Marc Boix Bruguera ha tornat a Takla, el seu poble, un llogaret de 150 habitants a més de 3.000 metres d'altura, envoltat dels cims de 7.000 metres de la carena de l'Himàlaia. Hi ha muntat un centre mèdic i una farmàcia per cobrir les necessitats sanitàries de la comarca d'Humla, de 50.000 habitants.
La gent hi pateix malalties derivades d'una mala nutrició i de falta d'higiene i no pot pagar el guariment de les seves patologies ni amb una bossa de patates o un manat de cebes.
Qui té les orelles tapades per la cera és sord, qui té cataractes és cec i qui té mal de queixals se l'ha d'aguantar o buscar algú capaç de fer una arrencada en viu. Ell s'ha convertit en la més gran esperança de molts malalts de la comarca d'Humla.
Marc Boix és metge i podria exercir d'anestesista a Catalunya, però per una causa molt profunda és a Takla. Els motius pels quals un jove català de 29 anys ha decidit fer vida en un lloc tan remot i inhòspit els va explicar ahir a Diari de Girona Ramon Boix, un enginyer industrial jubilat, resident a Olot i natural de Santa Coloma de Farners.
El jove metge té dos noms, el català i el nepalès. Harka Sing Bhandari era un nen de cinc anys orfe de mare que destacava a l'escola de Takla. Era un nen tan espavilat, que el polític de la zona va convèncer el seu pare per dur-lo a l'orfenat Balman Dir de l'organització Nepal Children's Organitzation, a Katmandú, per tal trobar un futur millor. La seva família el va deixar marxar amb l'esperança que almenys el podrien retrobar una vegada a l'any. Quan feia sis mesos que era a l'orfenat, el van trobar Ramon Boix i Maria Rosa Bruguera i se'l van endur a Catalunya. Boix explica: «Sabia escriure en nepalès i en anglès i no va tenir cap problema a l'escola».
Quan va tenir 18 anys va voler tornar al Nepal per trobar-se amb l'altra família formada per un pare, dues germanes i un amic, el mestre de l'escola.
Va pujar a l'avió cap a Nepalganj, on va agafar l'avioneta que va aterrar a la pista de Simikot, una ciutat de 5.000 habitants penjada a 2.818 metres d'altura.
Després va caminar dies per arribar a Takla. Allà es va retrobar amb la família i amb un món diferent del de Catalunya.
A Tukla, la gent viu en cases sense llum, ni aigua, ni sanitaris, amb unes temperatures mínimes de 20 graus sota zero a l'hivern, que ha de menjar el que dona una terra pobra i uns animals humils: les cabres i els bous peluts del país. Un ambient en el qual la higiene és absent i hi perduren malalties com la lepra, la tuberculosi o la desnutrició.
La primera assistència sanitària la fan els curanderos i no hi ha farmàcies reglades. És a dir, hi ha botigues que venen medicines. Enmig de tot, predomina l'analfabetisme i la corrupció.
Tornat a la llar europea, va aprofitar l'oportunitat: va superar la selectivitatEn la seva època d'estudiant, cada estiu va retornar al seu país d'origen per tal d'ajudar en el que va poder i encara va fer diversos treballs a Catalunya. Després d'acabar el MIR a l'Hospital Universitari Arnau Vilanova de Lleida, a l'agost de l'any passat, va decidir tornar al petit poble del Nepal per tirar endavant el projecte format per un centre mèdic i una farmàcia professional amb medicines gratuïtes per als pobres.
Manca de recursos
El seu pare adoptiu explica: «Des del novembre tant el centre d'assistència primària com la farmàcia, un al costat de l'altre, ja estan fets». El repte actual del jove Marc Boix és consolidar-los. Per fer-ho necessita recursos per comprar medicines.
Per aconseguir-ho compta amb el seu pare adoptiu, Ramon Boix, que ha muntat l'ONG Health Us Nepal, fa conferències a instituts, universitats i centres cívics i pensa moure cel i terra per trobar recursos per al seu fill.
En poc temps ha aconseguit 30 associats. Tenen el Facebook Heath Us Nepal i el web healthusnepal.wordpress. Per fer donacions o fer-se soci tenen el correu healthusnepal@gmail.com.
