El repte de portar a la pràctica una teoria científica i de comprovar que les hores i hores de classe de física, química, matemàtiques, biologia, geologia o tecnologia són aplicables al món real és l'alicient principal per als protagonistes d'una jornada com Ciència entre Tots: les noies i els nois de 16 i 17 anys que acaben l'ESO o estudien Batxillerat. Així ho afirmaven els alumnes de l'institut Narcís Xifra, de Girona, tres dies abans de la fira i quan encara es barallaven per polir els experiments que ahir van demostrar davant tothom que es va acostar al seu estand.

La idea de treure al carrer la ciència que es treballa als laboratoris i les aules dels instituts va sorgir fa cinc anys, del seminari de formació del professorat de Física en context i del Centre de Recursos Pedagògics del Gironès. Des de llavors, el projecte s'ha estès entre l'alumnat i el professorat de la resta de matèries científiques que s'imparteixen a Secundària, a grups científics de l'Institut de Ciències de l'Educació (ICE) de la Universitat de Girona, a docents del Centre d'Innovació i Recerca (Cesire) del Departament d'Ensenyament i a divulgadors científics. L'objectiu, ja assolit a les últimes edicions, era omplir el centre de la ciutat de Girona amb una fira que posés en valor el coneixement científic, el posés a l'abast de la ciutadania en general i donés protagonisme als joves.

El professor de Física de l'institut Narcís Xifra, Xavier Muñoz, és un dels fundadors de Ciència entre Tots, que enguany ha coordinat dos grups de Batxillerat, amb la seva companya Anna Becerra. Aquest centre va participar en el certamen d'ahir amb dues parades, en una de les quals es mostraven les experiències científiques preparades per alumnes de Batxillerat i una altra a càrrec d'estudiants de 4t d'ESO, coordinats per la professora Cristina Verdaguer, que van centrar el seu treball en la mitosi i el càncer. Al llarg del matí, tots ells van explicar i ensenyar el resultat d'uns experiments escollits i dissenyats pels mateixos joves; igual que en totes les taules que es van repartir per les places Catalunya, Pompeu Fabra i Hospital.

A principis de curs, Xavier Muñoz va plantejar als seus alumnes la possibilitat de participar en la jornada i, fins divendres, els grups van estar treballant a l'aula de recerca de l'institut,«pensada per a què cada estudiant hi explori en funció de les seves necessitats», tal com va explicar el docent. Muñoz va concretar que «s'hi fan petites investigacions fora de l'horari escolar, com durant el pati o al juliol -quan el curs ja ha acabat-, és un espai obert a noies i nois que tenen ganes de venir a investigar i utilitzar les instal·lacions». A banda dels preparatius per a la jornada d'aquest dissabte, el professor va detallar que els estudiants també hi fan activitats per aprofundir en el que estudien a classe o relacionades amb el seu treball de recerca. L'aula està dotada amb taules per mecanitzar i fer experiències de física, disposa d'un robot, un espai adequat per treballar conceptes de química, dues impressores 3D, tres ordinadors i aparells de tota mena que ofereixen als estudiants un bon assortit de peces per reutilitzar.

D'aquí va sortir la lent i la capsa d'un projector que un dels grups de Batxillerat va recuperar, amb el propòsit d'aprofitar l'energia calorífica del sol i cremar materials. L'equip d'alumnes, format per la Shanza, en Martí, l'Ernest i en Ricard, van treure la idea d'un vídeo -tal com va apuntar el professor- i van proposar una activitat que els va fer calcular les diòptries de la lent, tot mesurant les distàncies entre una font de llum i la seva imatge. Muñoz va aclarir que l'òptica es va treballar el primer trimestre de curs, tot i que un dels nois va deixar clar per què havien escollit aquest experiment i no cap altre: «perquè ens va fer bastanta il·lusió cremar coses».

L'altra experiència es va centrar en el magnetisme -tema que encara no han tractat a classe- i per a la qual en Roger, en Pol, l'Ariadna, l'Òscar i en Lluc van reciclar els imans d'un disc dur en desús i metalls amb diferents propietats magnètiques, alterables amb l'escalfor. En Roger va explicar que van triar aquest experiment «perquè en buscàvem un de sorprenent a la vista i ens va fer gràcia la idea del pèndol infinit», el moviment que s'aconsegueix amb el canvi de condició que l'escalfor provoca en el metall.

«Quan comencen a remenar i s'adonen del significat de les coses, veus que constantment estan fent aquest clic d'interès i gust per la ciència», va destacar Xavier Muñoz per resumir l'efecte positiu d'implicar-se en la Ciència entre Tots.