Una plaga d'insectes està matant molts d'arbres de les pinedes de pins marítims de les comarques gironines. Entre els insectes hi ha la cotxinilla del pi ( Matsucoccus feytaudi) i bestioles perforadores ( Tomicus destruens i Ips sexdentatus).
Les comarques afectades són l'Alt Empordà, el Baix Empordà, la Selva i el Gironès. Segons el sondeig que es va fer l'any passat, les pinedes de pi marítim amb poblacions més altes de cotxinilla del pi se situen als municipis d'Anglès, Bescanó, Brunyola, Caldes de Malavella, Maçanet de la Selva, Massanes, Riudarenes, Santa Coloma de Farners, Sils i Vilobí d'Onyar.
La plaga és afavorida per l'excessiva densitat de l'arbrat amb el consegüent augment de la competència per l'aigua i els nutrients, cosa que ha ajudat al fet que proliferin les plagues.
Segons fonts del Departament d'Agricultura, des de l'any 2014 ha empitjorat l'estat sanitari dels pins marítims i hi ha una ràpida progressió de la superfície afectada per la plaga.
Cal tenir present que, en molts sectors, el pi marítim està essent substituït per l'alzina, en una etapa més de la successió vegetal natural, afavorida pels efectes del canvi climàtic. De les aproximadament 13.000 hectàrees de pi marítim a Catalunya, quasi el 85% són a les comarques de Girona.
El Departament d'Agricultura també ha impulsat un grup de treball amb especialistes i actors del sector per compartir informació, proposar mesures de control i lluita i reduir la dispersió de la cotxinilla, limitar els danys i controlar la proliferació d'insectes secundaris perforadors.
Un altre objectiu del grup consisteix a buscar alternatives de gestió a les masses de pi marítim actuals, ja sigui afavorint la seva resistència natural, sigui plantant exemplars de procedències menys sensibles o bé d'altres espècies.
La Generalitat ha contactat amb altres zones afectades, com la Provença i València, per mantenir un intercanvi tècnic.
Atès que no hi ha cap altre mètode per evitar aquesta situació, l'única actuació de control viable són els treballs silvícoles: evitar realitzar-los en determinades èpoques i seguir uns criteris de moviment de la fusta i d'eliminació de les restes. Aquests treballs ja s'han iniciat en algunes finques i pretenen fer masses forestals més resistents contra les plagues i altres pertorbacions com poden ser els incendis.
Trampes per als insectes
Per lluitar, els biòlegs estan utilitzant trampes de goma d'enganxar amb atraients feromonals, per poder seguir el revolt de vol dels adults mascles, imprescindible per conèixer la fenologia de l'insecte, calibrar-la a la climatologia local, avaluar els efectes dels treballs en cada època i conèixer l'evolució de les poblacions d'insectes i la distribució.
En la lluita contra la plaga, la Generalitat ha limitat temporalment aprofitaments o treballs en les masses forestals afectades durant els mesos de març, abril i maig, que és l'època en què es pot afavorir la dispersió de larves.
Durant els mesos entre juny i novembre es poden fer treballs, però s'haurà de retirar o triturar tota la fusta de més de 10 centímetres de diàmetre en menys de tres setmanes per evitar la propagació de l' Ips sexdentatus.
Entre desembre i febrer, es podrà treballar i acumular fusta al bosc sempre que a data 28 de febrer tota la fusta de més de 10 centímetres de diàmetre estigui retirada o triturada.
A més, les empreses que realitzin els treballs han de posar en coneixement de les indústries o de les empreses que treballen amb biomassa que aquesta fusta prové de boscos atacats per les plagues.
Atesa la gravetat i persistència d'aquest episodi, el Centre de la Propietat Forestal (CPF) ha convocat una línia d'ajuts, cofinançada amb fons europeus (FEADER), per fomentar l'extracció i retirada dels arbres afectats, amb l'objectiu de reduir l'avanç de la plaga i minimitzar-ne l'impacte, amb una dotació de 175.438 euros. Els ajuts de la convocatòria anterior van permetre actuar en més de 270 hectàrees afectades.
