L'activitat licitadora del Govern espanyol va caure en picat l'any passat a Girona: va posar a concurs projectes d'obra pública valorats en 14,70 milions d'euros, un pressupost un 78,5% inferior que el de 2016 (68,45 milions). Tampoc no va ser positiu, a 31 de desembre del 2017, el balanç de Generalitat, que va posar al mercat, en un any políticament complícadissim a causa de l'eclosió del «procés» independentista, obres per valor de 30,74 milions d'euros, pressupost un 15,1% menor que el de 2016 (36,20 milions). Només va créixer l'activitat licitadora dels ajuntaments i la resta d'adminitracions locals, que van sotmetre a competència pública projectes que, sumats, representaven una inversió de 92,91 milions d'euros, xifra un 47,9% més elevada que la de l'exercici 2016 (62,84 milions). Tot plegat fa que la tendència fos negativa a la província: les licitacions van caure un 17,4% i l'import global de l'oferta pública de les tres administracions va quedar-se en 138,35 milions d'euros, 29,14 milions menys que el 2016, segons dades de la patronal espanyola Seopan, que agrupa grans constructores i concessionàries de serveis.

Lluny de nivells acceptables

Una dada dolenta que empitjora si es compara amb l'evolució de la licitació d'obra pública a les altres tres províncies catalanes: a Barcelona el pressupost va créixer 55,6% (allà, la licitació de l'administració local es va disparar un 103,6% i globalment es van posar a concurs projectes valorats en 1.669,51 milions d'euros); a Tarragona, un 10,2% (162,87 milions) i a Lleida, un 6,4% (111,15 milions). En el conjunt d'Espanya la licitació pública va créixer, de mitjana, un 38% (8.309 milions d'euros); això no obstant, afirmen des de Seopan, «el país segueix lluny de recuperar un nivell d'inversió pública acceptable que resolgui l'important dèficit» d'infraestructures que la mateixa patronal valora en 114.000 milions d'euros. Amb el «ritme inversor actual», afegeix, «es trigarien 136 anys» a completar les «infraestructures necessàries en medi ambient» i «quaranta anys a resoldre el dèficit inversor acumulat en infraestructures de transport i del cicle de l'aigua».

Per àmbits

Per àmbits, a Girona el gruix de l'activitat licitadora es va concentrar en obra civil: s'hi van destinar 92,66 milions d'euros (projectes d'infraestructures, d'urbanització i obres hidràuliques i vinculades al medi ambient). En edificació (habitatges, equipaments socials i altres edificis) hi van anar a parar 45,68 milions més, segons les dades de Seopan fetes públiques aquest segon trimestre de 2018; en aquest àmbit sobressurt, per baixa, una dada: a la promoció pública d'habitatge les tres administracions només hi van destinar 480.000 euros. A l'altre extrem, els projectes d'urbanització van rebre la inversió més elevada, amb 45,05 milions d'euros.

Pèrdua de competitivitat

Amb aquest panorama, Seopan emet una reflexió, que fa extensible a tot el territori espanyol: «les conseqüències de no resoldre els dèficits actuals [en inversió pública] són la pèrdua de competitivitat, ja es veuran afectats sectors clau que sustenten la recuperació econòmica: turisme i exportacions». En aquesta línia, la patronal de les grans constructores i concessionàries adverteix que «s'ampliarà la bretxa inversora amb les quatre grans economies europees», es reduirà «el benestar social del ciutadà» i hi haurà «menys creació d'ocupació».

Seopan es remet a dades del 2016 per explicar la magnitud de la tragèdia: en aquell exercici, i en relació amb les potències de la Unió Europea, «Espanya va invertir per habitant, en infraestructures de salut, educació, medi ambient i de transport -diu la patronal- un -30%, un -71%, un -62% i un -54%, respectivament». Una projecció de dades per als anys 2018 i 2019 situa l'esforç inversor a Espanya «un 63% per sota» de les grans economies europees.