05 de juny de 2018
05.06.2018

ELS PERQUÈS DEL MIR EDUCATIU

05.06.2018 | 10:27

l doctor Francisco López-Rupérez, expresident del Consell Escolar de l'Estat, exsecretari d'Estat d'Educació, catedràtic de Física, el 2009 ja va proposar transferir el model del MIR sanitari a l'àmbit del professorat, dintre del marc d'una àmplia reforma del sistema educatiu. El 2010, l'exministre d'Educació Alfredo Pérez Rubalcaba va encunyar per a aquesta mateixa idea el terme «MIR Educatiu». Fa set anys, el 2011, Eugenio Nasarre i Francisco Pérez-Rupérez van formular una proposta concreta sobre el MIR Educatiu.

L'expresident del Consell Escolar de l'Estat és l'autor del llibre Fortalecer la profesión docente. Un desafio crucial, amb una conclusió clara i polèmica: «No hi ha recentralització en el MIR Educatiu, sinó l'ús legítim de les atribucions de l'Estat». Alguns sectors, especialment a Catalunya, hi han vist riscos d'homogeneïtzació. Ara bé, el Tribunal Constitucional, en una sentència de 19 de desembre de 2013, estableix que l'Estat ha de garantir «un tractament comú i uniforme quant a les condicions d'accés en un aspecte de tanta importància per al sistema educatiu com és la selecció del professorat». Des de Catalunya el Departament d'Ensenyament de la Generalitat ha projectat fer «un salt qualitatiu» a les pràctiques universitàries dels futurs docents que tindran una funció de MIR Educatiu, a partir del curs 2017-2018.

El Dr. López-Rupérez, actual director de la Càtedra de Polítiques Educatives de la Universitat CJC, ha publicat aquest mateix any un treball molt interessant sobre Los porqués del MIR Educativo (2018). L'autor, en primer lloc, analitza els trets essencials del MIR Sanitari i, a continuació, proposa els perquès del MIR Educatiu en dotze proposicions:

1.- El MIR Educatiu opera sobre el factor de qualitat més important del sistema educatiu.

2.- Integra elements que comparteixen els millors sistemes educatius del món, avalats amb els millors resultats.

3.- Reposa en un sistema consolidat en el sector sanitari, perfectament transferible a l'àmbit docent.

4.- Repercuteix positivament de forma massiva sobre tots els alumnes del sistema.

5.- Assegura una igualtat d'oportunitats a tots els alumnes de l'Estat.

6.- Recupera per l'Estat l'exercici efectiu d'una de les seves competències bàsiques.

7.- Aporta un sistema eficient i eficaç d'accés a la professió docent.

8.- Permet la construcció d'una base de coneixement expert per a la professió docent.

9.- Crea un espai idoni per al desenvolupament professional del professorat.

10.- Facilita la generació d'una comunitat professional de pràctica docent.

11.- Enforteix i equipara el reconeixement social de la professió docent amb els professionals de la Sanitat.

12.- Assegura una formació inicial d'acord amb les noves exigències de la professió docent en el segle XXI.

L'equip de neurodidàctics gironins que estan treballant en el «Cajal-Fuster Neuroning International Project» ha enviat un breu correu al director de Polítiques Educatives de la Universitat CJC, en aquets termes: La millora del sistema educatiu només s'aconseguirà amb la reconversió de tots els docents en experts i excel·lent neurodidàctics... a partir de la pràctica universitària d'un MIR Educatiu d'alt nivell, coronat amb la presentació d'un Prototipus d'Unitat Neurodidàctica, fonamentat científicament dintre del «Pràcticum» obligatori per accedir a la professió docent. ( Understanding the Brain: a Birth of a New Learning Science, OCDE).

Amanda Ripley, en el seu llibre Los niños más listos del mundo ( The smartes Kids in the World and how they got it away) posa com a exemple els professors finlandesos. Només poden accedir a la funció docent els millors alumnes de Batxillerat, a partir d'una nota de 9 sobre 10. Han de superar un difícil examen d'ingrés a la facultat i després de quatre cursos d'estudis universitaris han de passar un màster o MIR Educatiu, en el qual han de demostrar la seva capacitat per dissenyar unitats didàctiques en la seva matèria.

La professió docent és la més valorada a Finlàndia, més que la de metge, enginyer, advocat, economista... A Finlàndia estan convençuts que si no hi ha bons professors no hi haurà bons metges, bons enginyers, bons advocats, bons economistes... ni bons ciutadans.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema