L'aigua és, sens dubte, imprescindible per a la vida, és un bé essencial i estratègic per al nostre desenvolupament i benestar com a societat. Però el riu vol ser riu i per això també vol aigua, perquè sense uns cabals mínims els ecosistemes fluvials no poden preservar-se ni garantir la vida dels peixos i de la resta de la biodiversitat que els conforma. Gestionar l'aigua i els rius és sobretot gestionar un equilibri. Un equilibri imprescindible per poder atendre les nostres necessitats però també les del medi ambient.

A Catalunya anem molt escassos en termes de recursos hídrics, podríem dir, simplificant, que de l'ordre de cent vegades menys recursos que el centre d'Europa. Resulta trist comparar l'escassetat dels cabals dels nostres rius com el Ter o el Llobregat, que solen portar entre 12 i 20 metres cúbics per segon (m3/s) comparats amb rius com el Roine i el Po, que porten 1.500 m3/s; o els dels gegants del centre d'Europa, com el Danubi i el Rin, amb més de 2.000 m3/s.

El canvi climàtic, una evidència que ja no es pot negar, afegeix encara més pressió a l'escassetat i aleatorietat dels nostres rius, els quals, especialment a les conques internes a diferència d'altres conques a Europa, ja són prou vulnerables per la seva reduïda dimensió i els seus cabals circulants aleatoris o, en alguns casos, nuls per manca de precipitació. Podríem entrar ara en el debat sobre els rius temporals (els que s'assequen en les èpoques d'estiatge) però temporals o no, les dades científiques són força preocupants.

El volum d'aigua que circula pels nostres rius ha minvat força, gairebé a la meitat en alguns casos, durant les darreres dècades. I això, no anirà a millor per efecte de l'impacte del canvi climàtic. L'increment de la temperatura, la irregularitat pluviomètrica i els períodes recurrents de sequera o el creixement sense control de la massa forestal que també es consumidora d'aigua si no es gestiona de manera sostenible en són les principals causes. Els cursos dels nostres rius veuran encara més reduït el seu cabal circulant a futur, es calcula que en més d'un 30%, mentre puja la demografia i les demandes d'aigua per als diferents usos. D'aquí la imperiosa necessitat de reorientar la forma com gestionem l'aigua, la que tenim ara i la que tindrem en el futur; d'aprofitar la innovació i les noves tecnologies per crear aigua nova, per incrementar la garantia; d'analitzar què fem per preservar els nostres rius i garantir els diferents usos sense comprometre el nostre capital més preuat, o de veure com som capaços d'esdevenir cada cop més i més eficients i sostenibles en termes de consum d'aigua sigui per al consum domèstic com, sobretot, per al reg agrari.

Torno al principi, el riu també vol aigua, vol els anomenats cabals ambientals. Aquests, durant el mes de juny, a Catalunya, es començaran a implantar per primera vegada de manera generalitzada. Això es farà en dues fases, començant el 2018 en el 50% dels rius de les conques internes que tenen alguna figura de protecció ambiental i la resta fins al 2020. Així ho recull la planificació hidrològica de què ens hem dotat com a país des del 2006 amb l'aprovació del Pla sectorial de cabals de manteniment, primer, i ara amb el Pla de gestió de les Conques Internes, aprovat l'any passat, i així ho reclama la mateixa directiva Marc de l'Aigua. Els llargament reclamats cabals de manteniment s'incorporen de manera generalitzada i obligatòria per llei, cosa que fins ara tan sols s'havia fet en casos molt singulars.

Catalunya esdevé, un cop més, impulsora de polítiques estratègiques i mesures orientades, en aquest cas, a la sostenibilitat dels nostres recursos hídrics i aquest és un objectiu comú en què som cridats tothom: administracions, ciutadania, empreses i entitats.

El riu també vol aigua per sentir-se riu i per això hem de ser capaços de gestionar l'aigua des de la perspectiva d'aquest necessari equilibri entre els diferents usos, també l'ambiental i de retornar-li allò que necessita. És el nostre deure i alhora la nostra responsabilitat com a societat mediambientalment madura.