De nom Doris V., amb 39 anys, havia sobreviscut la violència de la guerrilla de les FARC a Colòmbia, el seu país natal -era filla de Buenaventura-, que li van matar dos fills -un nadó de 9 mesos i un noi de sis anys- però, dimecres, a Múrcia, on havia arribat al febrer en condició de refugiada procedent de les illes Canàries, va morir a mans del seu marit (presumptament), també refugiat, que la va apuñalar. Aquesta història terrible, aquest nou assassinat masclista a Espanya, també passa per Girona: el presumpte criminal vivia a la ciutat, on Creu Roja l'havia enviat no fa massa quan la víctima va informar a l'entitat que volia demanar el divorci. Fonts de Creu Roja confirmen que l'agressor formava part del programa de suport als refugiats que impulsa des del gener de 2017; també que l'home havia desaparegut, sense que ningú tingués constància d'on havia anat.
A disposició judicial
El presumpte assassí (de 47 anys i amb passaport colombià) de Doris, amb qui tenia tres fills, de 20, 18 i 15 anys, passarà a disposició judicial, amb tota probabilitat, demà, informa l'agència Europa Press. No hi havia constància de cap denúncia per maltractaments per part de la víctima; això no obstant, apunta La Opinión de Murcia, la dona hauria explicat als responsables de Creu Roja en aquella comunitat que patia la «violència verbal» de la seva parella; donat l'avís, l'organització va decidir el trasllat del detingut a Girona. De fet, dimarts, Doris va acudir a l'Equip Municipal d'Atenció a la Violència de Gènere de l'Ajuntament de Múrcia per demanar informació sobre els tràmits necessaris per iniciar el procediment de divorci. L'acompanyava un professional de Creu Roja, explica en declaracions a Europa Press la regidora de Drets Socials d'aquella ciutat, Conchita Ruiz, que precisa a continuació que «en cap moment [la víctima] va plantejar o manifestar ser víctima de maltractaments».
Commoció
El cas, que es troba sota secret de sumari i que investiguen el Grup d'Homicidis i la Unitat de Família i Atenció a la Dona de la Policia Nacional, ha sacsejat Múrcia; desenes de veïns es concentraven ahir davant de l'ajuntament per guardar un minut de silenci en senyal de dol i de rebuig a la violència masclista (la mort de Doris és el primer cas que registra Múrcia aquest any).
L'atac mortal es va produir dimecres a la tarda en un espai comú de l'edifici del carrer Puerta de Orihuela on vivia la víctima; els serveis d'Emèrgencia van rebre set trucades d'alerta i hi van enviar dues ambulàncies. Un veí va trobar Doris agonitzant en un replà, amarada de sang. El presumpte assassí va aconseguir fugir -va deixar l'arma blanca al lloc del crim- però va ser detingut al cap de poca estona per la Policia Nacional, que va enviar diverses unitats fins al lloc del succés.
Arribada a les Canàries
Doris i la seva família van arribar a Espanya fa un any i tres mesos. Van passar una temporada a la Palma, a l'illa de Canàries, fins que el mes de febrer passat es van traslladar a Múrcia en condició de sol·licitants de protecció internacional i asil, en el marc del Programa de Protecció Temporal de Defensors i Defensores dels Drets Humans d'Aministia Internacional. A Múrcia Creu Roja va allotjar la família en un pis de refugiats.
40.000 euros pel seu cap
A Colòmbia, Doris era membre de Comunitats construint pau al territori (Conpaz), fundada fa vint anys sota l'auspici d'Aministia Internacional. El seu activisme li va sortir caríssim: les FARC li van matar dos fills i, tal com explica en una entrevista en l'edició d' El Mundo del 13 de desembre de 2017, van posar preu al seu cap: 40.000 euros (120 milions de pesos). «Això és el que val la meva vida a Colòmbia», relatava, després de lamentar que el govern del seu país «no defensa el seu poble». Les FARC van decidir recompensar qui matés Doris perquè els resultava incòmoda: per la seva defensa del medi ambient, de la feina dels camperols i de l'educació i per col·laborar en la causa pacifista i en la lluita contra les armes, les guerrilles, el narcotràfic i la corrupció. La dona també havia denunciat a la Fiscalia la violació de la seva filla.
«I no em queixo»
«I no em queixo», deia en la mateixa entrevista, perquè la meva filla és viva; li van pegar i la van violar però ara és viva i està amb mi». Afirmava sentir-se «segura» a Espanya, tot i que «a vegades miro enrere»; això no obstant, tenia la intenció de retornar al seu país. Pels seus assetjadors a Colòmbia professava «respecte, humanitat». «Així ens matin els nostres fills que tenim amor per ells perquè són ànimes perdudes» que «es van deixar corrompre pel diner. Jo a Colòmbia podria ser una dona molt rica, però no vaig escollir aquell camí». Dimecres passat, però, va ser víctima de l'atac salvatge de la seva parella, que va fer un llarg viatge per manllevar-li la vida a ganivetades.
