L'Ayoub Khouyaoui tenia 15 anys quan va marxar del seu poble natal, situat en una regió desèrtica al sud del Marroc, amb l'objectiu de construir-se una vida millor a Europa. Ara en té 18 i va construint: acaba d'entrar al taller de reparació de bicicletes de l'empresa d'economia solidària de Càritas, Ecosol, participa en un programa socioeducatiu i aprèn català i castellà, amb el graduat de Secundària com a propera fita.

El racisme contra la seva població, la berber, i la impossibilitat d'estudiar van ser les dues grans raons que el van empènyer a marxar de casa, en un periple cap al nord amb una llarga parada a Tànger a l'espera de poder passar la frontera sota un camió i seguir el viatge, ara en autocar, fins a Barcelona, on la policia el va identificar com a menor i va quedar sota la tutela de la Generalitat. Ayoub Khouyaoui va arribar a Girona fa uns vuit mesos i va estar al centre de menors fins al 19 de desembre de 2017, just el dia que complia la majoria d'edat. En va sortir «amb 50 euros i un entrepà», especifica l'educador social Karim Sabni, que llavors hi treballava.

D'aquell període, l'Ayoub en recorda la frustació i la preocupació de veure que la majoria d'edat s'apropava i «no tenia la documentació necessària, però no podia fer res» ni per avançar tràmits ni per treballar o formar-se. «No tenia cap idea de què faria ni d'on podria anar», remarca; una sensació que Sabni comprèn perquè «s'hi fan activitats programades sense gaire utilitat». Malgrat això, va tenir sort perquè la institució va gestionar el seu accés al Centre d'Acollida i Serveis socials de l'Ajuntament de Girona, La Sopa, on dorm des del 19 de desembre, amb el desig d'aconseguir lloc en un pis tutelat.

En paral·lel, durant l'impàs en què es va convertir en un altre jove extutelat, la intervenció de Karim Sabni va ser crucial; igual que amb dos nois més que també complien els 18 anys per aquelles dates. L'educador va plantejar la seva situació de desemparament a la plataforma Girona Acull, a la qual pertany i d'on va sorgir un equip de cinc persones que li donen suport; «dintre de les nostres possibilitats», explica una de les seves integrants, Maria Camps. El 2017, tots ells es van formar com a mentors del Programa Català de Refugi de la Generalitat, impulsat pel Departament d'Afers Socials, Treball i Famílies, tot i que s'han organitzat al marge d'aquest pla, del qual l'Ayoub no sabia l'existència. Pel que fa als altres dos joves ajudats per Girona Acull, van esgotar l'estada màxima de dos mesos amb famílies d'acollida, a Cassà de la Selva i a Girona, i ara es troben en pisos socials.

Una tercera via oberta al centre va guiar l'Ayoub cap a la formació ocupacional perquè -diu Camps- «van veure que era una persona molt responsable i treballadora». Així, des del gener, cada matí acut al Prepara't, un servei de la Fundació Oscobe (Sant Gregori) en col·laboració amb la Generalitat i la Diputació que forma joves de 16 a 21 anys en risc de desemparament, on rep una preparació àmplia en l'idioma i àmbits professionals tan diversos com la jardineria, la restauració o la informàtica.

Després de dinar a La Sopa, reparteix les tardes entre la Casa de Cultura, on estudia català, i l'Escola d'Adults, on va accedir gràcies a la mediació d'un mentor. Un altre li va buscar opcions per al lleure, amb la voluntat de potenciar les relacions socials i que gaudís d'una afició que l'apassiona des de petit: el futbol, que juga en instal·lacions que el GEiEG ofereix a joves com ell perquè puguin entrenar; res de partits, però, perquè la seva situació administrativa impedeix assegurar-lo -els disputa els divendres, amb els companys d'Oscobe.

El seu grup de mentors es va informar dels recursos que li podien ser útils, però, tal com aclareix Camps, de les gestions per accedir als programes oficials se'n van ocupar la Generalitat i l'Ajuntament. Ara, com tothom que ingressa en un centre de menors, té permís de residència per un any -però no de treball-, la renovació del qual dependrà de diverses circumstàncies.

Quan va emprendre el viatge amb 15 anys, Ayoub Khouyaoui ignorava les dificultats que trobaria en arribar a Europa, on creia que «seria més fàcil treballar i viure». Des del seu punt de vista, els menors d'edat ho tenen més difícil perquè els adults tenen canals per aconseguir la documentació, «amb més o menys complicació», però «si ets menor no saps si hauràs d'esperar molt o poc temps». Sigui com sigui, insisteix que «només tinc ganes d'estudiar» i respon amb un «m'encanta» quan se li fa notar que té els dies molt ocupats. El temps lliure? Per estudiar i llegir, respon.

Joves amb «mala sort»

De la seva boca no en surt cap crítica i assegura que està ben informat i que mai s'ha sentit víctima de racisme ni d'un tracte policial abusiu, tot i que sap d'experiències negatives d'altres companys; «aquí -diu-, la policia et tracta amb respecte, no com al Marroc». L'Ayoub coneix altres nois extutelats que, com ell, es van trobar al carrer en fer els 18 però que viuen realitats molt diferents de la seva. Fa uns mesos, alguns d'aquests joves van protagonitzar situacions conflictives, sobre el que s'afanya a aclarir que «tenen problemes, mala sort». El noi defensa el dret de tothom a «millorar la seva vida», però lamenta que «no tothom té l'opció d'estudiar i de formar-se»; encara que opina que l'ajuda de l'administració «arriba si la busques, si acceptes que has d'estudiar cursos i no tens problemes amb la policia» -ell, matisa, no n'ha tingut mai.

En el seu dia a dia, recorre als mentors menys del que l'animen a fer-ho, tot i que queden de tant en tant per prendre alguna cosa, practicar el català i, quan poden, encarregar-li feinetes a canvi d'una petita remuneració, ja que no rep cap prestació econòmica més enllà de l'allotjament i la manutenció.

La seva aspiració és regularitzar la situació administrativa per quedar-se a viure i treballar a Girona, i detalla tot el que ha de fer amb determinació: acabar la formació i el programa Prepara't, completar les pràctiques al taller de bicicletes i entrar en un pis social, per al qual té opcions però necessita garanties perquè si deixa La Sopa podria trobar-se al carrer, on fins ara no ha dormit mai. Com tothom, quan tingui feina també vol disposar del seu espai: «Vull viure com un altre», explica l'Ayoub, en un pis compartit on tingui «llibertat per decidir i temps per fer la vida». Un temps que, altra vegada, diu que dedicaria a estudiar i al futbol -afegeix somrient. L'Ayoub llegeix en català, castellà i anglès; comença a comunicar-se en català, parla àrab, berber, castellà, francès i es fa entendre en anglès, que ha après d'oïdes.

Ajudar de «moltes maneres»

El contrapunt crític a la seva mirada positiva el posa l'entorn que li dona suport. Una de les mentores lamenta que aconseguir coses com, per exemple, poder jugar a futbol depengui dels contactes de l'un o l'altre. «Encara que tingui un lloc per dormir i s'hagi gestionat la possibilitat d'assistir a cursos, no coneixen ningú, no tenen xarxa i això és el que hem intentat compensar». Més enllà d'això, Camps reclama ajuda per a joves com l'Ayoub, «casos d'emergència, xavals que venen sense referències de vida, que han marxat del seu lloc d'origen i surten del seu context perquè no hi veien futur». «S'han d'ajudar les persones refugiades perquè s'arrisquen molt venint a aquí i fer-ho seria una proporció petitíssima dels nostres pressupostos», defensa, i conclou: «se'ls pot ajudar de moltes maneres, és gent molt capaç de treballar, no es tracta d'almoina, sinó que puguin rebre una formació i puguin contribuir a aixecar el país».

Preguntat pel futur, ell descarta tornar a la seva terra -si de cas, de visita, apunta-, però comparteix que li agradaria fer venir la família.