Investigadors gironins han demostrat per primer cop l'eficàcia contra les metàstasis cerebrals d'una nova teràpia, una substància natural extreta de les llavors del card marià, la silibinina. L'Institut Català d'Oncologia (ICO) i l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (Idibgihan testat en divuit pacients gironins com aquesta substància redueix les lesions sense causar efectes adversos i han demostrat el mecanisme molecular amb què exerceix efectes antimetastàsics al cervell.
La recerca, publicada a la revista científica Nature Medicine, està liderada Manuel Valiente, del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO) i hi han participat el referent de tumors toràcics de l'ICO Girona-Idibgi, Joaquim Bosch, i el cap del Grup Metabolisme i Càncer del Programa ProCURE de l'ICO-Idibgi, Javier Menéndez.
Es tracta d'un estudi preliminar, d'ús compassiu, que suposa una prova de concepte que aquest compost podria ser una nova alternativa, eficaç i segura per tractar les metàstasis cerebrals. Malgrat els resultats positius, els investigadors remarquen que abans d'incorporar-lo a la pràctica clínica calen més assaigs clínics, pels que ara busquen finançament.
I és que l'abordatge de les metàstasis al cervell són un dels grans reptes de l'oncologia. S'estima que entre un 10% i el 40% dels tumors primaris generen metàstasis en aquest òrgan, el que n'empitjora considerablement el pronòstic, però els avenços en el tractament són escassos i actualment s'aborden amb cirurgia i radioteràpia.
Els investigadors fa temps que analitzaven el paper del microambient, el context cel·lular en què es desenvolupa un tumor, perquè és un factor clau per entendre com creixen les cèl·lules cancerígenes i saber com atacar-les. S'havien fixat en els astròcits, una població de cèl·lules del cervell que responen al dany causat entrant en un estat reactiu i que s'associen a les metàstasis; i en la proteïna STAT3, la relació amb les metàstasis cerebrals de la qual ja s'havia evidenciat. Tal com es mostra en l'estudi, l'activació de l'STAT3 té lloc d'una manera significativa i específica en una subpoblació d'astròcits reactius que són claus per establir un ambient prometastàsic; quan s'elimina la proteïna dels astròcits amb tècniques d'enginyeria genètica, es compromet la viabilitat de les metàstasis al cervell.
Amb aquesta informació, els autors de l'estudi van intentar bloquejar la proteïna amb el fàrmac, sobre el qual Bosch ja havia demostrat en un altre estudi la seva capacitat antitumoral en dos pacients, encara que es desconeixia el seu mecanisme d'acció.
Van establir una cohort de divuit pacients amb carcinoma de pulmó i metàstasis cerebrals en què es va autoritzar l'ús compassiu de la silibinina. El 75% va reaccionar positivament al tractament en l'àmbit de les metàstasis cerebrals. Tres (20%) van mostrar una resposta total i deu (55%), parcial. La supervivència mitjana es va situar en 15,5 mesos, mentre que en el grup de control -format pels pacients tractats a Girona el 2015 i 2016- va ser de quatre mesos.
«Hem aclarit per primera vegada com la silibinina pot inhibir directament la molècula STAT3», explica Menéndez.
L'activació d'aquesta proteïna és un mecanisme amb el qual sovint les cèl·lules tumorals són resistents als tractaments oncològics, per la qual cosa ara l'ICO i l'Idibgi investiguen l'ús de la silibinina o de molècules similars combinat amb els fàrmacs oncològic.
