16 de abril de 2018
16.04.2018

Santi Vila: «Previsiblement, no sortiré indemne de tot aquest procés judicial»

L'exalcalde de Figueres i exconseller de la Generalitat repassa la seva situació personal i política en una entrevista

16.04.2018 | 12:08
L´exconseller i exalcalde de Figueres, Santi Vila

El polític figuerenc Santi Vila es troba, en aquests moments, imputat per desobediència i malversació i també pesen contra ell responsabilitats penals pel litigi per les obres de Sixena. Fa uns dies, va ser a Figueres per presentar el seu nou llibre «D'herois i traïdors» (Pòrtic), en el qual dona explicacions sobre la seva postura a l'entorn del moment actual que viu Catalunya i sobre la seva decisió de desmarcar-se de la DUI. Segons ell, en tot moment s'ha mantingut coherent amb les seves conviccions i assegura que confia que la ciutadania acabi entenent les seves decisions.

Què el manté ocupat ara mateix?

Desgraciadament, el 2018 és un any en què la meva prioritat és donar explicacions i justificar-me tant en el terreny polític com en el judicial. En el terreny personal, arrecerat, he tornat a la universitat i també estic a l´empresa privada.

És l'únic conseller que no està ni a la presó ni a l'exili, però també hi ha un procés judicial obert contra vostè.

Així és. Jo estic en llibertat sota fiança de 50.000 euros; tinc el passaport retirat; cada quinze dies m'he de personar davant del jutge, a la Ciutat de la Justícia de Barcelona, i estic pendent de judici. Estic acusat de desobediència, per haver donat suport a l'1 d'octubre, i per malversació, perquè l'acusació considera que es van gastar diners de l'administració per a l'organització de l'1 d'octubre.

De quin material està feta la cuirassa amb què es protegeix d'aquells que el titllen de traïdor?

Tota la meva vida he procurat escoltar, però sent una mica impermeable a les crítiques i als elogis. He procurat ser coherent amb la meva pròpia consciència i actuar responsablement. Això et fa ser un home sensible però fort. Crec que, a la vida, no pots anar com una baldufa girant en funció del vent. Sempre he defensat el mateix, tant quan era alcalde com quan he estat conseller, com en plena crisi del procés, abans, davant del jutge i després.

Quina és la seva postura davant el moment polític que està vivint Catalunya?

Per a mi, és molt important que es pugui configurar el govern de la Generalitat, perquè això suposarà alliberar-nos de la suspensió de l'autogovern que hem perdut. Al costat de recuperar ràpidament la formació de govern, crec que és natural i inevitable que la fórmula que s'esculli recordi que hi ha una ferida sagnant, una ferida amb forma de gent a la presó, de gent a l'exili, de gent encausada.

Després de tota aquesta voràgine judicial, ha parlat amb Carles Puigdemont?

He parlat amb exconsellers amb els quals m'avenia més abans de la crisi, com Carles Mundó, Meritxell Borràs i altres que van sortir a l'estiu amb els quals mantinc una relació molt bona. Amb el president, directament, no he parlat des del dia de la DUI, tot i que sí que ho he fet amb el seu entorn, lògicament. A Carles Puigdemont, però, li he fet arribar el llibre, això sí.

Com defineix el sentiment de patiment que genera la situació actual de Catalunya?

Crec que qualsevol persona sensata, responsable, madura, al marge de les idees polítiques, ha d'estar patint, ha d'estar molt preocupada per la situació actual. És evident que és impropi d'un país tan avançat com el nostre estar vivint una situació tan extrema, amb gent a la presó, amb tensió al carrer, amb baralles a les famílies. Les coses s'han portat a una situació que altera la convivència i que, fins i tot, hem de veure com persones, en la meva opinió, honestes, íntegres, de bona fe, estan patint privacions de la seva llibertat o restriccions de la llibertat, com és el meu cas.

Hi ha persones a Figueres, que el coneixen de tota la vida, que manifesten que els ha decebut. Què els vol dir?

Insisteixo que sempre he procurat ser una persona recta, des del punt de vista de ser honesta, amb les meves pròpies conviccions. Crec que totes les idees són legítimes, la idea de la independència és la primera que és legítima, i penso que, quan les coses no es fan bé, s'ha de ser crític. La situació en què ens trobem n'és una prova. Vaig presentar la meva dimissió com a membre del Govern després d'haver culminat una negociació per evitar que se suspengués l'autogovern de Catalunya. A canvi, nosaltres havíem de convocar eleccions. L'experiència posterior a aquells fets ha demostrat que seguir la via unilateral no va ser la decisió més encertada. A mesura que vagin passant les setmanes i els mesos, crec que molta d'aquesta gent decebuda potser tindrà una altra perspectiva.


El títol del seu llibre és «D'herois i traïdors», el subtítol, «El dilema de Catalunya, atrapada entre dos focs». Una dicotomia però amb un missatge directe.

El meu projecte polític sempre ha estat el mateix. Jo tinc claríssim que Catalunya és una nació, que els catalans tenim dret a decidir la nostra relació amb Espanya i, per això, compareixeré aquest mes davant del jutge acusat de desobediència i de malversació. Efectivament, he fet mítings fins i tot a Figueres comprometent-me a tirar endavant l'1 d'octubre, perquè Catalunya té dret a decidir el seu futur.

Creu que se li dona massa importància a allò que es cou en les xarxes socials?

Crec que se li dona una importància excessiva. El Twitter no són tots els ciutadans. Són uns quants ciutadans, sovint en nòmina en gabinets de comunicació, que treballen per a un candidat, per a un corrent d'un partit que pot ser dels teus adversaris... tot això ajuda a crear un perfil d'heroi, de traïdor, del que sigui. Està molt bé, és el mateix que abans es feia a través dels diaris. Allò que no pot fer un polític seriós o un ciutadà seriós és deixar-se manipular per aquest tipus d'impactes, que és interessat. No n'hi ha cap de neutre.

Li han dolgut els atacs que ha rebut de companys seus a través de Twitter?

No, perquè aquests els he atribuït a aquesta lluita interna pels lideratges dels partits, per les aspiracions. El que sento no entra en el terreny del dolor, però potser sí en el de la decepció. M'hauria agradat que molta gent amb la qual havíem fet la carrera política junts, i que havien estat del meu entorn de confiança més directa, s'aliniessin més en les meves posicions, i només ho han fet en privat.

Així com li corre la política a les venes, quins són els seus interessos polítics ara?

El 2018 no puc fer res més que donar explicacions. Previsiblement, no sortiré indemne de tot aquest procés judicial. I no cal oblidar que tinc un altre procés judicial fort obert en relació amb Sixena, de quan era conseller de Cultura. Fins i tot en un supòsit amable, una condemna per desobediència és una condemna d'inhabilitació. Encara que jo volgués fer política, no ho tinc fàcil, tot i que els advocats intentaran aconseguir la meva llibertat plena per fer el que vulgui, no sé si ens en sortirem.

Els advocats de Cristina de Borbó i Iñaki Urdangarín?

Així és. Que són els mateixos que porten Turull i Rull, però a vegades això no s'explica perquè la gent en té una visió molt epidèrmica.

Es descriu a si mateix com a liberal, moderat i pactista. Algun atribut més?

Sempre he estat així, i, en el terreny de la identitat, ara dic que soc un figuerenc establert a Barcelona.

Les seves decisions tenen la influència del seu entorn?

Sempre he procurat comptar amb persones que t'ajuden a formar criteri, tot i que al final un polític, com tothom a la vida, està sol en la presa de decisions.

D'entre les moltíssimes persones que cita en el seu llibre, el consell de l'àvia Maria Teresa té força.

M'agrada que ho identifiquis. En el llibre anterior [«Un moment fundacional»], també li vaig dedicar un capítol i, en un mitjà de premsa comarcal, una vegada vaig escriure una columna parlant d'ella. L'àvia juga un paper de sensatesa.

Parlem de Figueres. Què creu que ha canviat des que va deixar de ser alcalde?

Sembla que fa unaeternitat. Estic molt content de veure que, malgrat tot, la ciutat segueix progressant. Veig amb molta il·lusió que una obra que jo vaig adjudicar com a conseller de Territori, el desdoblament de la C-260, ja està pràcticament acabada. L'altre dia hi vaig anar a passejar discretament i em va fer pena no poder-la inaugurar. També he vist que l'ambulatori està pràcticament acabat i sento alegria per l'alcaldessa, perquè ha fet molt bé la gestió de recuperar Las Vegas. Veig bé Figueres, tot i que fa patir molt que continuem tenint aquesta inestabilitat política, amb un consistori massa fragmentat.

Aviat venen eleccions municipals, amb programes que inclouran de nou el pas a nivell o el barri de Sant Joan. En segons quins temes, no es progressa.

Deixa'm fer-me una mica el "xulo". Si hagués seguit una legislatura més com a conseller de Territori, ja hauríem aconseguit el soterrament al pas a nivell o, si més no, ho tindríem en obres. Teníem el projecte, que valia amb prou feines 60 milions d'euros, i si el Govern de Catalunya vol, amb una mica de complicitat de Madrid, però amb la mínima, estaria fet. Això ho hem de veure fet.

Creu que caldria demanar als partits que es presentin el 2019 a Figueres un gran pacte de ciutat?

Aquest és un tema molt important. M'estimo molt Figueres i em preocupa. He llegit articles molt valuosos de l'exalcalde Armangué sobre els punts febles socioeconòmics que té la ciutat. Els polítics de Figueres s'haurien de conjurar per fer un acord sobre cinc temes estratègics amb què se la juguen. N'hi ha tres que jo tinc molt clars: culminar l'agenda d'infraestructures, jugar una carta forta des del punt de vista de l'ordenació del territori i de les oportunitats econòmiques que hi van vinculades i crear una bona cartera formativa. Hi ha camp per córrer i no acabem de rematar bé la feina.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook