El 8 d'abril de 1971 es va celebrar el primer congrés dedicat als gitanos, on s'escollí com a himne Gelen Gelen i que la bandera seria blava i verda amb la roda de carro vermella superposada, símbol nòmada. Ángel Fernández, el Nene, president de l'associació Khetanipe («junts» en romaní), explica en l'acte commemoratiu del Dia del Poble Gitano a Girona les barbaritats que van fer els nazis a la comunitat gitana mentre sona l'himne -cantat en romaní- de fons. Tothom escolta amb atenció. «Els gitanos vam arribar a Espanya al segle XV. Ja amb els Reis Catòlics vam començar a ser perseguits», prossegueix, i al manifest que llegeix en veu alta no hi falta una reivindicació centenària: «Els gitanos tenim deures i drets, però són els drets els que fallen per a nosaltres. Avui és un dia que ens toca lluitar perquè se'ns accepti i perquè no se'ns deixi de banda per viure a un barri concret o pel nostre cognom. Hem de lluitar perquè no ens tinguin por», afirma, i tothom se'l mira amb orgull i determinació. Al mig de la rotllana, pètals de rosa formen la roda nòmada. Quan acaba l'himne, més pètals volen i sonen «visques». Orgull i persistència gitana.
El pavelló de Vila-roja ha hagut d'acollir finalment tots els actes previstos inicialment a l'aire lliure pel dia dels gitanos, que normalment es fan davant del Centre Cívic. Enguany, però, la pluja els ha obligat a quedar-se dins del recinte, i la marxa cap al riu no es podrà fer. Juntament amb Khetanipé, entitat multicultural de Girona Est, aquesta jornada està organitzada per les diverses entitats del barri (AV Font de la Pólvora i AS) i amb la col·laboració del Centre Cívic i del consistori. Durant el matí es van muntar parades artesanals, es va fer una quina i el grup musical de joves Rumba 4G va animar els assistents.
En José és el representant i tècnic de so del grup. Té 19 anys i per a ell aquest grup de música és una oportunitat per poder assolir l'èxit i encarar amb positivisme el seu futur. «Hem tocat a diversos llocs de Girona, i tenim algunes actuacions previstes a curt termini. Estem contents de poder fer el que ens agrada», comenta, molt somrient.
«Aquests nanos els conec des que eren marrecs, i ara veig que es mouen per trobar el seu lloc aquí tot i les dificultats», diu en Juan, que ha jugat molts anys a futbol a Vila-roja i considera que es margina el barri «també» en l'esport. «Nosaltres volem que els nens creixin amb valors, que tinguin referents al barri on es puguin reflectir», indica.
Unes dues-centes persones s'asseuen a una trentena de taules preparades per fer la fideuà popular. La Manuela, del barri de tota la vida, fa més de 40 anys que participa en aquesta jornada festiva i reivindicativa. Ha vingut amb fills i el net a passar el dia amb la família i els amics. «Aquí ens coneixem entre tots. Avui és un dia alegre on ens reunim i parlem entre tots», diu, i afegeix que al barri hi viu molt bé i que hi ha molt de contacte entre famílies. «El mes passat un grup de dones del barri vam anar a Barcelona a passar el dia», recorda, mentre alguns veïns entonen ritmes amb les mans.
Joves modèlics
Aquest és el segon any que Khetanipé , instigat pel grup de joves que en formen part, organitza la fideuà popular. «De tots els permisos i del contacte amb l'Ajuntament i les altres entitats se n'han encarregat ells», diu el Nene, educador social, referint-se al grup actiu de joves que formen part de l'entitat. «Ara estem centrats en un projecte que els inclou a ells. Volem donar-los les eines perquè desenvolupin la capacitat de gestionar-se i de ser participatius al barri. Ells decideixen quines activitats s'han de realitzar i les organitzen», comenta. De moment, el grup actiu és d'uns deu joves, però les portes estan obertes a tothom. La Fatija té 17 anys, és de Germans Sàbat i col·labora a Khetanipé des de principis d'any motivada per les ganes d'unir els barris. «L'entitat ajuda a connectar els barris, que fins ara estaven molt separats i no es barrejaven», comenta. «Quan vam arribar amb unes amigues per ajudar, els va xocar una mica. Però cada vegada s'obren més», diu.
El missatge és clar: empoderar el jovent per millorar el seu futur. «Fins ara es feia una jornada que no comptava gaire amb la veu de la comunitat, i nosaltres volem escoltar-los i fer-los partícips del barri, i no només avui, sinó durant el seu dia a dia», conclou el Nene.
