Ja ha avançat que vol tornar la universalitat en l'atenció sanitària. Serà la reforma del decret 16/2012 el primer que farà com a ministra?

Intentarem que recuperar la universalitat sigui el primer objectiu. És cert que és complex, perquè és més fàcil destruir que tornar a restituir. Hem de començar pel que és urgent: que el dret a la salut no tingui cap exclusió ni per raça ni per origen ni per situació administrativa. És una mesura en la qual ja tenim posat el turbo per intentar treure-la al més aviat possible.

El seu argument fins ara per demanar la retirada del decret era que no s'estalviava res tancant la porta als sensepapers.

No s'ha demostrat, enlloc, que produeixi un estalvi econòmic. Així ho va dir el Tribunal Constitucional. Va ser una mentida que es va dir en el seu dia: l'exclusió sanitària és molt més costosa econòmicament que tenir tota la població atesa de manera universal. Les portes d'urgències i les hospitalitzacions són més costoses que una atenció primària. El que sí que s'ha demostrat és que produeix un problema a la salut individual i de la comunitat, perquè hi ha qüestions com les vacunes o les malalties de declaració obligatòria que, si no tens la salut per a tothom, escapen del sistema i perjudiquen la comunitat.

En el seu dia va proposar modificar la Constitució per reconèixer la sanitat com un dret. Ho mantindrà?

És clar, quan hi hagi un debat seriós i obert. El PSOE ho té clar, porta a la seva agenda que la salut ha de ser un dret fonamental i ha d'estar recollit en la Constitució. En un altre dels seus objectius, retirar el copagament farmacèutic, sí que hi haurà menyscapte econòmic. Serà assumible per l'Estat?

Crec que el menyscapte es produeix en la salut de les persones, i això també ha d'estar present en el debat. Quan es parla de diners en salut cal parlar d'inversió en salut, no de despesa. Aquest ministeri no ha d'oblidar mai que el propòsit és que les persones tinguin millor salut, que és un dels eixos per tenir felicitat a la vida. Amb la ministra d'Hisenda establirem la manera d'anar recuperant aquest dret que es va perdre el 2012.

Encara hi ha diferències d'inversió sanitària entre autonomies. Com s'abordaran?

No cal barrejar debats. Sí que és veritat que, amb la idea de l'equitat, moltes vegades s'ha pretès una recentralització. No hem d'oblidar que les comunitats autònomes són les que tenen la gestió transferida i, per tant, la responsabilitat en la presa de decisions. El ministeri ha d'ajudar, però no interferir en les decisions que competencialment corresponen a les autonomies. En aquesta nova etapa, el Govern d'Espanya serà totalment respectuós amb les competències autonòmiques.

Arriba a Madrid amb la bandera de ser qui va acabar amb el model Alzira [privatització de la sanitat]. Han de tenir-li por des del sector privat com a ministra?

En absolut. Nosaltres el que desenvoluparem és una política de total transparència i de seguir la legislació vigent. Sempre ho he dit: la sanitat privada ha de ser complementària de la pública, i la pública és la que garanteix els drets. Aquest és el sistema en què crec i en el que treballarem.

Com a consellera ha estat molt crítica amb l'homeopatia. La combatrà des del ministeri?

Ara és l'oportunitat precisament d'oferir més seguretat als pacients i deixar les coses clares. L'homeopatia no cura, i treballarem en aquesta línia en la que tant hem insistit.

Revocará el decret que s'acaba d'aprovar i que regula la seva venda en farmàcies?

És una pregunta massa concreta. Porto pocs dies com a ministra, no sé quin camí administratiu seguirem, però la filosofia és clara: que les persones no posin en risc la seva salut per una confusió en interpretar que un producte els curarà. Veurem la manera de deixar ben clar que l'homeopatia no està recolzada per l'evidència científica i no cura.

Què farà amb el debat de l'eutanàsia?

Sobre l'eutanàsia, el missatge és clar: la propietat de la vida té a veure també amb el moment que algú decideixi morir. La societat espanyola és madura i pot fer un debat serè, en què participi tot el món i que es permeti decidir quin serà el moment final de la nostra vida i que ho facin emparats per la llei. El debat està obert al Congrés. Des del ministeri ens sumarem a col·laborar per tal que arribi a bon port. Ara és el moment d'afrontar canvis, és una oportunitat de canviar. No tindria lògica seguir el full de ruta d'un Govern anterior.

La Llei de Dependència preveu que el ministeri assumeixi el 50 per cent del cost, però les autonomies reben una mitjana del 18 per cent.

Això és una feina que farem de manera conjunta amb el Ministeri d'Hisenda. A més, la companya [la ministra María Jesús Montero] és una gran còmplice, perquè és metge i també consellera, i anem a buscar una solució conjunta. Evidentment, no podrà ser d'un dia per l'altre, perquè no hi ha màgia, però sí voluntat política. Anem a buscar la solució pactada en temps i ho farem des del Govern amb tota la voluntat política.