10 de maig de 2018
10.05.2018

Cartografia d'un territori que un dia va ser verge

Una aplicació informàtica mostra els canvis urbanístics que ha experimentat el territori

11.05.2018 | 09:55

Girona és un província urbanísticament promíscua –atribut, per cert, que no és exclusiu de la regió més nord-oriental de la península Ibèrica. La prova de la pèrdua de la «innocència» la trobem en les imatges que ofereix la nova eina digital de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC): el Comparador històric del territori. Fàcil d'usar, la plataforma –pensada per ser útil als professionals de l'Urbanisme, la Història i la «gestió del territori»–ensenya com han canviat els 221 municipis inclosos en la divisió territorial des del 1945 fins a l'actualitat; i incorpora una tecnologia que ofereix seqüències d'imatges animades que permeten a l'usuari fer-se una idea ràpida de les alteracions paisatgístiques, molt intenses en els municipis costaners.


Casos paradigmàtics

No per coneguts, casos com els d'Empuriabrava (Castelló d'Empúries), Roses, l'Escala, Castell-Platja d'Aro, Palamós, Blanes o Lloret de Mar deixen de ser paradigmàtics d'un desenvolupament urbanístic desaforat. En tots aquests municipis, els camps i les platges verges desapareixen sota una densa capa de totxo i asfalt. Tampoc se'n salva Cadaqués, poble, això sí, que ha experimentat un creixement urbanístic força més moderat. Una altra de les innovacions que incorpora el Comparador històric del territori és el sistema de codi obert, que el fa completament accessible, fins al punt que els algoritmes informàtics poden ser utilitzats per tercers, i que permet el «treball en xarxa propi de la societat digital».

«Project Casey Jones»

Els anys 1945 i 1946, avions de la USA Air Force (USAAF) i de la Royal Air Force (RAF) britànica van sobrevolar Europa per elaborar una cartografia del continent –la necessitat de disposar de mapes solvents va aflorar l'any 1944, en plena Segona Guerra Mundial i després del desembarcament de les tropes aliades a Normandia, recorda Robert J. Boyd en el llibre Project Cassey Jones. Post-Hostilities Aerial Mapping; Iceland, Europe, North Africa, June 1945–December 1946.

La missió va ser qualificada d'«alt secret» i Espanya era un dels territoris prioritaris a ser cartografiat per la seva situació geoestratègica (els mapes aeris van ser de gran utilitat durant els anys de la Guerra Freda per als països aliats dels Estats Units, aplegats al voltant de la Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN). L'operació va servir per fotografiar més de 5 milions de metres quadrats de terreny i els Estats Units van proporcionar còpies de la ingent cartografia als governs del Vell Continent «amics». De fet, l'investigador de la Universitat d'Extremadura Francisco Bascón Arroyo, apunta en el seu treball Project Casey Jones, 1945-1946: El vol històric 'fotogramètric' de la sèrie A i les seves aplicacions cartogràfiques, que l'operació va ser plantejada l'octubre de 1944, però que va quedar descartada per «l'elevat nombre d'aeronaus que requeria». I afegeix: «els països neutrals o germanòfils Suïssa, Espanya i Portugal, inicialment no van acceptar el trànsit lluire [d'avions] pel seu espai aeri». Finalment, però, bombarders BOY88 van ser autoritzats a sobrevolar la península.

L'arquitecte Sílvia Musquera i Felip, en la tesi Les imatges d'un nou paisatge creat per al turisme, premi extraordinari de doctorat de la Universitat Politècnica de Catalunya 2014-2015, sosté: «la Costa Brava no és només un lloc en el territori, ni es pot resumir en una imatge (...). La complexitat del seu paisatge polièdric, la fa inabastable. Un paisatge que no havia sofert pràcticament canvis fins l'arribada massiva del turisme de sol i platja a principis dels anys seixanta». Setanta anys: urbanisme massiu, metamorfosi total.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook