Un estudi sobre la geografia del malbaratament a Espanya en les dues últimes dècades estableix que les administracions han «dilapidat», des del 1995 i fins al 2016, un mínim de 81.000 milions d'euros en infraestructures ineficients. Així ho recull el treball Aproximació a la Geografia del malbaratament a Espanya: balanç de les últimes dues dècades que signen nou professors de Geografia de vuit universitats espanyoles, entre ells el catedràtic Joan Vicente de la Universitat de Girona (UdG).

L'informe engloba en el terme malbaratament, que com a tal «no es considera delicte», «la inversió i sobrecostos en infraestructures innecessàries impulsades i executades per l'Estat i les infraestructures, projectes, esdeveniments i inversions fallides, buides o infrautilitzades escomeses per les autonomies i governs locals».

Només en malbaratament, els investigadors remarquen que en les dues últimes dècades, d'acord amb les primeres estimacions, les administracions han compromès un mínim de «més de 81.000 milions d'euros en infraestructures innecessàries, abandonades, infrautilitzades o mal programades». «Una quantitat que pot superar els 97.000 milions en un futur pròxim si se sumen les obligacions ja adquirides», afegeixen. I és que, per exemple, no inclouen «projectes fallits i inútils amb pressupost inferior a 10 milions».

Més de la meitat de la despesa innecessària correspon a obres finançades per l'Estat, 45.920,5 milions d'euros. Sobre les executades per les autonomies i ajuntaments, el rànquing d'aquest dispendi l'encapçala Catalunya amb 9.160,5 milions (18.233,5 amb les obligacions de pagament pendents). El segueix Madrid amb 7.723,1 milions (15.013,1 pels pagaments programats fins al 2040).

A Catalunya destaquen 9 projectes, entre els quals 28,5 milions per l'ampliació de l'aparcament a l'aeroport de Girona, fet en els anys amb xifres estratosfèriques de passatgers però que van caure en picat quan Ryanair va anar a Barcelona. Ara, bona part no es fan servir. Altres projectes són la línia 9 del metro (6.927 milions d'euros), l'aeroport de Lleida (95) o el Fòrum de les Cultures (240).

26.240 milions dilapidats al TAV

Un capítol a part mereixen les línies d'alta velocitat. Els diners dilapidats en línies del TAV «que no responen als criteris de rendibilitat social exigibles» és de 26.240,6 milions, mentre «el transcendental corredor mediterrani és relegat». D'aquests, 8.966 són de la línia Madrid-Barcelona-Frontera.

Aquí, l'estudi destaca el sobrecost a l'estació de la Sagrera (del 230% que investiga la Fiscalia Anticorrupció) o bé els 133,8 milions de sobrecostos a la línia, un 258%, a causa, segons el Tribunal de Comptes, de la «mala planificació, criteris incongruents i errors en el projecte inicial». En l'informe també es revela el 18% de sobrecost al tram Barcelona-Figueres.

Finalment, «un altre dels grans fiascos de l'AVE» és el túnel del Pertús, «almenys fins que el Govern francès no construeixi la via fins a Perpinyà, el 2030». Adjudicat per a la construcció i explotació a una UTE entre ACS i Eiffage (TPFerro), ha estat «rescatat» pels estats espanyol i francès. Aquí, afirmen, «es dirimeix una indemnització de 485 milions, d'acord amb una clàusula del contracte que fixava aquesta possibilitat en cas d'"inviabilitat econòmica"».

El projecte fallit del Castor, la ciutat de les arts i les ciències de València, teatres, auditoris... són altres dels exemples de dispendi durant dues dècades a l'Estat.