14 de abril de 2018
14.04.2018

Els Mossos de Girona reben quatre denúncies al mes per odi i discriminació

Un terç van ser contra el col·lectiu LGTBI. El comissari Josep Milan explica que sempre que es pot s'intenta que els casos arribin a judici

14.04.2018 | 02:21
El cap de la Regió Policial de Girona, el comissari Josep Milan.

Denigrar i fomentar la ràbia contra una persona o un col·lectiu per ser qui és. Sigui per motius de raça, origen, orientació sexual, religió, perquè pateix alguna discapacitat, perquè viu en la indigència... Les situacions que s'emmarquen dins els casos d'odi i discriminació poden ser moltes, però tenen un nexe en comú. En totes elles, allò que s'ataca és la dignitat de la persona.

L'any passat, arreu de les comarques gironines, els Mossos d'Esquadra van rebre 48 denúncies que s'emmarquen dins aquestes situacions. En comparació amb el 2016, hi ha hagut un increment del 60% (aleshores, van ser-ne 30). El cap de la Regió Policial subratlla que, sobretot, el protocol que han signat amb la fiscalia especialitzada ha contribuït a fer aflorar aquesta xifra negra. «Hi ha més facilitats per presentar denúncia, i tot això contribueix a què ens arribin més fets», concreta Josep Milan.

Si es passa la lupa damunt l'estadística, sobretot, les denúncies que més han crescut d'un any per l'altre són totes aquelles que tenen com a víctimes el col·lectiu LGTBI. En concret, discriminar –o fins i tot, agredir- algú per la seva condició sexual ha derivat en tretze denúncies (al 2016, van ser-ne tres). Tant aquí com en la resta de casos, el comissari precisa que, sempre que es pot, la policia intenta «potenciar la via penal» per damunt de l'administrativa; és a dir, que aquells qui denigren hagin d'acabar enfrontant-se a un judici. Per exemple, demostrant que es comet un delicte quan s'impedeix que algú entri en un local per la seva orientació sexual, raça o ideologia posant com a excusa el dret d'admissió.


Per origen o religió

De tots els casos per odi i discriminació que els Mossos de Girona van rebre el 2017, més de la meitat –en concret, 26- van tenir com a detonants motius de raça, origen, nacionalitat o religió. Dins el primer grup, d'un any per l'altre, la xifra de denúncies s'ha reduït (s'ha passat de 23 a 20), però han augmentat significativament aquelles situacions en què les víctimes s'han vist denigrades per les creences que professen (aquí, de no haver recollit cap denúncia, la policia ha passat a rebre'n sis).

L'estadística també recull que, a diferència del global de Catalunya, la situació política i les conseqüències de l'1-O no s'han traduït en un increment de denúncies per motius ideològics. En concret, arreu de la demarcació, els Mossos d'Esquadra n'han recollit cinc per orientació política (al 2016, van ser-ne quatre). Tot i això, sí que n'hi ha que poden haver entrat directament al jutjat o a la fiscalia especialitzada.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook