Una mirada destil·lada del món

Conversa amb Martí Anglada, el gironí que descriu de manera més destil·lada la política internacional amb llenguatge periodístic després de tants anys d'ofici. De manera incomprensible, el nou govern i concretament la conselleria d'Afers Exteriors no l'ha tornat a nomenar delegat del govern a París. Diu Anglada que la manera grollera que té Donald Trump d'exercir el poder està tenint una virtut didàctica: està demostrant d'una forma crua, sense el cotó fluix de la diplomàcia, la realitat dels pols que compten en el món multipolar d'avui. Està despullant les relacions entre les potències mundials de tota vestimenta i maquillatge protector (de les sensibilitats dels que queden en segon terme). Amb Trump es veu millor qui mana i qui compta el món.

A la pràctica, els Estats Units de Trump estan fent girar l'esquema multipolar al voltant de la seva relació amb l'única gran potència que li pot plantar cara: la Xina. Els Estats Units són la primera potència militar del món, mentre que la Xina està a punt de ser la número u en tots els altres paràmetres econòmics. Per descomptat, és la potencia demogràfica del planeta (només seguida de prop per l'Índia).

Mentre que els Estats Units projecten de manera tradicional el seu hardpower (bases militars pel món, serveis d'informació) i el seu softpower (Hollywood, l'atracció de les grans universitats, pantalons texans, Coca-Cola....), la Xina sembla no voler exercir de moment el hardpower i limita el softpower a la influència tradicional de la seva diàspora (no cal oblidar mai el significat profund de restaurants i basars), amb l'excepció d'inversions en infraestructures de mobilitat i transport i hospitals a Àfrica i, en menor mesura, a l'Amèrica Llatina. En el camp de les noves tecnologies, els EUA controlen Internet i les xarxes socials a escala mundial, mentre que la Xina s'ha limitat fins ara a una actitud defensiva aixecant un mur amb les seves pròpies xarxes.

Com que el pes econòmic i demogràfic del planeta gravita ara sobre les dues ribes del Pacífic, tant els EUA com la Xina tendeixen a supeditar les seves relacions amb els altres països de la regió a la seva rivalitat bilateral. Això és notori en la relació dels EUA i la Xina amb les Corees, el Japó i el sud-est Asiàtic. A en Martí Anglada mai el podem tenir jubilat, és un gran actiu per la nostra conversa global. El necessitem.

El PP no ho tenia previst

Un partit que diu que té 800.000 militants i que posa el requisit de 100 avals per presentar-s'hi com a president és que no tenia ni pràctica ni cap previsió de viure les eleccions primàries que aquests dies viu el Partit Popular. Dimarts al Congrés, els diputats populars caminaven desconfiats i rumiant per qui es mullaven en la firma dels avals als candidats. No hi tenen pràctica a prendre partit i agafar autonomia en les decisions. Tot era molt vertical fins ara.

La renúncia de Núñez Feijóo a la presidència té unes notes inquietants. Em consta que fins poques hores abans del seu anunci de retirada tenia un equip de campanya ben activat. Algun missatge devia rebre en aquelles hores. En aquests temps que la política, les veritats, les mentides difressades i les cintes de vells vídeos guardats són armes de destrucció o paralització instantània. Realment impactant aquesta frenada en sec. Algun dia se sabrà tot.

El comportament del PP gallec en bloc segurament en contra de la candidatura de Soraya Sáenz de Santamaría -si arriba a la segona volta- donaran moltes claus per explicar què va passar dimarts a la tarda a les terres galaiques. Si aquest partit que diu tenir 800.000 militants hagués posat el requisit de 3.000 avals, ara potser estaríem davant de tres candidatures... o potser només de dues. Ningú sap quants avals ha presentat S.S.S., la dona que practica la «liquidació» en els mitjans de comunicacio i els resorts del poder però que té menys predicament dins de les seves files. «Al final, qui voten són els militants i no pas els mitjans de comunicació» em diu un diputat de La Rioja tot caminant per un passadís. Penso que aquest home que ja pentina cabells blancs i és ben format està descobrint coses essencials de la vida democràtica dels partits.

La prova del cotó

El dia 26 de juny farà dos anys de les últimes eleccions generals. Al PSOE li poden quedar dos anys si ho fa bé per demostrar algunes coses. Abans d'acabar l'any hauria d'haver enviat alguns missatges de canvi profund a la societat gironina. Acabar les obres en curs a l'N-II a finals d'any i avançar la construcció del baixador de l'AVE a l'aeroport de Girona serien dos senyals, la prova del cotó, d'un canvi efectiu.