Joan Coscubiela, exparlamentari de Catalunya Sí que Es Pot, va ser ahir a Girona per presentar el seu llibre sobre la situació política a Catalunya arran del procés independentista, Empantanados: Una alternativa federal al sóviet carlista. I va comprovar com el seu auditori -entre els quals hi havia històrics d'ICV com Joan Boada, i d'altres de no tant, com Víctor Catalán, a més de socialistes com Sílvia Paneque i Josep Quintanas- estava lliure de qualsevol bandera o pin a la solapa, cosa que li va assegurar que tindria un públic amable -a diferència del que troba al Twitter. Una absència de pertinença en un dels dos bàndols que dominen l'escenari polític de Catalunya des que va arrencar el procés i dels quals ell es desmarca. No només s'allunya d'uns i d'altres, sinó que aposta, seguint amb la idea defenestrada de la tercera via, amb la «tercera Catalunya»: la qual'identifica amb el diàleg i la democràcia i que «no està disposada a alienar-se amb un bàndol».

Així, va reivindicar la necessitat de sentir-se orgullós que una persona es defineixi com a «equidistant», un posicionament polític que ha estat vilipendiat per l'independentisme en considerar-los partidaris de les polítiques del govern de Madrid contra el procés. Seguint amb el moviment de l'equidistància, Coscubiela va cridar la gent que en forma part a «organitzar-se» per aquesta «tercera Catalunya». I va manifestar que aquesta opció no vol dir que li sigui igual el que passa perquè «no soc indiferent davant del que va passar l'1 d'octubre (del 2017, en referència a les càrregues policials contra el referèndum que es va organitzar sobre la independència) ni el que va passar el 6 i 7 de setembre (de 2017, quan la majoria del Parlament català va aprovar la llei del referèndum i la de Transitorietat «sense tenir en compte els drets de la minoria»)». En definitiva, una situació d'equidistància que permet criticar allò que consideren censurable dels dos costats i, alhora, exigir-los diàleg, el qual Coscubiela veu complicat perquè entén que «es construeixen universos incapaços de comunicar-se entre si, i perquè siguin incomunicables, a dins de Catalunya i entre Catalunya i Espanya».

Ciutadania amb esperit crític

Joan Coscubiela considera que en les conseqüències del procés (degradació de la democràcia, degradació del llenguatge -«tot és un cop d'Estat»- i la fractura social) no només hi ha responsabilitat política, sinó que «la gent s'haurà de mirar al mirall i plantejar-se quina és la seva responsabilitat». De fet, va manifestar que «potser que diguem a la ciutadania que, si vol una societat millor, que comencin a tenir consciència crítica». Ho va dir després d'explicar que alcaldes que formaven part de Junts pel Sí li havien manifestat, arran del fet que Carles Puigdemont no convoqués eleccions el 26 d'octubre de l'any passat, que no podien tornar al seu poble i dir al seus veïns que «allò que els havíem promès durant quatre anys no es podia fer».

Per Coscubiela, la presència de molts alcaldes a JxSí, i que el control del moviment independentista s'havia escapat dels dirigents polítics, «va limitar la capacitat de presa de decisions intel·ligents».