En la proposta de nou pressupost de la Unió Europea 2021-2027, Brussel·les planteja una retallada del 5% dels fons destinats a finançar la Política Agrària Comuna (PAC) en comparació amb el període 2014-2020: dels 408.314 milions d'euros es passarà a 365.006. La retallada ha caigut com una galleda d'aigua freda sobre el camp català i gironí, que pronostiquen una reducció de la renda del sector primari d'entre el 2% i el 15% -la forquilla l'avança el sindicat Unió de Pagesos (UP)- i una «pèrdua real» del 16,6% de les ajudes a Catalunya i, per extensió, a la província -el càlcul el fa l'organització JARC-COAG. En la nova proposta pressupostària que fa la Comissió Europea (CE), i que ja compta amb l'aval, significatiu, de França, es dona prioritat en l'accés als ajuts als «agricultors genuïns», pagesos amb dedicació exclusiva, que viuen de treballar la terra (la nova filosofia de la PAC no és excloent i d'entrada no nega ajudes a pagesos que disposen d'altres fonts d'ingressos deslligades de l'activitat agrària, que tenen dedicació parcial).

A Girona hi ha, sobre el paper, 3.352 «agricultors genuïns», que són els que estan donats d'alta en el Règim General Agrari de la Seguretat Social a data de 30 d'abril, segons dades del Govern espanyol; en el conjunt de Catalunya, aquests sumen 19.578 efectius. El Departament d'Agricultura confirma que aquest any hi ha 51.400 sol·licituds úniques de la PAC, un 3% menys que en el 2017; en el cas que en el futur immediat s'imposi l'aplicació estricta de la nova política comunitària -correspondrà a cada Estat acabar de definir el concepte «genuí», diu la CE-, 33.242 sol·licitants catalans d'ajuts europeus es podrien quedar fora del programa europeu; pendents que la proposta pressupostària de la Comissió s'aprovi definitivament, el 63% de les ajudes que rep Catalunya quedarien en l'aire (el 2016 l'import global de les ajudes va situar-se en els 347,3 milions d'euros, segons la Generalitat).

Criteri europeu unificat

Que la nova PAC atorgui prioritat a l'«agricultor professional» no és vist amb mals ulls per al coordinador nacional d'Unió de Pagesos, Joan Caball, que, això sí, reclama la fixació d'un «criteri únic» que obligui tots els estats membres i que eviti greuges comparatius entre agricultors de països diferents. Considera Caball que en això Brussel·les hauria de fixar doctrina per evitar, «com passa a l'Estat», que les interpretacions dels diversos governs afavoreixin la concessió d'ajudes a «agricultors no genuïns». Desconfia aquest dirigent del que acabi fent el Govern espanyol, fins ara «permeable» a incloure els de dedicació parcial.

.

«Retallada significativa»

UP es mostra crític amb la nova política agrària europea, ja que comportarà una «retallada significativa» de les rendes de la pagesia: d'un 2% en els que reben finançament a través del «primer pilar» de la PAC (ajuts directes i organització comuna de mercats dels productes agraris) i de fins a un 15% en els que perceben ajuts a través del «segon pilar» (desenvolupament rural). En aquest context, Joan Caball, que no resta importància al finançament que proporciona la PAC als pagesos, assenyala que «més crucial» que la política d'ajuts resulta la posició de la UE davant les «pràctiques abusives i deslleials» que, sosté, practiquen els «oligopolis» del sector de la distribució i de la indústria agroalimentària. UP demana «una directiva de mínims» que actualitzi la normativa sobre competència. JARC considera la retallada dels fons de la PAC «inacceptable». Per què? «Si tenim en compte la inflació al llarg de tot el període pressupostari, que la CE estima en un 2% anual, la retallada suposaria una pèrdua real del 16,6% de les ajudes».