L'Associació Turística d'Apartaments (ATA) assegura que el creixement de l'oferta de pisos dedicats a aquesta activitat a Girona «s'ha aturat» per la «poca rendibilitat» que ofereix. Des de l'entitat afirmen que, durant l'últim any i mig, el nombre d'habitatges turístics no ha canviat. «No hem vist un creixement exponencial a Girona com sí que s'ha notat en altres llocs de sol i platja», assenyala el president de l'ATA, Lluís Parera.

De fet, explica que en els últims mesos s'han donat de baixa una vintena de pisos -principalment de particulars- perquè els beneficis que treien «no compensaven» els costos de mantenir-los. Parera ho atribueix al fet que Girona és una ciutat on la demanda és «alta» els caps de setmana, però no la resta de dies. «Si sumes la neteja, els impostos, la taxa turística i el que et demana el municipi, veus que no és tan rendible com el que es diu habitualment», assenyala Parera.

Segons diu, a la ciutat de Girona hi ha prop de 500 habitatges destinats a aquest ús, una xifra «semblant» a la que hi havia fa un any i mig. Parera explica que la capital del Gironès «encara no ha fet el tomb com a gran ciutat turística». Per això, diu, «costa omplir més de dues nits aquests pisos». «Molts visitants s'acosten a la ciutat, s'hi estan un màxim de dos o tres dies i marxen», explica. Per tot plegat, Parera deixa clar que «Girona no és Barcelona». Tot i admetre que el Barri Vell de la ciutat acumula un gruix important de pisos, considera que ara per ara el volum en general «és acceptable i equilibrat». El president concreta que la normativa que ofereix l'Ajuntament de Girona «facilita» legalitzar l'apartament. «Això és bo per a nosaltres però també per a l'administració», assegura.

La limitació, un error

Parera, en canvi, critica l'aposta que fan altres consistoris com el de Lloret de Mar, que, segons comenta, intenta «limitar els pisos turístics». Això, considera Parera, fa que proliferin els habitatges il·legals i, per tant, «fomenta l'economia submergida».

D'altra banda, un dels aspectes que ha pogut comprovar l'ATA és que cada cop hi ha més particulars que decideixen portar el seu pis turístic a una agència. El motiu és que la gestió diària de l'habitatge «no és fàcil». «S'estimen perdre una mica de benefici, però almenys s'asseguren que tot funciona correctament», explica Parera. En aquest sentit, el president de l'ATA afirma que prop del 90% de vegades que un propietari decideix deixar l'activitat és perquè no li surt rendible o pels «mals de cap» que comporta. Entre aquests hi ha tota la «gestió burocràtica», a banda de la «gran feina» que suposa haver-lo d'ocupar el màxim temps possible.

Demanen una mateixa regulació

Un altre aspecte que preocupa l'ATA són les diferents regulacions municipals. Des de l'associació es mostren favorables a la legislació que fixa la Generalitat, però lamenten que hi hagi ajuntaments que «dificultin» el foment de l'activitat. Un dels casos es troba a Lloret de Mar. Parera assegura que l'Ajuntament «intenta limitar» el nombre d'apartaments turístics a la localitat, i considera que aquesta actitud és clarament «contraproduent». «Si hi ha una alta demanda i es dificulta que apareguin nous apartaments turístics, ens podem trobar que moltes persones optin per l'economia submergida», alerta.

Amb tot, el president de l'ATA deixa clar que des de la seva associació «seguiran lluitant» perquè «les coses es facin bé». «Fa molts anys que estem al darrere d'aquells que no treballen com cal i nosaltres volem que es compleixi la normativa», conclou.