Convertir la pilota de bàsquet en una eina per a l'estimulació neurocognitiva, pedalar per la natura per prevenir les malalties cardiovasculars o fer hidroteràpia a partir de l' aquagym són algunes de les propostes que una entitat gironina, la Fundació Elna, posa sobre la taula per promoure l'exercici físic adaptat a les persones amb una discapacitat intel·lectual com una via per a la prevenció de patologies en el col·lectiu.
L'entitat treballa des del 2013 amb grups reduïts d'esportistes amb una discapacitat intel·lectual lleu o moderada, per a qui s'ideen programes personalitzats, sota supervisió mèdica i de professionals especialitzats en educació física, nutrició o psicologia.
«Es busca una mirada integral sobre la persona, l'exercici físic té repercusió sobre el cos, l'estat psicològic i les relacions socials», explica Montse Castellana, directora de la Fundació Elna.
«Fa més de 20 anys que l'evidència científica diu que hi ha una predisposició de dues a tres vegades major de les persones amb diversitat funcional intel·lectual que la resta de la població a patir algunes malalties cròniques, però a Catalunya no s'ha treballat en la prevenció», detalla Castellana, que explica que la iniciativa de la fundació s'emmiralla en experiències europees.
«Nosaltres enfoquem el projecte en la salut des d'un punt de vista preventiu i de detecció prematura de malalties», explica, i assenyala que per això es treballen les diferents modalitats esportives de forma coordinada amb un equip que incorpora professionals de diversos perfils.
«Treballem amb sis grups de com a màxim 12 persones cadascun, liderats per dos entrenadors, i es fan tant esports individuals com col·lectius, d'aigua, d'interior i a la natura. Al final, l'esport ens serveix com a eina per treballar de forma preventiva», apunta.
«No es tracta de fer un esport competitiu. La diversió i que tinguin ganes de venir és la clau de la continuïtat, per això quan arriba un nou esportista, se li fa un estudi i se li recomanen activitats, però sempre acaba sent ell qui tria», explica.
Entre d'altres institucions, reben el suport de l'IAS, que realitza el reconeixement als participants, i del servei d'Esports de la Universitat de Girona, que els assessora i els deixa fer servir les instal·lacions. Cada esportista té una programació personal i passa per una revisió anual per part dels diversos especialistes de l'equip.
«Es té molta cura de la detecció dels primers símptomes d'algunes malalties i de controlar-ne l'evolució, per evitar que vagin a més», assenyala, i posa com a exemple les patologies del sistema osteomuscular, on el símptoma més comú és el dolor. D'entre 32 esportistes, el 83% ja van arribar al projecte amb algunes alteracions, com la hiperlordosi lumbar o els peus plans.
El boca-orella i la confiança dels professionals que els envien nous usuaris i de les famílies que hi ha implicades ha fet créixer el grup, passant dels deu esportistes amb què es va engegar el projecte als 42 que hi ha actualment.
Tenen entre 15 i 42 anys, provenen de municipis del Gironès, el Baix Empordà o la Selva i alguns repeteixen any rere any, perquè les sessions es duen a terme de setembre a juliol.
«Per a nosaltres és important que les famílies o tutors estiguin convençuts de la importància de la prevenció i vagin veient els resultats positius de l'exercici», diu.
En aquest sentit, explica Montse Castellana, passats cinc anys de l'inici del projecte comencen a recollir-ne els resultats, com la reducció de la tensió arterial i dels problemes osteomusculars, o una disminució de l'ansietat.
«Nosaltres recomanem combinar més d'una activitat i fer 120 minuts d'exercicis a la setmana», explica la responsable d'aquesta fundació, ubicada al barri de Sant Narcís de Girona.
