14 de maig de 2018
14.05.2018

«Ens ho hem passat molt bé amb els 'nanos', els trobaré a faltar»

Gairebé 700 estudiants voluntaris gironins apadrinen 576 avis de la província amb qui comparteixen unes hores al mes en residències · És la iniciativa «Apadrina un avi» de Càritas

16.05.2018 | 06:59
Avis i padrins, al centre de dia de Porqueres.

Era divendres quan tocava festa grossa al Centre de Serveis per a la Gent Gran de Porqueres (Pla de l'Estany). Vint joves s'acomiaden d'una quinzena d'avis que han apadrinat durant uns mesos. Un cop per setmana aquests estudiants han dedicat unes hores a conviure amb persones grans, i evitar així que «se sentin soles».

La Maria Rosa Güell ja fa un temps que va al centre de dia i ha compartit estones amb la Karen Flores, una estudiant d'ESO de Banyoles. «Xerrem de tot el que et puguis imaginar. L'experiència amb els 'nanos' m'ha encantat i els trobaré molt a faltar», assegura.

La iniciativa Apadrina un avi de Càritas ha comptat amb 688 estudiants voluntaris a les comarques gironines que han atès 576 ancians. El projecte ha estat un èxit aquest any a les comarques gironines. De fet, ha superat les expectatives, ja que hi ha més voluntaris que avis per atendre. En concret, 688 joves apadrinen 576 persones grans.

La crescuda d'estudiants que s'ofereixen és especialment destacable a la comarca del Pla de l'Estany, on s'ha passat de 80 voluntaris el curs anterior a 107 aquest curs 2017-2018. Això fa que en alguns casos dos joves apadrinin el mateix ancià. Passejar, jugar a cartes o simplement xafardejar són algunes de les activitats que la Maria Rosa Güell i la Karen Flores fan al Centre de Serveis per a la Gent Gran de Porqueres.

Les separen prop de 60 anys, una diferència que tant una com l'altra veuen com un avantatge i no pas com un inconvenient. «Parlem de tot, de la vida, de com li van els estudis no ens avorrim pas», ressalta la Maria Rosa. La Karen riu i explica que entrar al programa Apadrina un avi ha estat per a ella una experiència «molt profitosa». «Aprens molt de la gent gran, i espero que quan jo ho sigui també tingui algú per passar l'estona», explica.

Mantenir el contacte

L'Arnau és un altre dels joves que va voler participar en la iniciativa. Lamenta haver-se d'acomiadar de l'àvia que apadrina però diu que intentarà mantenir-hi contacte. «Ella ara a l'estiu no ens tindrà a nosaltres per explicar-nos coses, jugar o passejar una estona. Ens sap greu en aquest sentit», assenyala el jove. Per aquest motiu, abans d'acabar el programa la directora del centre, Ester Argossà, va recordar a tots els que han participat en la iniciativa que «tenen les portes obertes» per tornar a passar una estona amb els avis «quan vulguin».

Des del centre es mostren «encantats» amb la iniciativa de Càritas i asseguren que la valoració final és «molt positiva». «Al principi donava la sensació que els podia costar una mica més, però de seguida van agafar confiança entre ells i ha resultat ser una experiència positiva i molt gratificant», explica Argossà. La directora assenyala que és el centre qui assigna un padrí a cada avi. «Fem uns llistats on contemplem diversos aspectes com afinitats, proximitat geogràfica o disponibilitat. A partir d'aquí fem les parelles», concreta.

A més de la visita setmanal que aquests joves fan als ancians, també han pogut participar en celebracions especials com la Festa de Nadal. Argossà concreta que el què es busca és crear un vincle entre uns i altres que s'enforteixi mentre avança el programa. «Els avis estan esperant que arribi el dia que el seu padrí ve a veure'l, és una situació molt especial», ressalta la directora.

Els costa socialitzar

Argossà explica que han de fer un «treball important» amb els avis un cop el programa acaba i els joves s'acomiaden. Per això des del centre intenten «mantenir el vincle» un cop finalitzat formalment l'apadrinament. «Els convidem a festes com les de la primavera perquè es mantingui una certa periodicitat de visites entre un i altre», explica.

En aquest sentit, la directora reconeix que a molts avis «se'ls fa difícil socialitzar» de nou i per això els preparem per quan s'acaba el programa. «Quan ens demanen si els joves podran venir, els hi diem que ho parlin entre ells, i així es genera un vincle molt fort i afectiu», assenyala.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook