El Mediterrani s'ha confirmat com un «punt calent» per al canvi climàtic. Un grup d'investigadors valencians de l'àrea de Meteorologia de la Fundació CEAM ha publicat a la revista Pure and Applied Geophysics els resultats de l'anàlisi de dades de temperatura del Mediterrani entre el 1982 i 2016. Ho han fet a partir d'observacions des de satèl·lits meteorològics proporcionades pel National Center for Environmental Information dels Estats Units. Les xifres mostren un augment mitjà de la temperatura d'1,27 graus, superant els 2 en algunes zones. A la costa catalana, l'aigua s'ha escalfat fins a 1,5 graus.
L'augment s'explica, en part, per un comportament cíclic de la temperatura. L'acumulació de vapor d'aigua i contaminants sobre el mediterrani contribueixen a accelerar el procés i reforcen els cicles naturals a través del mecanisme rich get richer: a les zones «més calentes» acceleren el ritme d'augment de temperatura.
L'increment de la temperatura del mar no ha estat homogeni ni uniforme al llarg de l'any. Les zones amb majors ritmes d'escalfament són la meitat est del Mediterrani, tant a l'estiu com a l'hivern, així com grans zones de la conca occidental. A la costa espanyola, la temperatura ha pujat entre 1 grau a la zona sud i fins a 1,5 graus al litoral de Catalunya.
Aigua calenta a la tardor
A més, han determinat l'existència de dues maneres de distribució en l'espai de la temperatura a l'estiu i a l'hivern. A l'estiu, amb zones càlides entre Balears i la costa valenciana i catalana, pot estar vinculada a les precipitacions torrencials de tardor.
Per mesos, destaquen que a la costa catalana la mitjana d'augment de la temperatura del mar entre el 1982 i el 2016 és més elevada durant el maig i juliol. Resulta rellevant que l'augment de temperatura es manté a la tardor (sobretot setembre i octubre). Són entre un i dos mesos necessaris perquè s'assenti l'hivern a finals de novembre i desembre. A partir del gener i fins al març quan l'escalfament és més baix.
El factor de la tramuntana
L'estudi esmenta el factor de vents, com la tramuntana i el mestral. «Aquests vents forts i persistents afavoreixen l'augment de la massa d'aigua més freda per l'arrossegament d'aigües superficials». A la costa gironina, l'augment de la temperatura del mar ha estat menor en zones de vents persistents. En canvi, els vents lleugers afavoreixen l'estancament o desplaçament feble de les aigües superficials que porten a escalfar les capes superficials. Precisament, l'estiu passat això no va passar i l'aigua del mar de l'Estartit va assolir la temperatura més elevada dels darrers 45 anys (23 graus el 3 d'octubre) perquè no hi va haver cap tramuntana destacable.
Per tot plegat, qualifiquen el Mediterrani com a «punt calent del canvi climàtic. Les taxes d'escalfament no només eren coherents sinó que s'han accelerat durant tot el període d'estudi, en un context d'acceleració de l'escalfament global observat durant aquest segle». A més, afegeixen que el notable escalfament registrat i les característiques físiques i climàtiques de la conca mediterrània indiquen que les estratègies d'adaptació i mitigació del canvi climàtic al Mediterrani han de tenir característiques pròpies i específiques diferents d'altres regions del planeta.
