El fons marí dels parcs naturals del Cap de Creus i el Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter ha perdut fins al 30% de la superfície de gorgònia vermella durant el 2017, una espècie clau per a la preservació de l'ecosistema, com a conseqüència del canvi climàtic.

Així ho recull un informe que avalua l'estat de la biodiversitat als dos parcs naturals marins i que la Generalitat va encarregar a la Universitat de Barcelona (UB), que el farà cada any fins al 2020 i que ha de servir de base al Departament de Territori i Sostenibilitat per impulsar mesures que permetin millorar la gestió dels ecosistemes. En l'informe, s'analitza la presència, densitat i evolució d'espècies com la gorgònia o el corall vermell, les comunitats algals o les garotes per valorar-ne l'estat i l'impacte d'activitats com el submarinisme, el furtivisme o la pesca.

Segons el document dirigit per l'investigador Bernat Hereu, la proliferació «explosiva» d'algues filamentoses, associada a una combinació d'altes temperatures durant la primavera i estiu, una alta concentració de nutrients a l'aigua i una alta estabilitat ambiental estan acabant amb la gorgònia vermella, unes colònies de pòlips semblants al corall. Allà on la regressió de l'espècie és més clara és a la zona de les illes Medes, ja que a zones com el Medallot o Cavall Bernat fins al 75% de les colònies presentaven símptomes de mortalitat.

Els investigadors també assenyalen que les poblacions de corall vermell presenten colònies de talla petita per la sobrepesca que han patit durant molts anys, tot i que ressalten que l'orografia submarina dels dos parcs, amb coves i túnels, i la gran quantitat de matèria orgànica que hi ha a les seves aigües, proporcionen unes condicions úniques per al desenvolupament de poblacions a poca fondària, un fet poc freqüent a la Mediterrània.

A més, els investigadors també han detectat com a la majoria de les zones hi ha una sobrepoblació de garotes per la falta de peixos, els seus depredadors. Tot i això, a la reserva marina de les Medes, l'equip científic ha observat com les poblacions de peixos exerceixen un control efectiu sobre els uriços, i han permès el desenvolupament de les comunitats algals amb una gran abundància d'espècies estructurals i una gran diversitat.