Els biòlegs de la Fundació Mar han localitzat per primer cop a Catalunya una bavosa de mar originària de Sud-àfrica que és «una voraç depredadora» del fons marí. Coneguda com a Godiva quadricolor, destaca pels colors vius (d'aquí en pren el nom). Segons explica el biòleg de la fundació, Xavier Salvador, tot i ser relativament petita (la majoria mesuren uns 5 centímetres, tot i que poden arribar a fer-ne 7) «pot desequilibrar tot l'ecosistema», perquè es menja nombroses espècies, entre les quals invertebrats com esponges o plomalls de mar.
Fins ara, se'n coneixien poblacions a l'estret de Gibraltar i a l'estany de Thau (a França), però aquest any 2018 se l'ha localitzada per primer cop al litoral català. Més en concret, a Sant Feliu de Guíxols, dos exemplars (un juvenil i un adult) a les coves de Cala Maset i a les de la cala des Cranc.
La Godiva quadricolor és un nudibranqui -bavosa de mar- originari de Sud-àfrica. Procedent del Pacífic, es creu que va arribar al Mediterrani enganxada als bucs dels vaixells de càrrega. Segons explica Salvador, és un depredador voraç. S'alimenta d'aquells microorganismes i altres espècies d'invertebrats que viuen al fons marí. «No es focalitza en una de sola, sinó que per exemple menja plomalls de mar, esponges, hidrozous i fins i tot també d'altres nudibranquis», relata el biòleg de la Fundació Mar.
Sobretot, la Godiva Quadricolor comença a aparèixer quan arriba el bon temps i la temperatura de l'aigua supera els 14 graus. Durant l'hivern, els ous -que mesuren mil·límetres- es mantenen latents. Salvador explica que la bavosa de mar es va localitzar aquest hivern i que, sobretot ara, caldrà estar amatents per veure si es reprodueix. «Com que és una espècie invasora que s'alimenta d'allò que troba al fons marí, si això passa pot desequilibrar l'ecosistema; per això, se n'hauria de fer un control», va dir.
Cranc invasor de l'Atlàntic
La Fundació Mar ha localitzat els exemplars durant les inspeccions que porta a terme en el marc del Projecte Silmar, que fa un seguiment de la qualitat dels ecosistemes en diferents punts del litoral. Aquesta bavosa de mar, però, no ha estat l'única espècie invasora que s'ha trobat al Baix Empordà, també han localitzat exemplars de cranc aranya. Procedent de l'Atlàntic, va arribar fa pocs anys al Mediterrani i està molt instaurat en indrets del litoral espanyol (com a Mallorca). Se'l considera invasor no perquè competeixi directament amb els crancs autòctons sinó perquè els seus patògens poden afectar altres espècies.
El canvi climàtic i les gorgònies
Any rere any, en el marc del Projecte Silmar, la fundació publica un estudi dels diferents punts del litoral que analitza. Al Baix Empordà, el biòleg de l'entitat concreta que, en general, l'estat ambiental de les aigües és «molt bo», però que també hi ha riscos i problemàtiques que poden acabar passant factura.
«Sobretot perquè hi ha un ús excessiu de la costa i, a l'hora de fondejar, moltes embarcacions arrenquen extensions de posidònia», explica Salvador. A més, al litoral baix-empordanès, els efectes del canvi climàtic ja comencen a ser «preocupants» en les comunitats de gorgònies (coralls tous): «L'excés de temperatura fa que es morin, i en alguns punts, com ara a Begur, ja n'han desaparegut el 90%».
Un paràsit fulmina les nacres
Finalment, també han certificat que el paràsit que afecta les nacres ja s'ha estès pel Baix Empordà i ha provocat una gran mortalitat -propera al 100%- entre les diferents comunitats que viuen al fons marí. «A la cala Vigatà de Sant Feliu de Guíxols, de 70 que en teníem de censades no n'ha sobreviscuda cap; i en un altre punt proper, on hi havia una colònia formada per més d'un centenar de nacres, només n'hi havia entre tres i quatre de vives», conclou.
