A dos-cents noranta-quatre quilòmetres al nord-oest de Girona s´hi troba Tolosa de Llenguadoc, on el gegant aeronàutic europeu Airbus té la seu i 21.000 treballadors i on 40.000 persones més s´ocupen en un emergent sector digital. Les empreses biotecnològiques configuren l´altre gran puntal econòmic d´una capital que acull 90.000 universitaris i que rep 5 milions de turistes anuals, segons dades de l´Ajuntament. En l´actualitat, els mesos de primavera i estiu -la freqüència es redueix a la tardor i l´hivern, excepte que els operadors ferroviaris espanyol i francès, Renfe i SNCF, canviïn d´estratègia-, un tren d´alta velocitat diari d´anada i tornada cobreix el trajecte.

Una connexió «insuficient» entre dos territoris propers, Catalunya i Occitània, amb «interessos compartits», exposa el secretari del secretari de Territori i Sostenibilitat, Ricard Font. «El sector biomèdic i el digital són capdavanters, també, a Barcelona», precisa, «per no parlar del turisme», de manera que cal trencar «barreres» i promoure «noves sinèrgies».

La situació té serioses possibilitats de millorar a partir de l´any 2020, amb l´entrada en vigor de la liberalització ferroviària a la Unió Europea: un estudi preliminar encarregat per la Generalitat confirma la viabilitat de la creació d´una xarxa de rodalies transfronterera gestionada per un operador privat que al sud arribaria fins a Lleida -passant per Tarragona, Barcelona, Girona i Figueres- i, al nord, fins a Tolosa i Montpeller (ara la freqüència de trens/dia entre Catalunya i aquesta ciutat de la costa francesa és més intensa que en el cas de Tolosa, ja que Montpeller és una de les parades de la línia d´alta velocitat Barcelona-París).

3,8 milions de viatgers

Un nou servei que el Govern català veu factible -i «convenient», afegeix Font- per dos motius principals: perquè captaria 3,8 milions de passatgers anuals, amb 24 trens (12 d´anada i 12 de tornada, tots ells amb parada a Girona i Figueres) que diàriament creuarien el túnel del Pertús, i perquè econòmicament seria rendible, ja que el balanç de resultats afloraria un benefici brut d´explotació (EBITDA) de tres milions d´euros/any i un índex de cobertura del 93%, uns números «molt bons», apostil·la el secretari de Ter­ritori (la de la línia d´Avant Lleida-Barcelona, per exemple, era del 50% el 2015, segons dades del Ministeri de Foment). D´altra banda, el dèficit inicial se situaria, segons l´anàlisi elaborada per la consultora especialitzada Rail Concept, en els 4 milions d´euros, que en un primer moment la Generalitat estaria disposada a compensar.

Una empresa interessada

Air Nostrum, a través de la filial Intermodalidad de Levante (Ilsa), ja ha mostrat interès per assumir la gestió de les rodalies transpirinenques -la firma, de fet, té la intenció de ser el primer operador privat del corredor d´alta velocitat entre Madrid i el sud de França fins i tot abans que entri en vigor la liberalització ferroviària, un projecte que Foment no veu amb massa bons ulls, ja que amenaça abans d´hora l´encara monopoli de Renfe.

Per fer-ho necessita la col·laboració de socis (industrial i ferroviari) i un proveïdor de trens i tot indica que més aviat que tard podria tenir-los lligats. Amb la posada en marxa del nou servei el 2020 es revertiria l´estratègia de Renfe i SNCF, que «ha negligit tradicionalment l´atenció a mercats considerats perifèrics i més encara si són de caràcter internacional», sosté l´anàlisi. El pla va ser exposat als governs territorials francesos, que van mostrar interès per la idea; això no obstant, la reorganització administrativa de l´Estat francès recomana la «necessitat d´actualitzar l´estudi» (a principis del 2016 Tolosa i Montpeller es van integrar en una sola regió: Occitània).

El paper del TAV a l´aeroport

Ara bé, tot i les bones previsions econòmiques que avança l´informe preliminar encarregat pel Govern, Ilsa condiciona l´aposta definitiva per les rodalies catalano-franceses a l´arribada del ferrocar­ril a l´aeroport de Girona-Costa Brava i al de Barcelona-El Prat (en el primer, Foment s´ha compromès a construir-hi una estació del tren d´alta velocitat). Segons els números que afloren de l´estudi de Rail Concept, incloure els dos aeròdroms en la xarxa transfronterera de rodalies milloraria la rendibilitat econòmica de la inversió, situant la taxa de cobertura en el 110%. Això significa que el servei podria generar més de 6 milions d´euros anuals de benefici per a l´operador privat. Una opció que suggereix l´estudi passaria perquè els trens d´alta velocitat arribessin fins al Prat de Llobregat, tal com faran els AVE de baix cost que Renfe operarà entre Barcelona i Madrid, amb una inversió de 5 milions d´euros en la millora de l´estació.

952.000 viatgers des de Vilobí

En el cas de l´aeroport gironí, l´aportació de passatgers al sistema seria de 952.000, apunta l´informe: 587.000 procedirien de Barcelona, 75.000, de Girona i se´n captarien 290.000 més. «L´estació a l´aeroport de Girona presenta un gran potencial i pot ser un element clau per a la viabilitat dels serveis regionals d´altes prestacions plantejats», assevera Ricard Font, que entén que la nova xarxa ferroviària ha de servir per «generar sinergies entre Catalunya i Occitània» que reverteixin el creixement econòmic de les dues regions. El «gran objectiu» que es pretén assolir amb l´arribada del TAV a Vilobí d´Onyar, subratlla el secretari de Territori, consisteix a «connectar-nos amb el sud de França».

Viatgers de negocis

El nou servei transfronterer de fer­rocarril captaria molts usuaris catalans i francesos que en l´actualitat creuen la frontera en cotxe per negocis; els desplaçaments per carretera són més habituals, en tant que gairebé inevitables, en el trajecte Barcelona-Tolosa, ja que les connexions ferroviàries entre les dues ciutats es limiten a una d´anada i tornada al dia. De fet, segons dades de Renfe i SNCF, només 4.800 usuaris van fer el trajecte Girona-Figueres-Tolosa, o a la inversa, entre abril i setembre de 2016; majoritàriment es tractava de viatges turístics.

Lleida: 200.000 usuaris més

La previsió que fa el document que analitza la viabilitat d´aquest nou servei de transport de viatgers és que l´extensió de la xarxa de rodalies d´altes prestacions s´estengui fins a Lleida, passant per l´estació del Camp de Tarragona. Això reportaria uns 200.000 viatgers més i completaria la connexió de les quatre capitals catalanes, ja que els trens també s´aturarien a l´estació de la Secuita, ubicada a mig camí de les ciutats de Tarragona i Reus.