En els propers cinc anys el nombre de metges en actiu es reduirà considerablement per les prop de 400 jubilacions Segons les dades d'un estudi de prospecció del Col·legi de Metges de Girona publicades a l'anuari del 2017, l'any passat les jubilacions van augmentar un 11% respecte al 2016 i la previsió és que la xifra s'incrementi considerablement en els propers anys. I és que l'informe demogràfic, signat per Gerard Serratusell, Berenguer Camps i Marc Soler, alerta de l'envelliment de la població mèdica de Girona i de la proximitat de la jubilació de la generació dels anys 60, que representa prop d'un terç de la col·legiació.
Així, segons les dades del Col·legi, si el 2017 es va tancar amb 34 nous jubilats, enguany es retiraran 41 facultatius més i el 2019 en seran 62. Segons les prospeccions demogràfiques del Col·legi, l'any amb més jubilacions serà el 2022, que n'hi haurà unes 100.
Aquestes 400 jubilacions en cinc anys reduiran aproximadament un 20% l'actual volum de col·legiats en actiu -dels 2.800 membres que hi ha actualment al col·legi gironí, n'exerceixen uns 2.000-, ja que aquest volum de jubilacions no es cobreix amb l'entrada de nous col·legiats, malgrat que el 2017 es va tancar amb un 2,5% més de profesionals a l'ens.
El president del Col·legi de Metges de Girona, el doctor Josep Vilaplana, assenyala que l'elevat nombre de jubilacions que es preveuen per l'envelliment incrementarà un dèficit de metges que ja s'està patint actualment en algunes especialitats en determinats centres, com l'hospital de Campdevànol, el transfronterer o el d'Olot.
«En un futur ens faltaran metges de família, però hi ha algunes especialitats en què ja ens falten professionals ara. El dèficit de professionals és una situació ja que tenim a sobre», explica Vilaplana.
«És un problema que tenim, no a totes les especialitats, en algunes determinades, sempre és ara potser si, demà no, però genera tensions», apunta i posa un exemple. «Si tu tens un equip de sis ginecòlegs i te'n falten sis, t'has quedat sense el 30% de la plantilla, i això tensiona molt els altres companys. Això és un caldo de cultiu de males condicions laborals, perquè els companys han d'absorbir més feina, i això passa de fa temps. Això fa que la gent no vulgui anar als llocs, la sobrecàrrega de treball no és bona», assenyalava.
El president del Col·legi apunta, entre les possibles solucions a la manca de facultatius, l'endarreriment de jubilacions, una mesura que ja s'està aplicant.
«No fa tants anys la consellera Marina Geli deia que tothom s'havia de jubilar als 65 anys, i ara, en determinades especialitats ja és al revés, els estem dient que si volen, poden allargar la carrera professional una mica més», diu.
Assenyala, però, que les dades col·legials indiquen que els professionals cada vegada es jubilen abans. «Abans els metges es jubilaven als 67 o 68 anys de mitjana, el metge es retirava i seguia exercint a la privada, però les dades que tenim dels darrers quatre i cinc anys ens diuen que es jubilen als 66 anys de mitjana, i que pleguen tant de la pública com de la privada», declara, afegint que les condicions laborals són el principal motiu d'aquest avançament de la jubilació.
«Si les condicions son favorables, als 63 o 65 anys, a hores d'ara hi ha gent que té molt bona salut, capacitat i uns coneixements encara molt útils, però si les condicions laborals no són bones, la gent opta per plegar», explica l'anestesiòleg.
En aquest sentit, la solució passa per «posar-hi diners i imaginació, veure com ens organitzem. Altres professionals també han de fer el seu pas endavant, de forma coordinada i ben dirigida, decidir què ha de fer tothom, i això han de ser equips autoorganitzats, no ha de venir de dalt».
«Si donem unes condicions laborals adequades, possibilitem una autogestió i una conciliació de la vida laboral i professional i probablement podrem sortir bé d'aquest sot», apunta el responsable del col·legi.
«Nosaltres no voldríem que s'anessin a buscar professionals a fora, ja ve molta gent de fora a formar-se aquí», explicava Josep Vilaplana en una entrevista a Diari de Girona. Assenyalava que una de les mesures per pal·liar la manca de metges també passa per incrementar la docència. «Necessitem formar més residents, lluitar perquè Girona tingui el número de residents que li pertoca, perquè ara la ràtio per habitant és baixa, com a tot Catalunya».
