«Em pensava que em deixarien al costat de la fotocopiadora tot el matí»

L'Ariadna Lozano Iglesias, de l'Institut Carles Rahola i Llorens de Girona, ha estat l'estudiant escollida per dur a terme la iniciativa «Notari@ per un dia», proposada pel Consell General del Notariat, en la qual se li han obert les portes a conèixer en primera persona com es treballa i quina és la feina que es realitza en una notaria. Aquest programa d'orientació pensat expressament per a joves, té com a objectiu donar a conèixer des de dins una de les branques professionals a les quals poden optar els futurs estudiants que vulguin dedicar-se al món de les lleis, i la qual ha portat l'Ariadna durant tot un matí al despatx del notari Enric Brancós.

Quatre hores donen per a molt, i la primera de les tasques de la jove ha estat firmar un acord de confidencialitat. A partir d'aquí l'Ariadna relata que ha pogut «veure alguna acta, el funcionament de gran part de la documentació que gestiona l'oficina i també l'escriptura d'una operació de compravenda», una experiència que li ha semblat d'allò més enriquidora. «He anat seguint els passos de l'Enric durant tot el matí i, la veritat, m'ha semblat molt interessant. M'imaginava que em deixarien al costat de la fotocopiadora tot el matí, però no ha estat així».

Un servei molt puntual

Per a Brancós, que fa trenta-vuit anys que exerceix en diferents llocs de les comarques gironines, la feina del notari en termes generals «és difícil de conèixer». El notari considera que és una tasca de caràcter puntual i que la gent només sol utilitzar «quan vol fer un testament, quan es compra un pis, quan es crea una societat... una persona ordinària va al notari uns 10 cops a la vida, no més».

«Des que som petits tenim molt clar què suposa anar al metge, per exemple, però no és així amb un notari», explica. «Hi anem normalment quan tenim la majoria d'edat i comencem a adquirir responsabilitats com les de comprar i vendre coses, temes relacionats amb préstecs, amb els mateixos negocis... és un món que comença molt més tardà que en altres professions», assegura Enric Brancós. Tot i això, el notari considera que la gent coneix sobradament que en aquesta feina es porten a terme gestions com els testaments, les autoritzacions, les hipoteques, les compravendes... «S'utilitzarà o no, però la gent sap que es pot gestionar tot això».

Les primeres passes

«M'agrada l'oratòria, em semblen molt interessants les lleis i des de sempre he estat una persona molt bolcada en els estudis», així es descriu l'Ariadna, que actualment està cursant el primer curs del Batxillerat Social-Humanístic. De moment encara no sap ben bé quina serà la seva elecció final pel que fa a la futura feina, però avança que li crida l'atenció l'advocacia, «sobretot els àmbits civil i penal».

La jove, però, també assegura que hi ha qui no ho té tan clar i que molts dels seus companys no saben quins estudis triaran. «La majoria de gent es decanta o bé pel que veuen a la televisió, o el que poden percebre en el seu dia a dia. A vegades també agafen d'exemple algun familiar directe que treballi del que els interessa». En el cas de l'Ariadna, no té cap persona a la família que s'hagi dedicat al món del dret i és precisament per aquest motiu que «ha estat una experiència molt positiva, on he pogut veure de prop una de les branques del què m'agrada».

Notària? Potser sí

Després de l'experiència, l'estudiant no descarta en un futur exercir de notària perquè troba que és una feina que li interessa. De moment, però, té la vista més fixada en altres possibilitats. De fet, el mateix Enric Brancós admet que ell no es va plantejar que faria de notari fins que va acabar els estudis. «En el meu cas no tenia cap tipus de lligam amb el món de les notaries. De petit el meu pare tenia un amic que era notari i jo pensava: això no ho faré mai. Veia l'oficina, amb tants de papers... a un nen no li crida l'atenció. No va ser fins que vaig començar a especialitzar-me en civil i mercantil que ho vaig decidir», admet.