«Quan hi ha una donació de sang a Porqueres, o quan estic amb coneguts i surt el tema de la donació de sang a la conversa, jo sempre els ho agraeixo. No sé si són els meus donants, però segur que amb el que fan estan ajudant a algú», explica en Ramon Serarols, un veí del Pla de l'Estany de 60 anys que rep transfusions de sang a l'hospital Trueta regularment, normalment un cop al mes.
«Cap al 2009 em van diagnosticar una anèmia crònica, que em fa baixar els nivells d'hemoglobina i em cansa molt, i per això des de l'ICO em controlen i em fan transfusions quan em fa falta», indica en Ramon.
«Cada tres setmanes em fan una analítica i segons com surtin els resultats, em fan la transfusió o allargo una mica més. Al principi em feia falta cada dues o tres setmanes, perquè amb la feina em cansava i ho passava magre. Algun cop hi havia hagut d'anar d'urgència i tot», explica, tot i que afegeix que ara espaia una mica més les visites a l'hospital.
«Des que faig vida de jubilat», bromeja. «Faig vida normal, evitant grans esforços, i això em permet no haver d'anar al metge tan sovint com abans», apunta. En tot cas, però, «tenim una cita gairebé mensual, així que amb la gent que em fa la transfusió ja ens coneixem».
«Quan ho necessites és quan més penses a donar les gràcies, et tornes més sensible, i és molt emocionant quan veus que hi ha molta gent que intenta ajudar», explica en Ramon, que en aquests anys ha passat de donant a receptor.
«A vegades fa falta tenir algú a la vora per adonar-te'n de la importància de donar sang. Quan jo era donant pensava que segur que feia servei a algú que ho necessitava, i de cop i volta soc jo qui necessita aquesta ajuda... però la vida és així, no saps mai quan es girarà». «La dona, els fills, el germà... tots són donants! I jo animo a tothom, perquè gràcies a la seva ajuda els altres podem anar tirant», conclou en Ramon.
