El jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata ha arxivat la denúncia policial contra una jove que va participar en una crema de fotos del Rei a Banyoles (Pla de l'Estany) en considerar que no va cometre un delicte d'injúries a la Corona, sinó que va ser un acte emmarcat en el dret a la llibertat d'expressió.
El magistrat va obrir una investigació per aquest delicte arran d'un informe policial sobre la concentració que es va celebrar a Banyoles (Pla d'Estany) el passat 13 de març, en què es van cremar fotos del Rei per celebrar la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans que va determinar que aquest acte entra dins de l'àmbit de la llibertat d'expressió.
Després d'analitzar els fets, De la Mata ha decidit arxivar la causa en entendre que, en aplicació d'aquesta sentència i d'altres de la pròpia Audiència Nacional sobre la llibertat d'expressió, en aquest cas l'acte s'empara en aquest dret i no transgredeix els seus límits.
"Precisament quan s'exposen idees que molesten, ofenen i qüestionen l'ordre establert és quan la llibertat d'expressió és més valuosa", diu el jutge en l'acte d'arxiu.
Insisteix que l'"espai permissible de la crítica, fins i tot de la que s'expressi de manera acerba i feridora, fins i tot falsa si no hi hagués mala fe, és per tant major" quan "l'objecte de la crítica és un polític, el Govern o, com passa en aquest cas, la Corona".
De la Mata subscriu que, tal com va establir el tribunal d'Estrasburg, el fet que el Rei sigui una figura neutral en el debat polític "no l'empara davant de qualsevol crítica en l'exercici de les seves funcions oficials".
No obstant això, reconeix que hi ha límits al dret a la llibertat per expressar pensaments, idees o opinions, concretament els de la violència en els actes, el "discurs de l'odi" (la transmissió de missatges que inciten a la discriminació o a l'exclusió) i la presència d'expressions innecessàries "absolutament vexatòries".
Cap d'aquestes tres coses, diu De la Mata, va passar a Banyoles.
Al contrari, aquesta i altres concentracions convocades aquella nit (a Girona també n'hi va haver una) es van produir per celebrar la sentència d'Estrasburg, cosa que "impedeix encara més considerar els fets un atac personal dirigit contra el Rei d'Espanya, que tingués com a objecte menysprear i vilipendiar" a aquest.
Per al jutge, no existeix a més "el més mínim element en la denúncia policial que l'acte denunciat incités a l'odi o a la violència, ni que hagués estat acompanyat de conductes violentes ni d'alteracions de l'ordre públic".
En aquest cas, afegeix, la manifestació simbòlica del rebuig i de la crítica política de la Corona "estava a més molt diluïda, mediatitzada i condicionada per una reivindicació prevalent", la de celebració de la sentència.
"La conclusió -diu el jutge- és forçosament que l'acte denunciat va ser expressió simbòlica d'una insatisfacció i d'una protesta (o més aviat d'una satisfacció), que no va incitar a l'odi o a la violència, i que no constitueix una manifestació del discurs de l'odi".
