28 de maig de 2018
28.05.2018

El fenomen de la flora invasora despunta a les comarques gironines

La província de Girona es considera una de les zones amb més riquesa d'espècies exòtiques de tot Catalunya

27.05.2018 | 23:40
El fenomen de la flora invasora despunta a les comarques gironines

Les espècies invasores exòtiques són aquelles que inicialment no es trobaven al nostre país. Originàriament provenien d'altres zones, però en arribar al territori s'ha vist que tenen una capacitat de colonització especialment rellevant, de manera que no queden restringides únicament on han aparegut al primer moment, sinó que poden estendre's i generar noves poblacions pel seu compte.

Les comarques gironines són un dels llocs que presenten una major riquesa d'espècies exòtiques. Tal com recull el projecte EXOCAT, datat del 2013, aquesta distribució s'explica per tres factors principals: un clima suau, que afavoreix l'establiment d'espècies d'origen tropical i subtropical; un paisatge humanitzat, que multiplica les oportunitats d'introducció d'espècies exòtiques al medi; i una elevada diversitat d'hàbitats, que afavoreix l'establiment de moltes espècies. També és important l'abundància d'hàbitats amb una gran disponibilitat de recursos (aigua i nutrients) i amb una elevada freqüència de pertorbacions (hàbitats fluvials, rurals o agrícoles de regadiu).

De la pampa a l'ailant

Entre les espècies amb més repercussió a la demarcació de Girona s'hi pot trobar l'herba de la pampa ( Cortaderia selloana), molt estesa sobretot a les zones de les planes litorals i deltaiques. També hi ha l'ungla de gat ( Carpobrotus edulis), visible per tot el litoral tant en zones de roca com de sorra, i de la qual s'han fet nombroses campanyes de voluntariat per intentar anar-la controlant. Una altra de les espècies més conegudes seria l'ailant ( Ailanthus altissima), del qual es van fer moltes accions de control i que es troba molt estès a tot el territori. Un dels principals motius és que, sovint, s'havia usat en enjardinaments en el passat.

La llista, però, no s'acaba aquí. Espècies que també es poden trobar en gran mesura són el julivert gegant ( Heracleum mantegazzianum), la mimosa ( Acacia dealbata), la budleia ( Buddleja davidi) o el miraguà ( Araujia sericifera). Altres molt conegudes i esteses són l'atzavara ( Agave americana), la figuera de moro ( Opuntia stricta) o la canya ( Arundo donax), tot i que com que ja es troben molt esteses en general no es tendeix a plantejar accions d'eliminació excepte en determinats ambients o zones, pels impactes que poden ocasionar.

Pel que fa a l'espai litoral on s'ha trobat una densitat més alta d'espècies exòtiques, hi ha els aiguamolls de l'Empordà i la desembocadura del Tordera. El fet que siguin zones humides facilita que tinguin una diversitat d'habitats més elevada que en altres zones i, a més, es consideren punts altament visitats.

El perill d'aquesta flora

Aquestes espècies poden tenir repercussions importants sobre l'ecosistema perquè a vegades arriben a ocupar grans extensions, competir amb la flora autòctona i desplaçar-la. Així ho explica Clara Racionero, tècnica del servei de Fauna i Flora de la Subdirecció General del Medi Natural del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, «a vegades creixen al costat de flora amenaçada, de la qual queda poca població, i poden acabar fent-la desaparèixer».

Racionero també assegura que no és un fenomen nou. «Sempre s'ha produït al llarg de la història perquè sempre hi ha hagut desplaçaments de la població, però actualment, a mesura que s'ha incrementat el nombre de desplaçaments, sobretot lligats a activitats comercials, s'ha afavorit molt el moviment d'aquestes espècies». Aquest succés ha fet que «s'hagin anat modificant els hàbitats originaris», explica, del que defineix com un boom gairebé exponencial en el que és l'arribada i l'establiment de les espècies exòtiques invasores.

«Es considera que l'arribada d'aquestes espècies és un dels factors més greus per a la conservació de la biodiversitat a escala global, juntament amb el canvi climàtic, que també hi està relacionat. És una qüestió que cal tenir en compte i que s'ha de gestionar de manera adequada», assegura.

Paral·lelament, els experts coincideixen que hi ha un desconeixement important per part de la societat del que és autòcton i del que no, perquè hi ha moltes espècies de flora i de fauna. Aquest desconeixement no només fa referència al tipus de planta sinó també a la problemàtica que implica o a les obligacions legals que existeixen.

I ara, què?

Davant de la presència i la gran quantitat d'aquestes espècies al nostre territori, Clara Racionero ho té clar. «Les hem d'acceptar i veure-les com una conseqüència inevitable d'uns moviments. Hem d'intentar que la seva arribada no representi una alteració greu dels hàbitats i una desaparició d'espècies pròpies del país».

La tècnica recomana «mirar que no s'expandeixin i quedin més o menys controlades». També opina que, en certa manera, «el mètode per fer-ho passa per incrementar els controls d'entrada al país i conservar d'una forma adient els hàbitats. S'ha de cuidar bé el nostre patrimoni natural perquè tenim una diversitat natural molt valuosa».

Racionero considera que «en els darrers anys s'ha utilitzat el territori d'una forma més aviat barroera alterant els hàbitats», però que tot es pot arreglar «si es canvia una mica de xip i es millora la nostra manera de funcionar».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook