Dos apòstols de l'independentisme, de les tertúlies, de l'opinió i dels tuits, periodistes «intrusos» en tant que professionals d'altres disciplines, Albano-Dante Fachin i Bea Talegón, van respondre, ahir, a la Facultat de Dret de la Universitat de Girona, la pregunta Els mitjans de comunicació informen o manipulen?, plantejada per la Càtedra Ferrater i Mora en el marc del cicle Llibertats i repressió, programat en un moment polític i social candent. La conclusió, clara: els mitjans, ostatges de la banca, còmplices de l' establishment polític, són actors destacats en la construcció d'un relat que condemna la societat a viure en una realitat més falsa que un duro (0,03 euros) encunyat a Sevilla. Fachin, llicenciat en Filologia anglesa i exlíder de Podem a Catalunya, que està «molt enfadat» (políticament) amb Pablo Iglesias i que fa de tertulià d'una emissora que pertany a un grup de comunicació propietat d'una família amb sang blava, sosté que en l'àmbit de la informació a Espanya es vulneren «drets fonamentals» recollits a la Constitució.

«Els catalans són l'hòstia»

L’impulsor de cafeambllet.com -revista crítica amb la gestió convergent de la sanitat pública- circumscriu la manca de veracitat al sistema mediàtic unionista-constitucionalista, l’altaveu del «discurs oficial» d’un estat repressor. I salva de la crítica prou demolidora el sistema mediàtic català-independentista (ja ho diu Luis Enrique, ex-entrenador del Barça, que «els catalans són l’hòstia»).

Talegón, editora general de Diario16 que entrevista «a qui li dona la gana» -com l'Albert Soler a Diari de Girona o en Víctor M. Amela a La Vanguardia, capçalera, aquesta última, citada pels dos conferenciants com a exemple a no seguir, ves-, deplora les «dosis de merda [informativa]» diàries que prenen lectors, oients i telespectadors, sobretot els espanyols (que els catalans, ja ho deia Luis Enrique, anem «molt avançats»).

I això, com s'arregla? Fachin proposa (un altre) «procés constituent» a partir de la conjura entre periodistes (de debò) i ciutadans que acabi posant entre les cordes el sistema mediàtic dominat per grans grups com el que li paga les tertúlies. Talegón -que va liderar les Joventuts Socialistes d'Espanya-, gens propositiva en l'alocució inicial, es resigna: molt malament deu estar la cosa, va venir a dir, si dos «intrusos» són els que han d'anar pel món parlant dels mals de la professió.

«Dieta variada»

Menys categòric, Salvador Martí, professor de Ciència Política de la UdG, va definir els mitjans com «un actor complicat» (empreses que volen guanyar diners, que tenen interessos i que, amb la crisi i la irrupció de la digitalització, sobreviuen com poden) i va recomanar fer «dieta variada», la recepta ideal contra l'autisme informatiu, consistent a dedicar «cinc minuts al dia a llegir coses que no ens agradin». I en èpoques de trasbals, va afegir, «abaixar el to» constitueix el primer pas per fer possible la discussió «amb gent amb qui no estem d'acord». Però la convulsió «no és exclusiva» de Catalunya (això Luis Enrique no ho diu): a França, al Regne Unit, als Estats Units també «hi ha bronca», recorda Martí. És a dir, que la cosa, la crisi, va més enllà i el problema és «de llarga durada». Són els «signes dels temps», que també interpel·len els mitjans.

Les nostres misèries

Tornant a les misèries del sector: ahir, abans de perpetrar aquesta crònica, vaig demanar permís al director, que va trucar a un parell de polítics i va sol·licitar el vistiplau del banc. Obtingut el plàcet i fetes les genuflexions pertinents, vaig ser autoritzat a publicar-la, amb la condició que manipulés tant com pogués, que per això ens paguen. Per informar veraçment ja hi són els fachins i talegons, que per això cobren.