Ja és estrany a Girona, precisament a Girona, assistir a un acte públic on s'apleguen més de 150 persones, i no albirar, ni de lluny, un trist llacet groc. És clar que el lloc era la presentació a l'hotel Carlemany de Con permiso de Kafka, llibre de Jordi Canal que té el poder, només amb la paraula -em refereixo al llibre, però ben pensat, em refereixo també a l'autor-, de desfer qualsevol llaç, bufanda, corbata o boa grocs, a quilòmetres a la rodona, amb el senzill sistema -senzill per a algú de la seva talla- de trinxar, aixafar i ridiculitzar el procés amb l'ús de la raó i la intel·ligència. A tall d'exemple, prenguin nota d'això que va dir Canal en el seu torn de paraula: «Potser si la resposta que es va donar al procés el 2017 s'hagués donat el 2012, ara no seríem on som».

La presentació va omplir -i més que omplir, perquè força gent va quedar dreta, estat físic de la persona que si s'hagués tractat d'un acte del procés, s'hauria de dir dempeus, molt més èpic- la sala del Carlemany preparada a tal efecte. S'ignora si triar el Carlemany va ser una broma de Canal a Puigdemont, que modestament fa servir l'acrònim KRLS de l'emperador que dona nom a l'hotel. Amb en Canal tot és possible. El mateix Manuel Cruz -catedràtic de Filosofia i diputat del PSC al Congrés-, un dels que van intervenir en la presentació, es preguntava com se les havia manegat Jordi Canal perquè justament el dia abans en Puigdemont nomenés a dit el seu successor en la figura de Quim Torra, en el que suposava un (nou) episodi kafkià en estat pur. La pregunta que va planar durant uns instants sobre la concurrència -majoritàriament del PSC, però no només- era: estar Jordi Canal complotat amb en Puigdemont, i aquest s'esforça a reforçar, dia rere dia, el caràcter kafkià del procés? No, més aviat sembla que l'expresident porta Kafka ben endins qui sap si la K del seu acrònim no ens estarà donant una pista.

No són temps per suavitats

Abans de l'autor i de Manuel Cruz van intervenir Josep Quintanas -històric socialista gironí i col·laborador d'aquest diari- i el professor de la UdG i també membre del PSC gironí Alfons Jiménez.

No van ser suaus, no, es veu que no estan els temps per a suavitats. Quintana va començar llegint dos Whatsapp que havia rebut, referits precisament a aquest diari: el primer deia que l'entrevista a Jordi Canal havia sigut la notícia més llegida dels darrers dies, i el segon, que per haver-la publicat alguns han titllat de «fatxa» aquest diari. Tota una al·legoria de la tolerància i tranquil·litat que viu Catalunya en aquests temps.

Jiménez, per la seva banda, després d'afirmar que amb en Quim Torra de president «es desprestigia la institució de la Generalitat fins a nivells mai vistos», es preguntava de quin partit és Jordi Canal, per acabar responent-se ell mateix: no és de ningú, és un intel·lectual.

I és que si hem de fer cas del pensament que reflecteix en els seus tuits, al pobre Torra li hauria vingut urticària només de llegir els cognoms dels acompanyants ahir de Canal: Quintanas, Jiménez i Cruz. Valga'm Déu, tots espanyols!