El socialista garrotxí Albert Bramon, nou subdelegat del Govern espanyol a Girona

La previsió és que entre finals d'aquesta setmana i principis de la que ve el nomenament de Bramon es faci efectiu i es publiqui al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) per poder començar a treballar.

Els socialistes han trobat en Bramon el perfil buscat, una persona amb experiència en la gestió institucional, amb veterania i capacitat de representació institucional. De fet, amb 62 anys i després d'una llarga trajectòria política, previsiblement aquest serà l'últim càrrec que Bramon agafarà abans d'entrar en la jubilació.

Llicenciat en Física per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Bramon és professor (de física i química) i exdirector de l'INS La Garrotxa del 2004 al 2015, primer secretari de l'agrupació del PSC de la Garrotxa des del 2003 i vocal de la federació socialista a la demarcació des del 2014.

La seva trajectòria política ha estat estretament lligada a Olot, on va ser regidor de l'Ajuntament durant una quinzena d'anys repartits en dues etapes, entre el 1983 i el 1987, i entre el 1991 i el 2003. En aquest últim període al consistori, entre 1991 i 1999, com a portaveu del grup municipal i també amb experiència al govern com a primer tinent d'alcalde i Regidor de governació, via pública, personal, esports i joventut entre els anys 1999 i 2003, temps en el qual també va ser diputat provincial a la Diputació de Girona.

Més recentment, Bramon ha format part de les llistes del PSC per Girona en les dues últimes eleccions al Parlament, com a número 9 als comicis del passat 21 de desembre i com a número 3 a les del 2015, encara que els socialistes només van poder obtenir un representant (Rafael Bruguera).

Restablir les relacions

El nou subdelegat de l'Estat a Girona tindrà reptes com el de recuperar la normalitat institucional entre l'Estat i els ajuntaments, entre ells el de Girona. Durant l'etapa d'Enric Millo com a delegat del Govern espanyol a Catalunya, l'alcaldessa de Girona havia trencat relacions institucionals amb l'Estat (i amb la subdelegació) arran de les càrregues policials de l'1 d'octubre. En paral·lel, el ple l'havia declarat persona non grata. Des de llavors, només hi havia hagut retrets entre les dues parts.

Ara, el camí sembla marcat. Amb el relleu a la delegació i subdelegació, l'Ajuntament també vol restablir les relacions amb l'Estat.

Catalanista i federalista

Com a primer secretari del PSC garrotxí s'ha posicionat sobre temes com l'1-O, el 155, el nou president Quim Torra o l'arribada de Sánchez a l'executiu espanyol. Va haver de lidiar amb el trencament del pacte de govern a Olot per part del PDeCAT per la «complicitat» del PSOE i el PSC amb l'aplicació del 155, tot i que els socialistes d'Olot havien condemnat les càrregues, els empresonaments dels líders independentistes i el 155.

Bramon, defensor de la candidatura de Miquel Iceta es defineix com a catalanista i federalista. Contrari a un referèndum, aposta per dialogar i buscar pactes per arribar a un acord entre l'Estat i Catalunya. Abans de l'1-O no s'havia mostrat sorprès per les primeres reaccions de l'Estat perquè, «si algú se salta la llei, corre el risc de rebre un càstig», com va dir en declaracions a Ràdio Olot. També a Olot Televisió, dies abans de l'aplicació del 155, havia rebutjat la mesura de l'article perquè suposaria «una catàstrofe» i havia recomanat a Puigdemont que convoqués eleccions anticipades.

Amb el 155 en marxa, va defensar que calia tornar a la normalitat democràtica i a la llei, posició que va mantenir amb l'arribada de Torra a la Generaliat: «El respectem i pensem que anirà bé sempre i quan es mantingui dins la legalitat». Va considerar «desproporiconada» la presó preventiva dels líders independentistes, va rebre l'arribada de Sánchez a la Moncloa amb «molta alegria i esperança» i esperava que pogués servir per teixir relacions amb la resta de partits i que hi hagués «un canvi de to» a la relació amb Catalunya.