17 de maig de 2018
17.05.2018

L'Audičncia de Girona reobre el cas del «nen robat» de Banyoles

Deixa sense efecte la decisió d'un jutjat de família que va desestimar la demanda de Joan Coll de canviar els seus cognoms. L'afectat assegura que el van adoptar de manera il·legal als anys 70

17.05.2018 | 11:02
Joan Coll mostra una foto de quan era petit.

L'Audiència de Girona ha ordenat reobrir el cas del «nen robat» de Banyoles, que reclama recuperar el nom i cognoms que, assegura, tenia en néixer. Joan Coll Corominola diu ser en realitat Francisco Beamonte Isern i fa anys que litiga perquè se li reconegui que el van adoptar de manera irregular poc després de néixer, el 1966. Després d'intentar portar el cas per la via penal, va presentar una demanda civil al jutjat de família. Inicialment, el procediment es va admetre a tràmit, però al cap d'uns mesos el jutjat va tirar enrere la demanda amb l'argument que havia caducat. Ara, l'Audiència li ha donat la raó i en una interlocutòria ordena reobrir l'afer, perquè el jutjat de família va actuar de manera «contradictòria» i tampoc no va permetre que Coll tingués «l'oportunitat» de defensar els seus arguments. L'objectiu d'aquest veí de Banyoles és aconseguir que li reconeguin que el matrimoni que el va adoptar no són els seus pares biològics i que, per tant, se li permeti canviar la seva identitat al Registre Civil.

Fa més de deu anys que Joan Coll va començar a investigar el seu passat. Entre allò que ha pogut recopilar, hi ha algunes fotografies esgrogueïdes on se'l veu quan era un nadó, acompanyat del seu pare. El banyolí sospita que és un possible cas de nen robat durant el franquisme i que els pares adoptius van pagar 150.000 pessetes per endur-se'l a casa. Joan Coll Corominola va néixer el 14 de setembre del 1966 a l'Hospital Clínic de Barcelona. Aleshores, però, el nom que figurava a la seva partida de naixement era Francisco Beamonte Isern. La seva infància, segons ha descobert, va passar-la a casa de les dues àvies. Primer amb l'àvia materna a Òdena (Anoia) i, quan el seu pare va morir, va anar a viure amb l'altra àvia a Sant Adrià del Besòs. Aleshores era el 1973 i ell tenia 7 anys. Més tard, va ingressar en un hospici de Barcelona i, en menys de dos mesos, va ser adoptat per la família de Banyoles, amb qui viuria la resta de la joventut.

En un internat

«A mi m'havien posat en un col·legi intern que la meva àvia pagava perquè li va recomanar el metge del meu pare, que estava malalt», assegura. S'hi va estar un temps durant el qual la seva família l'anava a veure. «Això ho sé perquè me'n recordo», assegura. Un dia, però, el van portar a l'hospici i allà el va anar a buscar el matrimoni de Banyoles. «Em van dir que els meus pares no volien saber res de mi i que a partir de llavors ells serien els meus pares i passaria a dir-me Joan Coll Corominola», afegeix.

Ara, aquest veí allò que vol és recuperar la seva identitat. I de moment ja fa anys que es troba en un autèntic viacrucis judicial. Després d'intentar portar el seu cas reiteradament davant la Justícia per la via penal, Joan Coll i el seu advocat van decidir interposar una demanda civil reclamant al Jutjat de primera instància número 6 de Girona que reconegui que els demandats, és a dir, el matrimoni de Banyoles que el va adoptar quan era petit, no són els seus pares biològics. En conseqüència, l'home podria fer servir el nom que li van posar els seus pares biològics quan va néixer. Aquesta demanda es va interposar el febrer del 2016 i, en un primer moment, el jutjat la va admetre a tràmit. Però pels volts de l'estiu passat, el mateix jutjat la va desestimar, perquè considerava que el cas per anul·lar l'adopció havia caducat.

«No pot variar la seva resolució dictant-ne una altra posterior de contradictòria», sosté ara, però, la nova interlocutòria de l'Audiència, que també subratlla que el jutjat de família no pot emparar-se en el fet que el cas havia caducat, perquè Joan Coll no sol·licita que se li anul·li l'adopció sinó fer constar que «aquells qui apareixen com el seu pare i la seva mare no són els seus progenitors biològics» i, en conseqüència, tirar endavant el canvi d'identitat al Registre Civil.

A més, el tribunal concreta que el jutjat va desestimar el cas sense ni tan sols «donar l'oportunitat al demandant» de defensar els seus arguments i, per tant, acreditar que, com ell creu, és un «nen robat».

Primera «batalla»

En Joan Coll celebra la decisió de l'Audiència: «No hem guanyat la guerra però sí una petita batalla», afirma. «Ara podrem anar a judici», afegeix. Vol explicar davant d'un jutge el seu cas i que els seus pares adoptius, que segons diu mantenen que van adoptar-lo de manera legal, també donin explicacions. «Espero que no m'acabin condemnant a portar un nom que no és el meu».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook