Joan Margall i Sastre (Torroella de Montgrí, 1975), llicenciat en Història, ara viu a cavall entre Madrid i l'Empordà en assumir l'escó al Congrés en substitució de Teresa Jordà. Alcalde de Torroella per UPM (partit llavors vinculat amb el PSC) del 2007 al 2009, va ser el número 3 de la llista d'ERC en les eleccions generals del 2015 i 2016 (com a independent) i des del 2017 milita a ERC. Fa el salt a la política estatal, on s'endú l'experiència municipal i amb reptes com el debat entre Catalunya i Espanya i les reivindicacions gironines.

Ja s'ha ubicat a Madrid?

M'estic adaptant tant de pressa com sigui possible perquè tenim molta feina. En ser un grup de 9 diputats i haver-hi 21 comissions fa que hàgim d'estar presents a molts llocs i batalles. Estic assumint molta informació en poc temps i ja vaig veient com funciona.

El Congrés és com s'esperava?

Jo tenia experiència en la política municipal. Tot i que hi ha diferència, el funcionament no deixa de ser similar amb unes dimensions molt més grans. Al cap i a la fi hi ha comissions on es debaten temes a portar al ple, el control al govern, interpel·lacions, mocions, proposicions no de llei... És cert que per mi encara tot és molt nou però amb la Teresa Jordà ja havíem parlat molt les últimes setmanes i m'havia posat molt al dia. No ha estat aterrar en un lloc completament nou, moltes coses em sonen. I amb Joan Tardà el mateix.

Hi ha bastants temes gironins sobre la taula. El van posar al dia o veu quines seran les prioritats?

Jo estaré a les comissions de Foment, com a portaveu, i a la d'Hisenda i Pressupostos. El cas de Foment m'anirà molt bé perquè tenim temes històrics que no s'acaben de resoldre i són una autèntica vergonya, i a una persona que entra de nou com a ciutadà, com puc ser jo, li resulta molt xocant. El cas de l'N-II, se n'ha parlat a cada elecció i surt a totes les comissions o ponències, és una vergonya. El tram Orriols-la Jonquera està totalment oblidat, el desdoblament Sils-Maçanet, que està empantanegat, i el Maçanet- Tordera. A la compareixença de la ministra serà de les primeres coses que preguntaré. També a les estacions de tren de l'Alt Empordà i Gironès hi ha uns projectes d'eixamplar andanes i accessibilitat que estan deixats. L'altre tema és el corall, ens és molt urgent. Donar llicències d'extracció a les aigües que depenen de l'Estat passant-se pel forro tots els informes tècnics... com a empordanès hi faré incís i demanarem que revoquin les llicències. Aquests són els grans temes que de manera més immediata trauré com a diputat gironí.

Al govern socialista hi ha un diputat gironí, Marc Lamuà. Ha pogut parlar amb els altres diputats gironins i veu bé fer aquests fronts en alguns temes?

A en Jordi Xuclà no el coneixia, ens vam presentar aquesta setmana al ple i hem intercanviat unes paraules de cortesia. Amb en Marc Lamuà ens coneixem des de fa anys, tots dos som historiadors, ens vam especialitzar en temes d'arqueologia i hem tingut relació a la universitat. Tot el que afecta temes gironins, si hem de fer un front comú, el farem. Ara, serem molt més exigents amb el govern socialista. I al diputat socialista, tot allò que exigia al govern del PP que complís, ara li exigirem a ell que ho faci complir al govern socialista.

Va prendre possessió de l'acta de diputat amb una samarreta demanant la llibertat de l'exconsellera i veïna de Torroella, Dolors Bassa

Estic a la llista per anar-la a veure tant aviat com sigui possible i com a diputat ja ho he demanat. Espero veure-la ben aviat, i que sigui a casa. El que hem de demanar no és que els acostin, perquè per llei ja haurien d'estar a prop de casa, sinó que els alliberin. Tots sabem que no s'aguanta per enlloc aquest procediment judicial.

Com veu el debat entre Catalunya i Espanya, ara que es parla de diàleg, i quina aportació es pot fer des de Madrid?

La setmana que ve hi ha una moció que insta el govern espanyol a dialogar sense condicions ni renúncies, d'igual a igual amb el govern de Catalunya. Veurem què vota el PSOE i serà indicatiu del que pot passar en les pròximes setmanes. De totes maneres no socgaire optimista. Dimecres la ministra Batet va fer un discurs on sí que va parlar de reciprocitat però va parlar de fractura a la societat catalana, de famílies dividides, comprant el discurs que fa la dreta més reaccionària i molt allunyat del que realment passa. Tinc la sensació que s'obrirà un diàleg, i és positiu, el 9 de juliol s'han de reunir el president espanyol i el català, però no sóc massa optimista. Crec que veurem molta escenificació, postureig i que la presidència de Pedro Sánchez tindrà un aire «zapateril», de molts gestos però d'aprofundir poc. Hi ha d'haver un diàleg i una negociació d'igual a igual partint del mandat democràtic de l'1-O, referendat el 21-D amb unes eleccions sense porres ni policia pel mig, que és molt clar per l'autodeterminació i la república catalana. El que no sigui això entenem que no tindrà recorregut.

En tot cas, requerirà temps.

És cert, requereix temps i són temes d'un calat profund. El conflicte Catalunya-Espanya és d'arrel política i democràtica que porta anys sobre la taula, pràcticament segles, i el govern del PP el que ha fet en aquests últims 6 anys ha estat deixar-lo enquistar, mirar cap a un altre costat i intentar resoldre-ho per la via policial i judicial, moltes vegades amb el suport del PSOE. No hem d'oblidar que el PSOE el 27 d'octubre va donar suport al 155, a l'empresonament dels líders polítics i a tots els procediments judicials contra els independentistes. El que no podem esperar és que en poques setmanes aquest PSOE accepti una negociació bilateral de tu a tu. Partim de molt lluny i per això deia que no soc raonablement optimista. Malgrat això, a la taula del diàleg sempre hi hem estat asseguts, el que estem esperant és que s'hi posin des de l'altra banda.