07 de juny de 2018
07.06.2018

«Quan em van dir que tenien un fetge per a mi va ser el dia més feliç de la meva vida»

La mare d'un nen donant explica que saber que ha ajudat algú «és l'empenta que m'anima a seguir lluitant cada dia»

09.06.2018 | 06:30
D´esquerra a dreta: Olga Colell, Jaume Tort, Mariona Badia i Montse Roldan, ahir a Barcelona.

«Sempre recordaré aquell instant que la infermera em va dir que ja tenien un fetge compatible per a mi. Va ser el dia més feliç de la meva vida! Mai podré agrair prou al meu donant i a la seva família... sense ells jo no seria aquí», explicava l'Olga Collell, una pacient trasplantada fa sis anys, durant la commemoració del Dia del Donant al Departament de Salut.

Va rebre un trasplantament hepàtic en urgència 0, prioritat nacional, poques setmanes després de donar a llum. La causa va ser una hepatitis fulminant amb una esperança de vida de poques hores. Ahir ho recordava, donant les gràcies als donants, per haver-li donat «una segona oportunitat», i als professionals que la van atendre en aquells moments i que ho segueixen fent actualment.

A la Montse Roldan, en canvi, li va tocar viure l'altra part, la que defineixen paraules com xoc, ràbia, tristesa, negació, valentia, amor, generositat o consol i que descriuen uns moments que ningú està preparat per viure. «Perdre en Pau, el meu fill, va ser una experiència d'extrema duresa. El dolor més profund i salvatge que mai em depararà la vida», recordava ahir, assenyalant que l'acte d'ahir era «un petit homenatge per a tu, Pau, que vas deixar aquest món amb generositat i amor cap als altres».

«Tinc gravat a foc el moment en què l'equip mèdic de l'hospital de Sant Pau em va suggerir la possibilitat de donar els òrgans del meu fill. Va ser un moment fred, inhòspit, estrany, mai m'havia plantejat haver d'afrontar una decisió com aquesta. No en vaig voler saber res. Accedir a la donació dels òrgans d'en Pau suposava afrontar la crua realitat», comenta.

«Decidir donar els òrgans d'en Pau no farà tornar el meu fill al meu costat. Però saber que la seva mort va servir perquè altres persones puguin seguir gaudint de la vida és l'empenta que m'anima a seguir lluitant cada dia», explicava.

La doctora Mariona Badia, coordinadora de trasplantaments de l'hospital Arnau de Vilanova de Lleida, que va parlar del consentiment a la donació per part de la família, que «algunes persones consideren que és la pitjor pregunta que et poden fer en el pitjor dels moments, quan t'acaben de dir que s'ha mort el teu ésser estimat. I realment és així, però no hi ha un altre moment». Per això va remarcar la importància de fer saber a l'entorn la voluntat de ser donant quan arribi el moment.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema