03 de juny de 2018
03.06.2018

Acord «històric» entre les principals confraries per fixar zones de veda

?Els pescadors destaquen que el pacte rubricat ahir a Blanes permet «assegurar la viabilitat» de l'activitat i la Generalitat no descarta implantar el model a altres zones del litoral català ?Aquest consens del sector possibilitarà afavorir el creixement i la cria del peix

06.06.2018 | 07:02
Un moment de la reunió amb els pescadors que es va fer ahir a Blanes.

Les principals confraries de la costa gironina han signat un acord per fixar zones de veda i així afavorir el creixement i la cria del peix. En concret, l'han rubricat les tres més grans de l'Alt Empordà – Llançà, Roses i el Port de la Selva –, juntament amb les de Palamós i Blanes.

Els pescadors, que consideren «històric» haver arribat a aquest pacte, s'han compromès a no feinejar en diversos espais, que engloben una àrea de 500 quilòmetres quadrats. «S'havia de fer alguna cosa i l'hem fet. Això permet la viabilitat de la pesca i del gremi», va indicar el president de la Federació de les Confraries de Girona, Toni Abad.

Per la seva banda, la Generalitat es mostra «molt satisfeta» amb la signatura i reivindica una gestió que «dona poder» als pescadors. «Som pioners i sabem que el nostre model és una referència a Europa», va assenyalar el director general de Pesca i Afers Marítims de la Generalitat, Sergi Tudela.

El gran acord entre confraries gironines permet fixar 500 quilòmetres quadrats de veda a les barques que feinegen la Costa Brava. Es tracta d'un pacte que es va presentar a Blanes ahir i que ve precedit d'una prova pilot que va dur a terme la Confraria de Roses.


Més peixos i més grans

Fa uns anys, els professionals del port alt-empordanès van delimitar un espai on es va prohibir la pesca de lluç, després de veure que cada cop els exemplars eren més petits. El resultat ha permès que no només hagi augmentat la població de peixos, sinó també la mida. Ara, aquesta prova s'ha traslladat al paper amb un acord que involucra les confraries de Llançà, el Port de la Selva, Roses, Palamós i Blanes.

L'objectiu, segons explica l'investigador de l'Institut de Ciències del Mar (ICM) Joan Batista, és «recuperar les poblacions i que el peix creixi en aquests vedats». Batista ha explicat que el què fan és una «adaptació específica» en funció de l'animal. «No és el mateix el lluç que la gamba o l'escamarlà», assenyala.

L'acord inclou diverses àrees on feinegen les diferents confraries. D'una banda, s'han fixat tres zones al nord on la veda serà limitada i s'endureix la legislació. Una de les mesures que contempla és l'augment de la mida de les xarxes, per tal que no atrapin peixos més petits. Es tracta de tres caladors on es pesca escamarlà i gamba i on les confraries de Llançà, el Port de la Selva i Roses han acordat limitar-hi l'activitat a partir d'ara.

D'altra banda, seguirà vedada la zona que els pescadors de Roses ja van tancar fa uns anys i que ha servit per comprovar que, des de que no s'hi pesca, la mida del lluç ha augmentat i la població també. Aquest espai es troba a prop d'un altre que també s'ha tancat, fruit del pacte entre les confraries de Roses i Palamós i que ha de servir per afavorir la cria i creixement de l'escamarlà.

Finalment, també s'ha vedat una zona al sud que busca la regeneració de l'hàbitat marí, molt malmès per la pròpia activitat. A banda, també s'ha restringit la pesca de la gamba per part de la confraria de Palamós, ja que ha baixat el nombre d'exemplars els últims anys.

En aquest sentit, l'investigador Joan Batista explica que les prohibicions serviran perquè les diferents espècies «tinguin un espai» on poder créixer i assegurar «més i millors postes». «Un cop tinguin una mida correcte, abandonaran el vedat i se'ls podrà pescar», va concretar.


Un acord dels pescadors

El president de la Federació de les Confraries de Girona, Toni Abad, va posar en valor que el que s'ha signat és un «acord dels pescadors per als pescadors». «Això surt de les confraries que hem vist que era l'única cosa que podíem fer per assegurar la viabilitat de la pesca», va assenyalar.

Amb ell va coincidir el patró major de la Confraria de Blanes, Eusebi Esgleas, que va recordar que els problemes que han sorgit «no són culpa del gremi exclusivament». «El mar ha tingut una gran afectació però molts dels inconvenients no es poden atribuir a la pesca», va indicar.

Malgrat que l'acord s'ha fet entre els professionals del sector, la Generalitat ha acompanyat i seguit tot el procés. «Precisament el que caracteritza el nostre model és la gestió, que dona poder als protagonistes, els pescadors, científics i la societat», va assenyalar el director general de Pesca i Afers Marítims de la Generalitat, Sergi Tudela.


Ampliar-ho a la resta de la costa

De fet, des del Govern han deixat clar que si l'aposta del litoral gironí «funciona bé» no es descarta proposar-la a d'altres confraries de la costa catalana. «Girona en aquest sentit és pionera, però estem convençuts que anirà bé per a tothom», va explicar Tudela.

Amb tot, el model català és «un referent» a Europa, segons va reconèixer el director. «Es parla de la cogestió catalana a Europa, en això som pioners», va concloure el respresentant.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema