La reutilització d'aigua a les comarques gironines ha anat augmentant progressivament des de l'any 2013. Així ho demostren les dades proporcionades per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), on es pot veure que en cinc anys s'ha passat de reutilitzar 5,9 hm3 a reutilitzar-ne un total de 6,6 hm3.
Aquesta pujada de l'11,8% s'ha anat consolidant de manera continuada a la demarcació fins a assolir una estabilitat entre el darrer 2017 i l'any anterior. L'única baixada que es pot identificar és la del 2014 (quan es van reutilitzar 5,7hm3) i té com a explicació que des de la sequera de 2007 i 2008 fins a 2013 hi ha un increment per a usos ambientals. A partir de 2014 i durant els següents anys l'augment va directament lligat a usos més estables i és per això que puja i es manté en tractar-se d'una reutilització més estable i consolidada.
Les principals depuradores que han reutilitzat aigua a les comarques gironines estan ubicades a l'Alt Empordà, a la Selva i el Baix Empordà, concretament les de Castell-Platja d'Aro, Empuriabrava, Lloret de Mar, Port de la Selva i Tossa de Mar.
A Catalunya també puja
Durant el 2017, en l'àmbit català, es van emprar un total de 32,1 hm3 d'aquest recurs. Aquest cabal suposa un increment de més del 6% respecte ael 2016 i es va obtenir sotmetent l'aigua sanejada a les depuradores públiques catalanes a un tractament de regeneració terciari perquè assoleixi els nivells requerits per al seu ús posterior, d'acord amb el Reial Decret 1620/2007.
D'aquesta manera es continua amb la tendència en l'increment de l'ús d'aquest recurs, que ja el 2016 va suposar una pujada del 4% respecte a l'any anterior. Segons les dades de l'ACA, igual que passa en el cas de la província de Girona, des del 2013 la reutilització va pujant de manera progressiva passant dels 26,5hm3 de llavors fins als 32,1hm3 d'enguany, la xifra més elevada dels darrers cinc anys analitzats.
L'ús de l'aigua regenerada
L'aigua regenerada, que és el recurs que s'obté a partir d'aplicar un tractament més avançat -terciari- a l'aigua ja depurada, s'ha destinat al reg agrícola, de zones urbanes i camps de golf; neteja de carrers; recàrrega d'aqüífers; generació de cabals de manteniment i usos industrials; entre d'altres. D'aquesta manera s'evita extreure del medi els 32,1 hm3 dels consums que es satisfan amb l'aigua regenerada, amb el consegüent benefici mediambiental.
Dels volums emprats a Catalunya, 18,2 hm3 (el 56,7%) s'han destinat a usos ambientals; 6,7 (21%) a usos recreatius; prop de 2 hm3 (6%) per a usos agrícoles; 4,7 (14,8%) per a usos industrials; i 0,4 (1,3%) per a usos municipals.
Recentment, s'ha començat a injectar aigua regenerada per habilitar la barrera contra la intrusió salina a l'aqüífer del delta del Llobregat. D'aquesta manera s'evita l'entrada d'aigua de mar i es preserva una reserva estratègica per a l'àrea de Barcelona. Paral·lelament, les diferents administracions treballen per estudiar la possibilitat d'aportar aigua regenerada en el tram final del riu per incrementar el seu cabal i disposar així de més aigua per a ser potabilitzada, incrementant així la disponibilitat estructural d'aigua a l'àrea metropolitana.
