Saber dir prou pot ser complicat per a qualsevol persona que és víctima d'un abús però molt més per a persones amb discapacitat intel·lectual. Aquestes sovint necessiten d'eines per detectar-lo i posar-hi remei.
Els Mossos d'Esquadra juntament amb l'entitat Dincat (Federació d'entitats que treballen amb persones amb Discapacitat intel·lectual de Catalunya), la Fundació Vicki Bernadet i la Fundació Catalana Síndrome de Down han posat en marxa un projecte pioner que a través de tallers tenen com a objectiu ajudar a prevenir i detectar els abusos que poden partir les persones amb discapacitat intel·lectual.
Aquest divendres, dues agents dels Mossos d'Esquadra de Girona, la Sònia i la Sílvia van impartir un taller dirigit a una desena d'usuaris de la Fundació Tresc de Girona. Es tracta d'una entitat que treballa amb discapacitats intel·lectuals des de fa més de 20 anys a la província de Girona i que té com a fita la integració del col·lectiu a la comunitat i promoure que siguin el màxim d'autònoms possible.
La Sònia pertany al Grup de Relacions amb la Comunitat i la Sílvia, al d'Atenció a la Víctima. Ambdues agents dels Mossos d'Esquadra treballen per primer cop juntes en aquests tallers ja que, gràcies a la feina de prevenció d'una i la de l'atenció a les víctimes de l'altra. es vol donar totes les eines a aquest grup més vulnerable.
En el cas d'aquest divendres passat, el taller tractava sobre l'abús econòmic que poden patir les persones amb discapacitat intel·lectual. La sessió estava dividida en diverses parts. La primera tenia com a objectiu que els assistents veiessin la policia com a algú proper, com algú en qui confiar.
Per això les dues agents es van presentar i també explicaven alguna cosa que els agradava i els assistents també havien de fer el mateix. El grup era participatiu i després de les presentacions va ser el torn de començar a aclarir què era un abús i en aquest cas de caire econòmic.
Un engany
Els joves, tots majors d'edat, van intentar definir-ho amb l'ajuda de les agents i van concloure que l'abús és un engany i que sovint és per part d'algú proper. Els posaven d'exemple situacions del dia a dia per poder-ho identificar. Com per exemple, la d'un amic que els va al darrere sempre per demanar diners o perquè se li pagui sempre l'entrada del cinema i després no retorna mai els diners.
Les policies van donar una sèrie de consells preventius per evitar que les persones amb discapacitat en siguin víctimes. Els van explicar per exemple, que si van al banc a demanar un crèdi, cal anar amb algú o bé endur-se la documentació a casa per mirar-ho amb els pares o l'educador.
Durant el taller va sortir un cas d'un abús patit per un dels joves. Va explicar que fa uns anys un amic mai li tornava els diners quan li'n deixava. Les policies van preguntar-li com se sentia quan això va passar i va respondre que malament i li van dir que el primer que cal fer és dir-li prou a la persona, posar-hi uns límits.
Tot i que van destacar que sovint quan una persona és víctima d'una estafa li fa vergonya dir-ho. Per tot això, recorden que cal estar en alerta amb les persones que els envolten i que, sobretot, el més important és explicar el que passa a un educador o algú de l'entorn.
Posar ànima a un còmic
La segona part del taller va ser de caire més gràfic i va fer reflexionar els joves. Consistia en explicar el que veien en un còmic -sense lletra- projectat a una pantalla. Es tractava d'un cas real que va arribar als Mossos i on es veia clarament el que és un abús econòmic: els pares d'un jove amb discapacitat intel·lectual, en morir, van confiar en un amic la gestió dels diners del seu fill i aquest se'n va aprofitar.
El noi estava ingressat en una residència i l'amic dels pares s'havia apropiat de la plaça d'aparcament del jove, posava a lloguer un apartament a la costa que també era d'ell i tenia un cotxe d'alta gamma. El dia que el jove demana per les seves pertinences i béns, l'amic dels pares li diu que ja no té res i arran d'això, el noi va parlar amb un responsable de la residència on vivia i va demanar per la seva herència. Aquests li van dir que mirarien què passava perquè ell encara la tenia i després van descobrir el que feia l'home. Abusava econòmicament del noi i per això, van denunciar els fets als Mossos i s'hi va posar fi.
Amb aquest exemple, les policies van preguntar als joves com creien que se sentia la víctima: «malament, amb ràbia, impotència, vergonya etc». I per això van ressaltar de la importància d'explicar les coses i si s'és víctima anar als Mossos d'Esquadra i denunciar els fets. La darrera part del taller va ser de posada en comú de tots els conceptes i de recordatori del que acabaven d'aprendre i tots tenien molt clar que si es pateix un abús cal explicar-ho i saber dir que no.
Aflorar més casos
Aquesta tipologia de tallers han nascut arran que s'ha detectat que hi ha denúncies d'aquest col·lectiu sobre abusos i altres delictes i també per fer-ne aflorar més i alhora, prevenir situacions de risc. I és que com explicaven les agents en aquests tallers que han iniciat fa poc, s'han trobat ja amb situacions d'abús que els han dit els assistents.
El projecte inclou vuit tallers dirigits a persones amb discapacitat intel·lectual i van des dels abusos sexuals i fins i tot, perquè puguin detectar si són víctimes de delictes d'odi i discriminació. Consideren que són clau per fer aflorar nous fets i prevenir-ne.
Més enllà de la ciutat de Girona, a l'abril, els Mossos va impartir aquest taller amb persones discapacitades intel·lectualment a Malgrat de Mar, concretament van visitar la Fundació Privada Aspronis, on una dotzena de joves havia alertat les situacions de vulnerabilitat amb què es podien trobar per l'ús de les xarxes socials i de les noves tecnologies. De les denúncies per abusos i agressions sexuals que els Mossos van rebre el 2017, el 5,2% eren de persones amb discapacitat intel·lectual, 94 en total. Aquesta és una xifra alarmant que indica la necessitat d'aquests tallers.
