Una princesa de 21 anys és la nova vescomtessa de Bas

Victoria Elisabet de Honhelohe-Langebug y Schmidt-Polex va reclamar el títol en el context de l'herència de títols nobiliaris per la mort de la seva besàvia, Victoria Eugenia Fernández de Córdoba y Fernández de Henestrosa (Madrid, 16 d'abril de 1917-Sevilla,18 d'agost de 2013). Victoria Eugenia Fernández de Córdoba y Fernández de Henestrosa va morir sense haver repartit els títols. Llavors el duc de Segorbe, Ignació de Medina i nets nebots els van reclamar.

La nova vescomtessa de Bas és la persona que ostenta més títols nobiliaris a Espanya (43) i és la cap de la casa de Medinaceli, essent-ne la vintena duquessa, una família només comparable amb la dels Alba. Victoria Elisabet de Honhelohe és deu vegades gran d'Espanya.

Hi ha herències que a més del títol deixen un llegat en terres, palaus i obres d'art. En d'altres és el títol, però s'ha de pagar. Per obtenir un títol amb grandesa d'Espanya s'ha de pagar un impost de 2.726 euros. El títol de vescomtessa de Bas és un més d'un llistat de la vora de 40 que té i pels quals ha hagut de pagar uns 50.000 euros, però també d'alguns n'ha obtingut cases senyorials, palaus, terres... És a dir, fortunes.

La jove aristòcrata, de 21 anys, és estudiant de Relacions Internacionals. Va néixer a Sevilla i ha passat bona part de la seva vida a Munic, amb la seva mare Sandra Schmidt-Polex. Victoria Elisabet de Honhelohe-Langebug y Schmidt-Polex viu a Madrid, on fa dos anys va morir de manera inesperada el seu pare, Marco Honheloe, amb 54 anys. Arran de la mort del seu pare és va convertir en la duquessa de Medinaceli i princesa de Honhelone-Langeburg amb tractament d'altesa sereníssima.

La casa de Medinaceli és una de les principals d'Espanya, només comparable amb la casa d'Alba. La casa Hohenlohe-Langeburg ve d'un comtat alemany, situat prop de Baden-Wurtemberg. La família Honhenloe-Lagenburg està lligada a les principals famílies de l'aristocràcia de religió protestant d'Europa. Destaquen els casaments que van fer amb la família reial britànica.

Els títols de vescomtessa de Bas i de Cabrera li venen dels lligams que van fer aquestes cases catalanes amb la noblesa castellana entre els segles XV i XVI. Els Bas i els Cabrera van tenir un gran paper en la història medieval de Catalunya. Durant centúries van pagar la coneguda com a herència de sang que obligava els seus membres joves a formar part destacada en els exèrcits del Rei. Bas i Cabrera són denominacions continuades en els annals del regne d'Aragó de Jerónimo Zurita (Saragossa, 1512-1580). Guerau IV de Cabrera va ser nomenat comte d'Urgell per Jaume I. Bernat II de Cabrera va ser almirall de la flota i conseller del rei Pere el Ceremoniós.

El vescomtat de Bas va ser creat en temps del comtat de Besalú per tal de controlar els territoris de l'actual Vall d'en Bas, Riudaura i Vall d'Hostoles. Extingits els primers vescomtes de l'Alta Edat Mitjana, va passar a les cases de Cervera, Pala, els comtes d'Empúries, del rei, els Cardona i la casa de Cabrera.

Els Cabrera eren una casa molt potent sorgida al seu castell de Santa Maria de Corcó (l'Esquirol). A finals del segle XV, Anna I de Cabrera es va casar amb l'almirall de Castella i la va succeir la seva neboda Anna II de Cabrera i Montcada, que es va casar amb el duc de Medina de Rioseco. A partir d'aquest casament el llinatge es va castellanitzar, però es va conservar com a propi. Fins que el 1756 va passar a la casa Fernández de Córdoba, que encara el manté. El vescomtat de Bas forma part del de Cabrera i per això Victoria Elisabeth de Honhelohe-Langebug y Schmidt-Polex també és vescomtessa de Cabrera.

A més dels vescomtats de Bas i de Cabrera, el BOE de l'1 de juny li dona els títols de comtessa d'Aramayona, de Buendía, de Castellar, Concentaina, Medellín, los Molares, Moriana del Rio, Valenza, Valladares i Villalonso. També els de marquesa de Villa Real i de vescomtessa de Linares i Vilamur (Pallars).

Baronia de Cruïlles

En el mateix BOE hi ha l'ordre de successió de la baronia de Cruïlles a favor de Felip de Cruïlles i de Peratallada. Els Cruïlles també van ser una de les principals famílies de la noblesa gironina. Berenguer de Cruïlles (1310-1362 va ser bisbe de Girona i primer president de la Generalitat, que llavors se'n deia Diputació del General. També són els marquesos del castell de Torrent. Van participar molt activament en els dos bàndols de la Guerra Civil Catalana del 1462 fins al 1472. La casa de Cruïlles ha perdurat fins ara i els seus descendents han destacat i destaquen en els àmbits del dret, de la política i la investigació històrica.