Lloret de Mar, Riudellots de la Selva i Torrent són els tres ajuntaments gironins que, fins al 19 de juny i segons un registre de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), s'havien mostrat disposats a acollir migrants del vaixell Aquarius

Altres consistoris, com el de Girona, també han ofert allotjament a aquestes persones, tal com va informar dimecres de la setmana passada. Aquest Ajuntament gironí, que va concretar que ara disposa de recursos per acollir dues famílies, va fer arribar la seva proposta a la Xarxa de Ciutats Refugi d'Espanya.

De Salt a Ventimiglia

D'altra banda, la plataforma Girona Acull i l'Espai Antiracista de Salt es troben entre les més de vint organitzacions catalanes que, del 13 al 22 de juliol, posaran rumb cap a Itàlia per denunciar la vulneració dels drets humans a la frontera europea, les polítiques xenòfobes i la criminalització d'activistes.

Coincidint amb el Dia Internacional del Refugiat, la xarxa d'activistes «Caravana Obrint Fronteres» va anunciar ahir que més de 100 organitzacions espanyoles viatjaran a Itàlia el juliol vinent. «L'objectiu -detallen- és posar el focus en les polítiques xenòfobes del nou govern, els acords d'externalització de fronteres de la Unió Europea amb països com Líbia i la criminalització dels activistes que dediquen els seus esforços a salvar les persones que es juguen la vida al Mediterrani i a les fronteres europees».

El recorregut començarà el 13 de juliol a Salt, una ciutat de gairebé 30.000 habitants on el 37% no té la nacionalitat espanyola, i continuarrà cap a la frontera franco-italiana, a Ventimiglia i Briançon, on recentment s'han desallotjat camps de refugiats de manera violenta.

Més tard, un ferri traslladarà la caravana fins a Sicília, la principal via d'entrada de les més de 14.000 persones migrants que han arribat a Itàlia per via marítima des que va començar l'any, i es dirigirà al centre d'internament de sol·licitants d'asil més gran de la Unió Europea, al municipi de Mineo, on s'ha superat les 4.000 persones amb temps d'espera de fins a dos anys.

Durant el viatge es visitaran alguns ports on arriben refugiats i operen els vaixells de rescat de les organitzacions no governamentals que «estan sent fustigades i criminalitzades», amb el propòsit de denunciar la militarització de les fronteres, la presència de la seu central de Frontex a la zona i la presència de bases militars nord-americanes que utilitzen l'illa de Sicília com a portaavions per intervenir militarment a l'Àfrica i l'Orient Mitjà.

A banda de les dues entitats gironines esmentades, algunes de les organitzacions catalanes que participaran en aquesta iniciativa són Stop Mare Mortum, la CGT, la Secretaria de la Dona del sindicat Ustec·STEs, Moolaadé Col·lectiva Feminista, Intermon-Oxfam, Obrim-los Obrim-les, Institut de les Desigualtats, Catalunya Dones Llibertàries o Trenquem el Silenci.

Abans, Grècia i Melilla

Aquest serà el tercer any consecutiu que la Caravana organitza un viatge: el 2016 més de 300 persones van viatjar a Grècia per denunciar «l'acord de la vergonya entre la UE i Turquia» i el 2017 gairebé mig miler de persones van anar a Melilla per denunciar les devolucions en calent, les tanques amb ganivets i la situació dels centres d'internament i d'estada temporal per a persones estrangeres.

D'altra banda, la xarxa d'activistes va manifestar que «com a caravana feminista també volem visibilitzar la violència que pateixen les dones en el trànsit i l'explotació laboral de les treballadores transfrontereres».