La sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) es va reunir ahir a Girona per tal de debatre algunes de les qüestions més importants que afecten la província en matèria judicial. Aquest acostament a la realitat va permetre elaborar una radiografia prou semblant a la que s'havia fet l'any anterior. «Les necessitats continuen essent les mateixes» va assegurar el president del TSJC, Jesús M. Barrientos, que acompanyat del president de l'Audiència Provincial de Girona, Fernando Lacaba, va anar desgranant a poc a poc les actuacions que s'havien previst a la demarcació per tal de poder fer front a les mancances i donar una resposta ràpida als problemes.

Les clàusules sòl

Aproven un nou jutge de reforç per alleugerir la càrrega

A partir del 2 de juliol i fins a finals d'any el jutjat gironí especialitzat en clàusules sòlAquesta mesura s'ha pres a partir de la necessitat de descongestionar el Jutjat de primera instància 3 de Girona que s'ha trobat amb una «allau de demandes» provinents d'arreu de la demarcació. Barrientos va detallar ahir que des del juny passat fins aquest mes de maig n'han rebut un total de 2.200, una situació que ha provocat «col·lapse i retards» que esperen solucionar amb l'assignació d'aquesta nova figura que hauria d'ajudar a reduir-ne el volum. El president del TSCJC també va recordar que no va ser fins al novembre passat que es va reforçar el nombre de funcionaris i, de fet, fins fa cinc mesos encara rebien demandes procedents del civil.

Sobre el pla d'especialització dels jutjats de les clàusules sòl, Barrientos va acceptar que «sempre havia estat contestat» pels col·legis d'advocats i procuradors. «Fins que no es resolguin els recursos no sabrem què passarà amb aquest pla», va dir, assegurant que de moment la sala de govern estava mirant de trobar la millor fórmula de gestionar la sobrecàrrega. El president va explicar que la tria d'aquest jutjat no va ser casual, ja que era «el que funcionava més bé de tots els de primera instància del partit judicial de la província de Girona».

Jutjat 2 de Santa Coloma

Un òrgan que porta diversos assumptes de «complexitat»

Un altre dels temes que preocupen al TSJC és la situació puntual en què es troba el jutjat número 2 de Santa Coloma de Farners. Degut a les recents incorporacions de casos de certa «complexitat» (com poden ser el doble crim de Susqueda o bé el cas de l'inflable de Caldes de Malavella, entre d'altres) s'està estudiant incorporar algun reforç per tal que puguin disposar d'un jutge que pugui ajudar a descongestionar-lo. Aquest mateix jutjat és el que porta també els casos de violència domèsctica. La figura citada no treballaria a temps complet i està previst que es torni a parlar del tema durant la pròxima reunió de la sala de govern.

Penal i familiar

El jutjat de família comença a notar certes millores

Jesús M. Barrientos va voler parlar també del jutjat de família de Girona, el qual des de fa força temps es trobava col·lapsat. «Estem aconseguint una certa actualització d'aquest jutjat, no ens trobem encara a nivells òptims però s'està treballant en bona direcció», va explicar. Un dels motius d'aquesta millora ha estat precisament el nomenament d'un jutge d'adscripció territorial. Pel que fa als jutjats penals, el president del TSJC va recordar que presentaven una important càrrega de treball i que els temps no eren òptims. També va assenyalar que no s'havia creat cap nou òrgan judicial.

Sobrecàrrega al social

Els casos del Ripollès i la Garrotxa aniran a Figueres

A més de les citades anteriorment, la sala de govern del TSJC va incidir sobre la càrrega excessiva de feina detectada als tres jutjats socials de Girona. Barrientos va explicar que hi havia un nombre de casos molt superior al que podia assumir el jutjat i que els temps podien arribar a més d'un any d'espera. En canvi, el jutjat de Figueres estava «per sota de mòdul i no arribava a l'estàndard d'exigència». És per això que han optat per modificar les normes de repartiment de les causes i ja des del passat mes de febrer el jutjat de Figueres rep els assumptes corresponents a les comarques de la Garrotxa i el Ripollès. Al llarg d'un any es calcula, doncs, que entre 120 i 150 casos quedaran derivats de Girona a la capital alt-empordanesa en aquesta esmentada «reequilibració».