El descens de la natalitat a les comarques de Girona s'ha cronificat i, amb 7.014 naixements, ha assolit la xifra més baixa dels últims tretze anys. Després de tocar sostre el 2008, quan van néixer 9.334 gironins, el nombre de nadons no ha parat de baixar durant l'esclat de la crisi econòmica i encara no s'ha frenat. Per contra, la mortalitat ha anat en augment i, malgrat dues excepcions el 2013 i el 2016, manté una tendència a l'alça que el 2017 es va concretar en 6.409 defuncions. Per sexes, als municipis gironins hi van néixer 150 nens més que nenes, com també hi van morir més homes (105) que dones.

Les últimes dades demogràfiques facilitades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) mostren la consolidació d'un desequilibri entre la quantitat de persones que neixen i les que moren, una situació que es veu especialment aguditzada al conjunt de l'Estat, on l'any passat es va registrar el nombre de naixements més baix des de 1999; mentre que la xifra de defuncions va ser la més alta des de 1976. Així, durant el 2017 hi van néixer 391.930 infants, amb un descens del 4,5% respecte al 2016 -18.653 naixements menys. Des de 2008, quan van néixer 519.779 criatures -que va suposar el màxim en 30 anys-, el nombre de naixements s'ha reduït un 24,6%. A més, la taxa bruta de natalitat es va situar en 8,4 naixements per cada mil habitants, quatre dècimes menys que la registrada el 2016. I una altra dada a tenir en compte és que, el 2017, Espanya va encadenar 3 anys consecutius amb més morts que naixements.

La tendència catalana

Pel que fa a Catalunya, segons les mateixes dades de l'INE -provisionals-, l'any passat hi van néixer 66.344 infants, 2.564 menys que el 2016 i 4.106 menys que el 2015. En el que respecta a l'últim exercici, les dades estadístiques mostren que la natalitat catalana ha caigut un 3,7%, vuit dècimes menys que la mitjana espanyola. Una tendència que contrasta amb la mortalitat, que registra un augment del 4,2%; un punt per sobre de la mitjana espanyola. Els indicadors demogràfics bàsics també recullen que el 2017 es van produir 65.931 defuncions, de manera que la taxa bruta de mortalitat es va situar en 9,1 difunts per cada 1.000 habitants; lleugerament per sobre del 8,8 de mitjana estatal.

Tot i aquestes dades, el saldo vegetatiu a Catalunya -és a dir, la diferència entre els naixements i les defuncions- és positiu en 413, situant-se al capdavant de les vuit comunitats autònomes que viuen la mateixa situació. En canvi, n'hi ha onze que tenen un saldo vegetatiu negatiu, amb Galícia i Castella i Lleó ocupant les primeres posicions amb uns saldos de -13.522 i -13.446, respectivament. Al conjunt de l'Estat, les dades de l'INE mostren un saldo vegetatiu negatiu, de -37.713.

Una altra dada significativa del 2017 és que el nombre de dones en edat de ser mares, entre 15 i 49 anys, es va reduir fins a les 10.570.000. Això manté la tendència a la baixa iniciada el 2009, deguda al fet que en aquest rang d'edat hi ha generacions menys nombroses nascudes durant la crisi de natalitat dels anys 80 i la primera meitat dels 90.

Pel que fa a la taxa de fertilitat, a Catalunya és d'1,38 fills per dona, lleugerament superior a la mitjana espanyola d'1,31. Per sobre, només hi ha Navarra, Múrcia, Ceuta i Melilla. L'esperança de vida a Catalunya també és més alta que la mitjana espanyola, que és de 83,1 anys, ja que se situa en 83,4. Madrid, amb 84,5 anys, encapçala aquesta classificació, que tanca Ceuta per sota dels 79,4.

Les últimes xifres de l'INE també fan balanç de les morts fetals tardanes, de les quals l'any passat se'n van produir 22 a les comarques gironines; així com també dels nadons que van morir dintre de les 24 hores posteriors al seu naixement.