03 de juny de 2018
03.06.2018

El mirall de la corrupció; del cas Turisme a l'operació Estela

El cas Turisme, dels 90, i la recent operació Estela tenen moltes i sospitoses similituds

06.06.2018 | 07:02

Vivíem a la dècada dels 90. Catalunya estava immersa en el mal anomenat «oasi català» i algú va pensar que seria relativament fàcil i poc arriscat aprofitar-se de la pluja de diners que arribaven a les administracions públiques. Només calia «inventar-se» estudis, treballs o informes degudament mal copiats d'altres ja existents i facturar-los a l'erari públic. Una de les entitats on es va posar en pràctica aquest sistema va ser al Consorci de Promoció Turística de Catalunya. El cas va derivar en una llarga investigació judicial i periodística que va acabar amb una sentència l'octubre de 2005 que condemnava deu implicats, la majoria d'ells antics militants d'Unió Democràtica.

Han passat molts anys. Hem canviat de segle, però la cara de la corrupció ha canviat poc o molt poc. El 25 de maig de 2018, fa poc més d'una setmana, ens despertàvem amb una macrooperació policial i judicial que posava al descobert una presumpta trama per aprofitar-se de subvencions provinents de la Diputació de Barcelona. Una xarxa que s'estén a diversos punts de Catalunya, amb intervencions i detencions a Girona i a les Preses.

Es tracta del cas Estela, un suposat frau que podria arribar als dos milions d'euros que s'haurien d'haver destinat a cooperació al desenvolupament de tercers països, però que en realitat es van esfumar sense que encara se sàpiga exactament on van anar a parar. El que sí que es coneix de moment –o almenys la investigació ho sospita– és que l'àrea de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona hauria atorgat subvencions i adjudicat contractes per concessió directa a empreses afins entre 2012 i 2015. Dijous de la setmana passada es van detenir 30 persones en aquesta operació, tres d'elles a Girona.

Còpia «grollera»

Fins aquí es podria considerar un cas més de presumpta corrupció però, si es fa memòria, és fàcil adonar-se que aquest és una còpia, quasi exacta –alguns dirien «grollera» si no fos perquè els precedents també ho eren– d'altres afers investigats a Catalunya els anys 90. Potser al que més s'assembla de tots és al cas Turisme de «dilapidació» de fons públics entre 1993 i 1995. Només cal donar un cop d'ull a la sentència d'aquell afer i posar les conclusions al costat del poc que es coneix de l'operació Estela destapada fa pocs dies.

La Policia Nacional ha pogut comprovar, després de dos anys d'investigacions, que s'havien pagat quantitats milionàries de diners que havien d'anar destinades a projectes per a la cooperació al desenvolupament que mai es van arribar a fer. Sempre segons la investigació, s'haurien creat empreses expressament per al cobrament de les subvencions, fet informes finals «copiats literalment d'internet» i tapat l'entramat amb «factures falses». En definitiva, un conjunt d'activitats que estaven pressupostades no s'haurien realitzat mai. Aquesta és la síntesi de l'operació Estela, on hi hauria, segons els agents de la investigació, «una infinitat d'irregularitats que s'han posat ara en relleu».

Multitud d'irregularitats

En la llarga instrucció del cas Turisme en van destapar multitud, d'irregularitats, una part de les quals van acabar en la sentència de l'Audiència Provincial de Barcelona de l'octubre de 2005 (dotze anys després que s'iniciés l'entramat). Els fets provats demostren que els que van idear aquella antiga trama van ser pioners i tot un exemple d'altres que vindrien al darrere.

En aquell afer també es van crear empreses amb l'única finalitat de cobrar fons públics per encàrrecs que mai s'arribarien a fer. L'Audiència de Barcelona deixa clar que el «director va portar a terme una contractació fictícia del Consorci de Promoció Turística amb societats vinculades a la resta dels acusats, algunes d'elles creades ad hoc per a aquesta contractació». A més, aquestes empreses tenien com a única «activitat coneguda» la prestació de serveis a l'entitat pública. «En realitat –afegeix la sentència–, cap servei havia estat prestat al Consorci o el prestat era de tan absoluta inutilitat que només servia d'excusa per justificar la il·lícita despesa».

La contundència de la resolució judicial no es queda aquí. Com tampoc ho fan les similituds entre un cas i l'altre. Els magistrats deixen clar que «els estudis contractats no tenien cap utilitat ni interès per al Consorci», ja que es tractava de «còpies literals d'altres publicacions anteriors» elaborades pel Ministeri de Comerç i Turisme i que es podien trobar al mercat al preu de 1.000 pessetes (aproximadament, uns sis euros). Alguns dels treballs pagats pel Consorci es podien obtenir gratuïtament o bé perquè estaven en els registres del mateix Departament de Comerç o perquè es tractava de dades extretes de «guies turístiques que estaven a disposició del públic en general».

Dit d'una altra manera: mentre la xarxa de Turisme que actuava entre principis i mitjans dels 90 copiava els informes d'altres treballs ja editats, els del cas Estela dels anys 2012 a 2015 utilitzaven internet per reproduir literalment el que trobaven a la xarxa. L'única diferència, doncs, era la tecnologia que uns i altres tenien a l'abast.

Crear escola

El cas Turisme va ser un dels primers a utilitzar el sistema de còpia de treballs per facturar a entitats públiques, però no va ser l'únic. La mateixa manera de funcionar es va detectar amb posterioritat en altres departaments de la Generalitat, com Treball i Justícia. Casos que ara són antics i poca gent recorda, però van ser pioners. Van crear escola.

L'operació Estela posa de manifest que allò que funciona no cal tocar-ho. Les persones implicades seran unes altres (veurem si algun dia acaben condemnades), les entitats públiques i les empreses també són diferents, però no es pot negar que es van emmirallar en aquell antic afer de corrupció que un dia algú va batejar com a cas Turisme.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema