Onze persones van ser citades ahir al jutjat número 7 de Figueres acusades de resistència, desobediència greu a l'autoritat i desordres públics pel tall de carretera del 27 de març a l'AP7 i l'N-II a l'Alt Empordà. Dos no van comparèixer. La resta es van acollir al dret de no declarar, excepte dos que van defensar que no hi eren. Els investigats insisteixen en què van ser identificacions aleatòries fetes en un aparcament a mig quilòmetre de la protesta. Els advocats demanaran l'arxiu del cas i sostenen que no hi ha base legal per atribuir-los els delictes. Més d'un centenar de persones es van concentrar per donar-los suport. Van fer una crida a la mobilització per plantar cara a la «repressió».

L'advocada Montserrat Vinyets va explicar que «bàsicament els investigats s'han acollit al dret a no declarar perquè tampoc podrien entrar a discutir si efectivament estaven o no en els talls sinó perquè es vol posar en evidència que hi ha una situació d'excepcionalitat, un dret a la protesta» .

Set es van acollir al dret a no declarar. Els altres van respondre a les preguntes de la defensa perquè podrien demostrar que no havien estat al tall de la carretera.

Vinyets va insistir en la manera com es van identificar les persones manifestant que «el mateix atestat reconeix que van ser identificacions aleatòries».

El jutjat ha citat el dia 5 de juliol els instructors de l'atestat dels Mossos. Posteriorment les defenses demaran que s'arxivi perquè «no és cap delicte» tallar carreteres per protestar.

Creuen que la fiscalia no presentarà recurs perquè, malgrat està notificada, ahir no va ser present a les declaracions.

Per donar suport als investigats, els CDRs van convocar una concentració. Va començar a quarts de deu del matí amb pancartes reivindicatives a favor de la República i al crit de «no esteu soles». Entre els assistents hi havia regidors de l'Ajuntament de Figueres, l'alcalde de Bàscara, Narcís Saurina, el de Celrà, Dani Cornellà, o el regidor de Sant Joan de Vilatorrada, Jordi Pesarrodona, entre altres.

Dues de les persones imputades van adreçar-se als assistents abans d'entrar per exposar la seva situació i llegir un manifest.

«Som onze persones que hem estat citades el 22 de juny al jutjat de Figueres i que ens acusen de desordres públics pels talls de l'autopista AP7 i la carretera NII, del 27 de març a Llers» dins les accions conegudes com de la primavera republicana «per reivindicar l'herència de la tardor de l'octubre de 2017», va dir. Van fer una crida a la mobilització per plantar cara a la «repressió».

Una altra de les persones imputades que es va adreçar als presents va denunciar que es tracta d' «una nova tàctica per part de l'Estat que busca sembrar la por i desmobilitzar-nos a fi que pensem que sortir al carrer ja és perillós i que acostar-se solidàriament a una acció com pot ser el cas del tall de Llers ja pot comportar-nos citacions judicials».

Vuit hores de talls

El 27 de març a partir de les sis del matí es va tallar l'autopista AP7 a l'Alt Empordà en una protesta que es va traslladar a l'N-II a Llers defensant la República i en contra dels empresonaments. Va durar més de vuit hores.