22 de juny de 2018
22.06.2018

TAV a l'aeroport, «peti qui peti»

22.06.2018 | 00:48
TAV a l'aeroport, «peti qui peti»

S'ha de fer peti qui peti», el projecte no admet discussió possible a criteri del president de l'Associació Ferrmed, el lobby d'abast europeu que malda per millorar les connexions ferroviàries de la Unió dels, encara (mentre no es confirmi la sortida del Regne Unit) vint-i-vuit estats, Joan Amorós, que ahir va ser a Girona per participar en una taula rodona sobre la futura estació del tren d'alta velocitat (TAV) a l'Aeroport de Girona-Costa Brava. «Hem de batallar-hi a mort», insistia Amorós, que entén l'estació –«res de baixador», precisava– com una de les infraestructures que ha de contribuir a convertir Catalunya en la terminal portuària, aeroportuària i ferroviària euroasiàtica. L'estratègica situació geogràfica, prèvia inversió multimilionària com l'anunciada el febrer pel Ministeri de Foment (prop de 2.000 als aeroports de Barcelona-El Prat i de Girona), situen el Principat en una posició immillorable per esdevenir el hub logístic i de transport de passatgers «més important del sud d'Europa», argumenta Amorós, que avisa: «si xinesos i russos ho han vist [recordava el president de Ferrmed que l'arribada de vaixells mercants de les dues potències al Port de Barcelona s'ha intensificat els últims anys]» significa que el potencial hi és i que Catalunya pot convertir-se en l'estació ferroviària d'entrada a Europa per a aquest dos gegants de l'economia global. «Hem d'aspirar a captar vaixells que ara arriben a Duisburg i Hamburg [Alemanya]».

Defensor a ultrança del paper que ha de jugar el Corredor Mediterrani en la xarxa paneuropea, Joan Amorós apunta a la necessitat de superar, en l'horitzó 2020, l'obstacle que constitueix el tram ferroviari Perpinyà-Montpeller, que no està preparat per a la circulació de trens d'alta velocitat a ple rendiment.

De la seva banda, el director general d'Infraestructures de Mobilitat de la Generalitat, Xavier Flores, pronostica una demanda «molt notable» en termes de passatgers per a la futura –«esperem que el nou Govern [socialista] mantingui el compromís»– estació del TAV, que ha de ser «una senyora estació» per a trens passants –res de llançadores, la parada d'alta velocitat a Vilobí «no ha de ser un cul de sac»–, que funcioni com «un ascensor amb rodes». Això vol dir que la nova infraestructura s'ha de situar a prop de l'aeroport –entre 600 i 1.100 metres–, ha de ser de fàcil accés per als passatgers i ha de tenir «moltes freqüències» en concordança, és clar, amb la demanda de viatgers que tingui l'aeròdrom.

Estudis de la Generalitat situen la demanda potencial del TAV a Vilobí al voltant dels 900.000 passatgers actuals, en un escenari en què l'aeroport superaria els 2,5 milions de passatgers (el nou Pla Director d'Aena preveu que Girona actuï com la quarta pista de l'aeroport Barceloní). Molt poques de les 26 estacions AVE que hi ha a Espanya s'aproximen a aquest trànsit de passatgers. Flores recorda que en el seu moment el servei de bus Vilobí-Barcelona va arribar a transportar un milió de passatgers anuals. Un argument més a favor del TAV.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook