Els advocats voluntaris van entrar aquest divendres el recurs contra la decisió de la titular del jutjat 2 d'instrucció de Girona, que demana als Mossos que investiguin si es van fer crides massives a les xarxes socials, per tal de protegir els col·legis l'1-O. En el seu escrit, els lletrats defensen que es tracta d'una diligència que «no tendeix a esbrinar» l'objecte de la investigació, o sigui, les càrregues policials.
De fet, el portaveu dels advocats voluntaris, Albert Carreras, ja va qualificar d'«irrellevant» aquesta investigació, quan la jutge va decidir aprovar-la a petició de la Fiscalia. El recurs assenyala que la recerca dels Mossos en relació a les presumptes crides a protegir col·legis «no permetrà» saber quins van ser els responsables de les càrregues. A més, també recorden que aquestes diligències es deriven de la querella conjunta presentada pels Ajuntaments de Girona, Aiguaviva i Sant Julià de Ramis. L'escrit remarca que el Tribunal Constitucional ha assenyalat de «manera reiterada» que garantir el dret a utilitzar els mitjans de prova, «no comprèn un hipotètic dret a portar a terme una activitat il·limitada».
A més, el recurs considera que «no és admissible» la pràctica de diligències d'investigació de «caràcter prospectiu» que estiguin dirigides a buscar irregularitats que no es van concretar en el moment en què es va posar la denúncia. Els advocats voluntaris, en canvi, celebren que la jutge hagi acceptat la petició que van requerir en relació a les transcripcions de les converses telefòniques que van mantenir agents de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional durant l'1-O en col·legis gironins.
Albert Carreras considera, sobre aquest punt, que es tracta d'un «element molt important», especialment per poder saber quins van ser els responsables i qui va donar les ordres durant les càrregues.
