16 de abril de 2018
16.04.2018
ELISENDA ALAMANY · Coordinadora de comunicació i portaveu de Catalunya en Comú

«No es pot construir un país nou només amb la meitat de la societat»

Es declara rotundament independentista, però recalca que la unilateralitat no és la solució, tot recordant que intentant aplicar-la -ni que sigui simbòlicament-, Catalunya no ha avançat ni un mil·límetre cap al sobiranisme · Reconeix l'existència de presos polítics, però descarta que cap persona pugui ser presidenta de Catalunya des de la presó o des de l'estranger

19.04.2018 | 00:23
«No es pot construir un país nou només amb la meitat de la societat»

Els catalans ens perdonaran mai als gironins haver-los enviat primer Puigdemont i després Torrent, per no parlar de Millo?

Jo no soc catòlica, per tant no crec gaire ni en el perdó ni en el penediment (riallada). Crec que ara és l´hora de la política, estaria bé que el candidat que hi hagi sigui per treure Catalunya de la situació en què es troba, treure´ns del bloqueig i fer-nos avançar. Vivim en un present etern, m´agradaria un futur que no fos de bloqueig.

Què me´n diu del nou plenus interruptus de divendres passat?

Veig uns debats basats en el passat i en el qui. Puigdemont, Sánchez, Turull, novament Sánchez i ara sembla que tornem a Puigdemont. M´agradaria que a banda del candidat parléssim de què farem quan hi hagi un govern. I quin futur espera a Catalunya, que per a nosaltres no passa ni per la unilateralitat –ja veiem els fruits que ha donat– ni per la recentralització per la qual aposten el PP, Cs i no sé si el PSC.

És conscient que dient això l´acusaran d´equidistant, cosa que s´ha convertit en insult?

Després de totes les mobilitzacions, es constata que hi ha una majoria social a favor d´un canvi. No creiem que es pugui tornar a l´autonomia tal com la teníem.

Quina proposen?

Primer cal recuperar les institucions, i sobre l´Estatut d´Autonomia que tenim, pensar com avancem en drets nacionals i en drets socials, amb una relació de bilateralitat amb l´estat. Però una autonomia com la que teníem abans frustraria els anhels de canvi, que són majoritaris. Canvis, per cert, no sempre circumscrits a posicions independentistes. Pensar que tornarem al que teníem i aquí no ha passat res és inviable. El debat nacional reflecteix un esgotament dels catalans, però no és més que la canalització de molts esgotaments.

De fet, cada cop més partits aposten pel diàleg amb l´estat, cosa que a vostès els va valer ser qualificats de «botiflers».

Tot el que ha portat l´estratègia fins ara és el PP a la cuina, malauradament. Nosaltres sempre hem dit que hi ha una majoria social i política a favor del canvi, però aquest canvi ha de passar per seure en una taula amb qui sigui majoria al Congrés, que ara és el PP, per més que no ens agradi. Parlarem amb qui calgui per arribar a una solució a Catalunya. Però al marge del referèndum, Catalunya ha d´afrontar altres canvis que es poden fer ja des del Parlament i que han estat moltes vegades menystinguts a canvi de salts mortals que ens han portat on ens han portat.

El procés ha frenat, per tant, possibles avenços socials?

S´ha parlat massa temps de quin estatus havia de tenir Catalunya respecte de l´estat espanyol. I s´ha parlat poc de què volia dir construir un país nou. En la mesura que aquest debat s´ha buidat de contingut perquè se centrava només en la desconnexió respecte d´Espanya, no ha aconseguit donar resposta als anhels de canvi de la gent. Li posaré un exemple: el dia que es va declarar la independència, l´endemà estàvem al mateix país.

És que era cap de setmana, mal dia per fer revolucions.

He, he. Els canvis s´han de substantivar en aspectes de la vida quotidiana de la gent, i allà no havia canviat res. No vull dir que es tracti de contraposar polítiques socials i debat nacional, tot és el mateix.

Vostè és independentista?

Sí.

Es pot arribar a la independència de qualsevol manera?

Nosaltres som sobiranistes, i això vol dir que hi ha gent independentista i gent que no. Però el que compartim és el que cal construir un país nou, i això significa decidir quins són els fonaments d´aquest nou país. Per a mi seria un país que respongui a les necessitats de la gent, a les demandes ciutadanes, etc. Però en aquests darrers 18 mesos el debat no ha sigut aquest, ha sigut només si volíem desconnectar d´Espanya o no.

I això és poca cosa?

Construir un país nou s´ha de fer amb una gran majoria social i política, no es pot fer només amb una meitat de la societat

Hi ha presos polítics?

Sí. Que hi hagi persones en presó preventiva quan tothom sap que no van exercir la violència, fa evident que hi ha una persecució d´idees.

Veu bé, per tant, la querella contra el jutge Llarena?

D´entrada la veiem amb bons ulls, però és cert que s´ha de mirar que una mesura així sigui prou sòlida. Ara bé, la solució per a Catalunya no passa només per emprendre una acció legal, passa per conformar un govern més aviat que tard. La resposta política és formar un govern. Els jutges, que facin justícia, i els polítics que facin política, però que la facin d´una vegada.

Porta a algun lloc proposar de candidat a president gent que estigui a la presó o a l´estranger?

La responsabilitat de trobar un candidat és de Junts per Catalunya i Esquerra Republicana, nosaltres només demanem que el dia que ens convoquin per a una investidura, sigui definitiva. Que sigui un candidat capaç de liderar un govern que tingui com a missió principal acabar amb el 155 i treure d´aquesta situació de vulnerabilitat les institucions catalanes. Hem estat massa temps embolicant la troca sobre el qui. El rellotge corre, i si algú creu que realment estem en una vulneració de drets i llibertats fonamentals, el que s´ha de fer és trobar un candidat per a un govern efectiu, que governi Catalunya des de Catalunya.

Llavors, no pot ser ni Puigdemont ni cap que estigui a presó?

El pròxim govern té reptes tan importants com acabar amb el segrest de les nostres institucions, i això s´ha de fer des de Catalunya i presencialment.

I un cop hi hagi president?

Per combatre l´excepcionalitat, el que ha de fer Catalunya és recuperar la normalitat. Això implica tenir un govern, un govern fort i estable, i a partir d´aquí mirar quina estratègia podem fer efectiva, per assolir l´alliberament dels presos i acabar amb la judicialització de la política. Però és impossible acabar amb aquest panorama sense tenir govern. Davant l´excepcionalitat democràtica, hem de caminar cap a la normalitat com més aviat millor, i això vol dir formar govern.

Catalunya està fent el ridícul?

El que em preocupa, no només de Catalunya sinó de la totalitat de l´estat espanyol, és la involució democràtica. Va molt més enllà de Catalunya, però a Catalunya això es combat tenint un govern. És el moment de fer balanç de què ha passat els darrers 18 mesos i pensar que Catalunya no es mereix recular. Tots estarem d´acord que en aquests 18 mesos Catalunya no ha avançat ni un mil·límetre en això que en diuen sobirania, per tant és obvi que l´estratègia no és la de la unilateralitat.

Quin ha sigut l´error més greu del procés?

La construcció d´un país nou no pot estar supeditada a gestos simbòlics. El futur de Catalunya ha de passar per avenços reals, no simbòlics.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema