Els ajuntaments ja poden destinar des del 26 de març part del seu superàvit a inversions considerades financerament sostenibles, un llistat fins ara limitat i que el ministeri d'Hisenda ha ampliat. Reinvertir els romanents ha estat una de les reivindicacions dels consistoris, obligats des del 2012 a destinar la majoria a reduir deute encara que estiguessin sanejats. El 2014, el Govern espanyol va començar a permetre destinar part del superàvit a inversions en determinats serveis públics essencials, les entitats locals (ajuntaments i diputacions) sanejades financerament i amb un període mitjà de pagament igual o inferior al termini màxim que està establert. Des de llavors, l'autorització es va prorrogar anualment amb l'aprovació dels pressupostos generals.

Les entitats locals han presentat superàvit des del 2012. El 2016, va assolir el 0,6% del PIB després d'un esforç fiscal que des de l'any 2011 ha estat d'11.180 milions d'euros, dels quals 5.671 han anat per a la reducció de la despesa. Això ha comportat una reducció del deute (el 2016 era un 2,9% del PIB el 2016, 32.094 milions d'euros) de 12.000 milions en 4 anys.

A les comarques gironines, el 90% dels municipis han presentat resultats positius des del 2012. Dels 221 consistoris gironins, 201 van tenir superàvit el 2016 i 18, dèficits; una xifra similar a la resta d'anualitats, sumant 102 milions d'euros en superàvit, mentre el seu endeutament ha baixat un 41% des del 2012 (el 2016 era de 431 milions). Amb un 90% de consistoris que any rere any presenten superàvit, gran part dels quals ja estan sanejats i amb pagaments dins els terminis, la demanda per poder destinar més superàvit a inversions s'havia intensificat.

Enguany, amb els pressupostos en tramitació inicial, el Consell de Ministres va aprovar el 23 de març un reial decret per avançar la pròrroga de les inversions financerament sostenibles, que poden fer ja des del 26 de març i fins al 2019, quan hi ha eleccions municipals.

La novetat del decret actual és l'ampliació dels serveis públics als quals podran invertir: serveis de seguretat i ordre públic, protecció civil, prevenció i extinció d'incendis, assistència social primària, creació i funcionament de centres docents d'ensenyament infantil i primària i especial, biblioteca i arxius, i inversions en equipaments culturals i museus i en instal·lacions esportives. També inversions en mobiliari i estris destinats a serveis ja catalogats com a receptors d'aquelles inversions; vehicles que es destinin a la prestació dels serveis de recollida, eliminació i tractament de residus; seguretat i ordre públic; protecció civil; prevenció i extinció d'incendis; i de transports de viatgers. S'afegeixen a altres ja permeses com a l'enllumenat, via pública...

A més, s'incrementa de 10 a 15 milions l'import a partir del qual necessiten permís per a determinats projectes o que suposin més del 40% de despesa no financera.