18 de juny de 2018
18.06.2018

Maià de Montcal aprova expropiar el castell de Dosquers

La previsió és que el Servei de Patrimoni de la Diputació redacti un projecte de rehabilitació

18.06.2018 | 07:19
Maià de Montcal aprova expropiar el castell de Dosquers

L´Ajuntament de Maià de Montcal preveu ser el propietari del castell de Dosquers i del forn de calç de la font Pudosa, abans d´acabar l´any. Ho ha explicat l´alcalde, Joan Gainza (PDeCAT), que ha afegit que una feina d´un any i mig d´intensa investigació i de tràmits legals arriba a la seva part final.

Les dues darreres passes van ser l´aprovació de l´expropiació en el ple del 8 de maig i la renúncia de la Generalitat al dret de tempteig i retracte que tenia per la compra de les finques.

En el ple del 8 de maig, l´Ajuntament va aprovar la relació concreta i individualitzada de les finques on hi ha les runes del castell de Dosquers i el forn de calç de la font Pudosa. També va aprovar declarar d´interès social les finques, a efectes de l´expropiació.

L´Ajuntament va basar la declaració d´interès social en l´incompliment dels deures de conservació, preservació, manteniment i protecció establerts per la Llei del Patrimoni Cultural Català.

El castell de Dosquers va ser inclòs al catàleg de patrimoni d´interès de la localitat, perquè la Comissió Territorial de Patrimoni cultural ho va demanar, el 5 d´octubre del 1984 (BOP-146).

Llavors van determinar que l´edificació requereix un tractament normatiu i específic i que qualsevol llicència que de manera directa o indirecta el pogués afectar, hauria de comptar amb un informe previ favorable de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural.

L´aprovació del ple de l´Ajuntament defineix que les finques en procés d´expropiació contenen un edifici d´interès nacional, el castell de Dosquers, del qual apunten que està en perill de ruïna imminent.

L´Ajuntament va aprovar la relació de béns sobre la base d´un informe fet pel Consorci de Medi Ambient i Salut Pública d´Olot (SIGMA), en els mesos de desembre de 2016 i juny de 2017.

La finca del castell de Dosquers està declarada com a rústica i té una superfície de 15.950 metres quadrats. La finca dela font Pudosa t i té una superfície afectada de 2.691 metres quadrats.

Es tracta de dues finques que estan enganxades. L´alcalde ha explicat que no són grans extensions agrícoles. Ha definit la finca del castell com una hectàrea i mitja de bosc. També, ha precisat que el forn de calç, tot i constar dins de la finca de la font Pudosa, està dins dels límits de la muralla del castell.

Els primers supòsits arqueològics fan referència a la possibilitat que el fons hagués servit per fer la pasta que ajuntava les pedres dels murs del castell.

L´alcalde ha explicat que la previsió és que el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Girona redacti un projecte per fer excavacions i per consolidar els murs. La intenció de l´Ajuntament, segons ell, és que el castell sigui visitable en un futur pròxim. Ara, segons ha explicat, els murs es desfan i són un perill.

La cerca del propietari

L´alcalde de Maià, Joan Gainza, ha explicat que fins fa poc creien que el propietari del castell era el Bisbat de Girona. L´Ajuntament basava la seva creença en el fet que el bisbat consta com a propietari en el registre de la propietat.

Gainza ha explicat que el Bisbat els va mostrar un document privat de compravenda que no constava al registre. Sobre la base de l´existència del document privat, el Bisbat es va desfer de qualsevol responsabilitat sobre les finques.

El problema és que no ha aparegut el propietari ni ningú que pogués fer valdre drets de propietat sobre les finques. Això no obstant, segons ha explicat Gainza, l´Ajuntament dipositarà els diners de les expropiacions al jutjat per tal que, si apareix algun propietari, se´ls pugui quedar.

Tot i que la cerca de la propietat i les gestions per a l´expropiació no van començar fins fa un any i mig, l´Ajuntament de Maià de Montcal feia dècades que feia gestions i donava veus per tal de saber a qui s´havia de dirigir per gestionar la propietat del castell.

La cerca va ser avançada en primícia pel Diari de Girona el 21 de maig de 2008. El llavors regidor de Patrimoni, Salvador Moreno, va explicar que durant la llei general de desamortitzacions del 1855 l´Estat va subhastar els béns del clergat. Els propietaris del mas Usall situat al costat del castell van acudir a la subhasta i van comprar el castell. Els propietaris del mas Usall d´aquella època van pagar 50.0000 pessetes pel castell, un milió d´euros de l´actualitat.

En aquell moment, la tècnica de Cultura de l´Ajuntament de Banyoles, Sabina Cortés, va afirmar haver investigat el procés de compravenda del castell. Cortés va assegurar haver vist una escriptura de venda signada pel rector de Dosquers que donaria la propietat a la família Usall.

L´Ajuntament i d´altres institucions van cercar descendents de la família per poder negociar amb una propietat. Tanmateix, tots els candidats a propietari del castell que fins ara han pogut trobar no han pogut confirmar els seus drets de possessió. El darrer va ser una dona resident a Madrid, que semblava ser la descendent dels Usall, però va morir.

Els Usall eren uns terratinents molt importants al segle XIX que, segons ella, tenien la propietat dels 3 molins fariners. Un anunci del BOP del 22 de març de 1895 exposa: «Els terrenys del mas Usall del terme de Dosquers, propietat de Joan Usall llinden a orient amb Josep Micaló i Climent Riera, a migdia amb el riu Fluvià i a ponent amb Antoni Fort i al nord amb Pere Lliurella». De fet, els Usall estan documentats a Dosquers almenys al 1651, quan un Andreu Usall era el rector de Dosquers.

Pel que fa al Pla de l´Estany, els Usall van ser uns dels nobles més importants de Banyoles. L´escriptor i historiador Josep Maria Reyes Vidal ha documentat la història familiar i els seus compromisos amb l´ordre dels templers.

El castell i el seu temps

A l´Edat Mitjana, el castell de Dosquers marcava el domini del Bisbat respecte a les terres del comtat de Besalú i del monestir de Banyoles. La fortalesa era manada per un batlle, nomenat pel bisbe de Girona. C0ntrolava el territori fèrtil de Pedrinyà, Dosquers i Crespià i els camins entre la Garrotxa i l´Alt Empordà.

La fortalesa estava documentada el 1245. Entre el 1312 i 1318 el bisbe de Girona, Guillem de Vilamarí va encarregar la defensa del castell al noble Guillem de Cabanelles. En el seu temps el castell va servir perquè els veïns de la zona es poguessin refugiar dels abusos en forma de robatoris, assassinats i violacions de les companyies mercenàries que aprofitaven els temps d´impàs de les guerres per excedir-se. Quan els nobles veïns s´enfadaven amb el propietari del castell, el bisbe, també s´havien de protegir.

Les restes del castell resten amagades entre la vegetació. Es veu que fa uns quaranta anys va patir operacions de cerca d´elements medievals. Expliquen que van buscar amb detectors de metalls i que van fer forats amb excavadores. No ha transcendit que trobessin res.

Això no obstant, les dimensions dels murs que han quedat fan que els experts considerin que es tractava d´una fortalesa de consideració. Hi ha un mur que encara conserva una alçada de gairebé vuit metres i un gruix de més d´un metre.

En l´espai interior hi ha dues grans roques, de les quals diuen que van donar nom al castell i al lloc. La roca central conserva framents de murs.

Tot fa pensar que unes excavacions ben fetes poden donar resultats. Pot sorgir una gran fortalesa soterrada i restes molt més antigues respecte a les que ara resten visibles. Fins es parla de la possibilitat de trobar-hi testimonis del període de la romanització.

En tot cas, el fet que el castell passi a formar part de la municipalitat de Maià de Montcal representa un abans i un després ja no en el futur de la fortalesa amagada pel bosc i sepultada pels segles, sinó per a Maià de Montcal.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema